Caixa Enginyers va camí de les sis dècades de vida i, en plena era de la digitalització i de la generació enganxada al mòbil, no només sobreviu sinó que creix de forma orgànica i sostinguda. Juanjo Llopis (València, 1973), director general de l’entitat des de l’1 de gener d’enguany, ens explica les claus d’aquest creixement i com s’adapta la caixa a l’entorn actual.
Com sobreviu un model com el seu, de banca cooperativa, en un moment com l'actual, de concentració i de bancs cada cop més grans?
Doncs precisament sobre les bases d'una banca cooperativa, que està basada en les persones, en la proximitat, en l'assessorament i amb un servei de qualitat i amb un fort component d'inversió social responsable. El que proposem és un model on les persones són al centre i nosaltres resolem les seves necessitats. Ho podríem resumir amb el propòsit que hem establert amb aquest pla estratègic, que seria “humanitzant les teves finances”.
La majoria d'entitats no tenen aquest servei de proximitat o aquest propòsit?
Sí, efectivament. Nosaltres tenim una proposta que és centrada en les persones, en l'assessorament, en l'acompanyament i que certament també es presta en altres entitats, però nosaltres tenim la nostra fórmula, que venim desenvolupant des del nostre naixement, fa 58 anys, amb un model propi i diferencial, amb aquest component cooperatiu, on els nostres clients són a la vegada propietaris de la nostra entitat i això sí que és propi de les entitats cooperatives.
Parla de cobrir les necessitats dels clients, però també tenen necessitats financeres, és a dir, bones ofertes, hipoteques a bon preu, etc. També juguen les guerres d’ofertes?
Evidentment, el preu és un dels factors que té un pes important, però tenim una oferta equilibrada en quant a preu, solucions i resoldre necessitats dels nostres socis, i amb uns productes de qualitat. Per exemple, amb aquest ADN cooperatiu, mai vam introduir clàusules terra en les nostres hipoteques, no vam comercialitzar fons d'inversió dinàmics ni vam emetre participacions preferents. Aquest component cooperatiu i aquest factor que ens determina la nostra base social ens obliga a que els nostres productes siguin d'unes determinades qualitats. Evidentment el preu és un dels factors i estarem sempre a la part baixa de preu.
Com s'han adaptat a les noves necessitats dels clients, d'operar més amb el mòbil, no trepitjar l’oficina?
Amb innovació. La digitalització ha estat un dels grans canvis de la banca dels últims anys i nosaltres ens hi hem adaptat amb solucions innovadores. Vam introduir la primera calculadora d'impacte climàtic –les inversions que es fan a través dels nostres fons d'inversió calculen quin és el seu impacte en diferents vessants; per tant, els nostres socis poden saber l'impacte de les seves inversions. També acabem d'inaugurar, dins de l'apartat de Les meves finances, La meva salut financera, que és un barem de la salut financera que tenen els nostres socis, calculada amb elements objectius i també subjectius, amb solucions que pretenen oferir un servei de qualitat i una informació addicional.
Com es capta i fidelitza la generació Z?
Doncs també resolent les seves inquietuds i necessitats. La tradició familiar continua sent el factor que fa que escullis la primera entitat. El 70% dels joves continuen amb l'entitat dels seus pares, per tant hi ha una certa tradició, però és cert que cada cop hi ha altres inquietuds i altres factors que determinen quina entitat escollen. I concretament la generació Z, hi ha estudis, l’Edelman Trust Barometer, determina que dos terços d'aquesta generació busca marques que l’ajudin a generar impacte positiu i el 75% tenen una sensibilitat especial amb el canvi climàtic. Per tant, és una generació especialment compromesa amb aquests temes socials i mediambientals, en els quals la banca cooperativa podem oferir unes propostes molt adequades.
Estan creixent tant en volum de negoci com en clients. Tenen plans per seguir aquest creixement?
Sí, el nostre és un model de creixement. Venim creixent de forma orgànica des de la nostra fundació. Ja som més de 216.000 socis i aspirem a ser 230.000 a la finalització del nostre Pla Estratègic, el 2026. És una estratègia de creixement dual, és a dir, volem vincular més els socis que tenim i també captar-ne de nous, i créixer en base instal·lada. Aquest any hem inaugurat tres oficines pròpies al carrer, que estaven compartides en locals de la Mutua General de Catalunya, amb la qual teníem un acord per l'expansió, i seguirem creixent tant en socis com en oficines.
"Volem créixer amb entre una i tres oficines a l’any i arribar a 230.000 socis el 2026"
Quantes oficines preveuen obrir els propers mesos?
Haurem d'analitzar cas a cas, però la idea és créixer de l'ordre d'entre una i tres oficines al cap de l'any.
Alguna enguany o parlem ja del 2026?
L’any que ve. Aquest any ja hem inaugurat les tres oficines que esmentava abans: Vic, Manresa i Vilanova.
Van ser un dels dos adjudicataris del servei de banca mòbil rural de la Generalitat. Els està servint per impulsar el creixement?
Sí, nosaltres ens vam presentar en aquest concurs amb tres rutes i prestem serveis a més de 300 municipis de Catalunya amb una furgoneta, però que és una oficina a tots els efectes, es poden fer tot tipus d’operacions bancàries. La veritat és que té una molt bona acollida: hem fet una enquesta de satisfacció i més del 94% dels socis que l'han utilitzat recomanarien aquest servei. Hem tingut més de 2.000 extraccions al caixer i més de 1.700 operacions d'assessorament o gestions a la pròpia oficina. Estem esperançats i optimistes en que sigui un servei que es consolidi i que ens ajudi a créixer.
Quants socis han guanyat gràcies a aquest servei?
Més de 300.
"L'opa del BBVA al Sabadell s'ha notat des del punt de vista competitiu però no ens ha afectat especialment"
Fa poc ha acabat el serial de l’opa del BBVA al Sabadell. Han notat, en el seu dia a dia, el fet que hi hagués dos bancs que estaven operant de forma potser més agressiva? O a l’inrevés, han notat inquietud en clients per poder perdre el banc amb el qual treballaven habitualment?
Nosaltres tenim un model de banca cooperativa molt diferent al de la banca tradicional i per tant nosaltres estem centrats en un tipus de soci-client diferent. És cert que quan dues entitats d'aquesta dimensió intenten fer una operació com aquesta, es nota en la competència, però el nostre model és de proximitat, de relació. S'ha notat des del punt de vista competitiu però no ens ha afectat especialment.
Un dels debats que ha obert l’opa és si hi ha massa concentració en el mercat. Com ho veu?
Depèn de com ho miris. Quanta més oferta i propostes diferencials, com la de Caixa Enginyers, hi hagi, jo crec que és bo. La diversitat en l'oferta genera competència i més possibilitats al consumidor de poder escollir. I que cadascú esculli l'opció que consideri més alineada amb els seus interessos i la seva necessitat. Per tant, nosaltres advoquem perquè hi hagi quanta més oferta millor i que siguin els consumidors els que puguin escollir l'oferta que millor s'adapti a les seves necessitats.
Vivim en un moment econòmic complex, amb una desacceleració a nivell mundial, amb la guerra comercial oberta pels Estats Units, però en canvi l'economia catalana i espanyola estan creixent molt. Estan notant certa desacceleració en el negoci d'empreses o de moment no?
De moment les bases són sòlides. Catalunya és tractor a Espanya i Espanya és tractor a Europa i de moment es mantenen aquesta fortalesa i aquest creixement, amb revisions a l'alça de les previsions a creixement. Europa sí que és cert que té reptes, i tenim alguna incertesa i alguna volatilitat, especialment ara amb la crisi de govern i la fragmentació parlamentària a França i també amb el creixement a Alemanya i, evidentment, amb tota la incertesa i volatilitat dels conflictes geopolítics. Hem d'estar molt atents a quin és el nostre entorn, però la veritat és que les bases de l'economia catalana estan sent sòlides, amb creixement i inversió per part de les empreses. Per tant, de moment confiats amb el comportament de l'economia.
I pel que fa a particulars? Perquè l’ocupació està molt bé, els assalariats recuperen poder adquisitiu, però també està pujant l'estalvi de les famílies. Noten aquesta tendència?
Sí, efectivament, l'estalvi s'està creixent. Després de la pandèmia, un cop estabilitzada la situació de consum, sí que veiem un creixement sostingut en les taxes d'estalvi. Les altes taxes d'ocupació estan permetent estabilitat en els ingressos, la contenció de la inflació també ajuda a que aquest estalvi es produeixi de forma sistemàtica i regular i, sí, ho estem notant.
El mercat de l'habitatge és un dels problemes de la nostra societat, especialment el lloguer, però pel que fa a la compra, els preus també estan disparats. Com està afectant a la concessió d’hipoteques?
Després de la pujada de tipus d'interès que vam patir a partir del 2022, especialment el 2023 i 2024, ara ja estem en una època de correcció i estabilització dels tipus al voltant del 2%, i les hipoteques estan tornant a fer màxims. El mercat hipotecari és molt dinàmic, hi ha molta demanda i està mostrant taxes de creixement històriques i per sobre de les que hem viscut últimament. Certament tenim un repte, s'ha de posar més oferta al mercat, però la veritat és que de moment s'estan fent moltes operacions. També m'agradaria destacar la línia que ha fet l'Institut Català de Finances, de la mà de la Generalitat, el Préstec Emancipació que ajuda els joves a poder accedir al mercat hipotecari, amb un préstec que complementa el 80% que habitualment concedim les entitats financeres per accedir a l'habitatge. Està tenint una acollida molt satisfactòria i també està ajudant la generació Z, a la qual fèiem esment, a que puguin accedir a l'habitatge. Nosaltres, com a actors i col·laboradors d'aquesta línia, estem esperançats en que ens ajudi a desenvolupar aquest mercat hipotecari en el segment jove.
S’està notant aquest pla de l’ICF en la dinamització de les hipoteques en joves?
Sí, està generant alternatives i tenim més demanda de gent jove perquè hi havia una part del jovent que no tenia accés per aquesta manca d'estalvis. Això resol aquesta part que no podien completar amb els estalvis i ha introduït nous actors que abans estaven exclosos per manca d'estalvi i que, per tant, els permet entrar en el mercat de nou.
La baixada dels tipus interès a la qual es referia afectarà els resultats de l’entitat?
Els tipus d’interès és el preu del nostre negoci i que estiguin en terreny positiu és una bona notícia, ens dona estabilitat. És cert que hi ha hagut aquestes baixades de tipus i estabilització i, per tant, es constrenyeran una mica els ingressos de la nostra entitat, però ens permetran seguir mantenint resultats satisfactoris. L'any passat vam fer un rècord històric i aquest any el superarem mínimament. El volum i el creixement que estem generant ens permet generar més benefici, però sí que és cert que entrem en una etapa d'estabilització de resultats.
Pot veure l'entrevista sencera a continuació: