Als registres mercantils de Catalunya s'escriu des de fa anys un fenomen silenciós, però eloqüent, una pràctica que ha acabat per definir tota una estratègia empresarial davant la incertesa i la responsabilitat patrimonial.

Les anomenades Societats del Milió, aquelles constituïdes amb un capital social exacte d'un milió d'euros, representen molt més que una xifra rodona: són la materialització d'un concepte de protecció davant els riscos que comporta l'activitat empresarial en el context actual.

Els experts en dret mercantil coincideixen a assenyalar que l'origen d'aquest fenomen es troba en una lectura minuciosa de la Llei General Tributària. Concretament, en l'article 42.2, on s'estableix la responsabilitat solidària dels administradors societaris quan el patrimoni net de la companyia resulta inferior al capital social registrat.

Aquesta disposició legal, aparentment tècnica, ha generat una resposta massiva per part de l'empresariat, particularment a Catalunya, on la tradició comercial i la sensibilitat davant el risc han creat un brou de cultiu únic per a aquesta solució.

Tanmateix, aquesta proliferació de societats amb idèntica configuració capitalista ha generat un intens debat en el si de la comunitat jurídica i econòmica. Per una banda, s'argumenta que es tracta d'un ús legítim del marc legal existent, mentre que, per l'altra, algunes veus crítiques apunten cap a una possible distorsió de la realitat econòmica de moltes empreses

La singularitat del cas català mereix una anàlisi particular. Amb aproximadament deu mil societats d'aquest tipus, Catalunya concentra prop del 33 % del total nacional, molt per damunt de comunitats autònomes amb un pes econòmic similar. Aquesta predominança no pot explicar-se exclusivament mitjançant factors econòmics, sinó que requereix una comprensió més profunda del teixit empresarial català.

La Societat del Milió és, en certa manera, l'evolució contemporània d'aquesta cultura del resguard davant la volatilitat econòmica. No es tracta solament d'una qüestió fiscal, sinó d'una visió particular de la relació entre patrimoni personal i activitat empresarial.

Des de les administracions públiques, la postura ha estat tradicionalment cautelosa. Des de l'Agència Tributària es reconeix que aquestes societats reben "una atenció especial" en els processos d'inspecció, encara que insisteixen que no existeix una persecució específica cap a aquesta figura jurídica, sempre que s'utilitzi dins dels marges de la legalitat.

El fenomen transcendeix les fronteres del mer compliment normatiu per endinsar-se en el terreny de la psicologia de l'empresari. La por a la responsabilitat personal il·limitada, aguditzada per experiències traumàtiques durant la crisi financera, ha creat un clima de precaució extrema que troba en aquestes estructures societàries un refugi aparentment segur.

Mentrestant, el Col·legi de Registradors continua detectant un flux constant de constitució d'aquest tipus de societats, encara que amb variacions significatives segons els cicles econòmics. En períodes d'incertesa, com l'actual, s'observa un repunt en la seva creació, cosa que reforça la teoria que funcionen com a instrument de defensa davant la volatilitat.

El futur de les Societats del Milió dependrà en gran manera de l'evolució normativa i de la posició que adoptin els tribunals de justícia davant de casos límit. El que va començar com una interpretació jurídica astuta s'ha convertit en un element característic del paisatge empresarial català, un reflex numèric de les estratègies de protecció que defineixen la nostra època.