L'Institut d'Estudis Econòmics (IEE) avisa sobre la pèrdua de llibertat empresarial d'Espanya durant l'última dècada, ja que ja se situa per sota de la mitja de països de l'OCDE, segons l'Índex de Llibertat Econòmica el 2023 presentat aquest dilluns pel 'think tank' de la CEOE. A l'informe destaquen que, mesurades com l'Autoritat Administrativa Independent de Defensa del Client Financer, que el govern de Pedro Sánchez vol posar en marxa, però que les eleccions han paralitzat, "són un clar exemple de normatives que limiten la llibertat d'empresa".

D'aquesta forma, l'IEE torna a posar-se una vegada més del costat de la banca, tal com va fer l'any passat amb l'impost a la banca i les energètiques aprovat pel Govern. En aquell moment va advertir que era "potencialment inconstitucional" i va advertir que costaria 72.000 llocs de treball i 5.000 milions d'euros a l'activitat econòmica, una cosa que de moment no s'ha produït.

El propòsit de l'Autoritat del Client Financer és concentrar en una figura totes les reclamacions que actualment acaben en mans dels supervisors. És a dir, al Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions, quan no han estat resoltes favorablement a la banca, companyies d'assegurances o empreses d'inversió.

Segons el ministeri d'Economia, el 2022 els serveis d'atenció al client d'aquestes empreses van rebre unes 950.000 reclamacions i en bona part d'elles no se li va donar la raó al client, el que provoca un perjudici per a aquests que no tenen cap altra via per reclamar. La figura està pensada per resoldre queixes de clients en les que es reclami menys de 20.000 euros, però si la quantitat que es reclama és superior, també es podran sotmetre a l'Autoritat, encara que en aquest cas la resolució no serà vinculant.

El que més critiques ha portat és el seu finançament, el Govern espanyol espera que cada empresa (principalment bancs, que són els que més queixes reben) paguin una taxa de 250 euros per cada reclamació que l'Autoritat admeti, la qual cosa servirà per cobrir el cost del servei. Una mesura que s'estava discutint amb el sector financer fins que Pedro Sánchez va anunciar eleccions anticipades per al 23 de juliol. La banca creu que només portarà més litigiositat si la baguen ells i no els clients.

Espanya perd llibertat empresarial

"Espanya ha obtingut un resultat preocupant en llibertat d'empresa", manifestava el president de l'IEE, Íñigo Fernández de Mesa i el director general, Gregorio Izquierdo aquest dilluns. Actualment, ocupem el lloc 29 dels 38 països de l'OCDE, amb 75,2 punts, el que implica un retrocés de 7 posicions en comparació amb l'any 2012, de manera que ens situem a la zona mitjana-baixa del nostre entorn, lluny de les posicions més elevades.

En aquest sentit, l'informe posa en relleu que la principal conseqüència de la falta de llibertat econòmica i una reduïda llibertat d'empresa "és una pèrdua de dinamisme econòmic, capacitat de generació d'ocupació i creixement potencial a llarg termini." Per això, les economies on la llibertat d'empresa és més elevada presenten, taxes d'atur més reduïdes (el 6,2%), davant aquells països menys llibertat d'empresa les taxes d'atur de la qual mitjana són del 10,7%.

I si al nostre país s'aproven mesures com l'Autoritat de Defensa del Client Financer, "es continuarà perdent llibertat". L'IEE critica aquesta figura per diversos motius, un d'ells és la seva manera de finançar-se. "Seria desitjable repensar els sistemes de finançament" (la taxa de 250 euros) perquè la configuració acordada en el Congrés dispararà el nombre de reclamacions, asseguren.

Creuen també que la iniciativa "infringeix el dret constitucional de llibertat d'empresa recollit a la Constitució, a l'article 38," perquè obliga a utilitzar aquest mecanisme de resolució de conflictes i exclou la possibilitat d'acudir a la justícia ordinària competent (jurisdicció civil o mercantil).

En aquest sentit, recorden que el Projecte de Llei ha patit fortes crítiques, no només per part de la banca, sinó també als informes elaborats pel Consell General del Poder Judicial i el Consell d'Estat. En ambdós també es posa en dubte la seva constitucionalitat.

Les eleccions paralitzen la seva aprovació definitiva

El desembre de 2022, el Govern va remetre a les Corts el Projecte de Llei per crear la nova Autoritat. Després d'introduir diversos canvis, l'esmentat Projecte va ser aprovat finalment pel Ple del Congrés el 18 de maig d'aquest 2023. No s'esperava que s'introduïssin noves modificacions en el Senat; recorda l'IEE, però a conseqüència de la convocatòria d'eleccions generals, ha de reiniciar-se la seva tramitació en la nova legislatura.

I això obre la porta que es realitzin noves reformes i permet plantejar-se un nou objectiu, més ambiciós i conforme amb l'interès general, de salvaguardar institucionalment les relacions financeres, en lloc de defensar de forma unilateral tan sols el client financer," apunten des del servei d'estudis de CEOE.