El grup hoteler Hotusa ha protagonitzat una de les operacions immobiliàries més significatives de l'any al sector turístic amb l'adquisició d'una cartera de nou establiments de la cadena Silken, per una suma de 250 milions d'euros. Tanmateix, aquesta expansió agressiva arriba enmig d'una enorme polèmica pel seu timming, ja que es produeix immediatament després que la companyia tornés, de forma anticipada i amb gran repercussió mediàtica, els últims 56 milions d'euros que devia del fons de rescat de la SEPI.

Segons informa El Confidencial, Hotusa es va imposar en la licitació al fons d'inversió LCN, que fins a l'abril tenia l'exclusiva en la negociació. La compra ja s'hauria formalitzat i comunicat a les plantilles dels nou hotels, que sumen un total de 1.350 habitacions i s'ubiquen en punts estratègics com el Silken Puerta América (Madrid), Al Andalus Palace (Sevilla), Amara Plaza (Sant Sebastià) i l'Atlántida (Tenerife), entre altres. El canvi de propietat ha generat inquietud entre els empleats sobre el futur de les seves condicions laborals.

Aquesta adquisició situa sota els focus l'estratègia de creixement d'Hotusa, presidida per Amancio López, durant el període en què va ser beneficiària d'ajuts estatals. L'octubre de 2021, el grup va ser un dels receptors més grans del fons de rescat aprovat per resoldre els danys econòmics de la pandèmia, en rebre 241 milions d'euros de les arques públiques, una xifra només superada per gegants com Celsa o Air Europa. La normativa que regulava aquests ajuts era clara: els fons no podien destinar-se a una "expansió comercial agressiva" ni a "assumir riscos excessius" per evitar distorsions en la competència. No obstant això, en els quatre anys amb el suport públic, la cartera d'Hotusa va créixer a 68 establiments, passant de 219 a 287 hotels. Aquesta trajectòria ja havia despertat suspicàcies entre els seus competidors, que veien un clar avantatge financer.

La devolució total del rescat, anunciada a so de bombo i platerets el passat 29 d'agost, és interpretada per analistes com un moviment estratègic indispensable per aclarir qualsevol trava legal o d'imatge que pogués obstaculitzar una operació de l'envergadura de la compra dels Silken. Resulta pràcticament impossible justificar una inversió de 250 milions amb diners públics encara en el balanç, sobretot quan les condicions de l'ajuda ho prohibien expressament. El finançament per a aquesta nova etapa de creixement sembla pivotar cap a altres fonts. De fet, en paral·lel a la devolució a la SEPI, Hotusa ha obtingut un préstec de 17,5 milions de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per finançar l'adquisició d'un hotel a Boston, i ha anunciat recentment la compra d'un altre establiment a Washington.

La història de Silken va començar el 1992 de la mà de la família Arpa, amb l'obertura de l'Hotel Hesperia Madrid. Però no va anar fins a principis de la dècada de 2000 quan la marca, liderada per Gerardo Arpa, va embarcar en una estratègia de creixement agressiu. Sota el lema "Hotels amb Art", Silken es diferenciava dels seus competidors. No comprava edificis; encarregava obres noves i espectaculars. L'Hotel Porta Amèrica de Madrid, on cada planta va ser dissenyada per un arquitecte o dissenyador de talla mundial com Jean Nouvel, es va convertir al seu vaixell insígnia i en una icona global.

La cadena va créixer a un ritme frenètic: de 10 hotels el 2003 a més de 40 el 2012, amb presència a les principals capitals espanyoles. L'estratègia era clara: captar el viatger de negocis i el turista d'alt poder adquisitiu amb una proposta de valor única. Per un temps, va funcionar. Silken era la "nena bonica" de l'hoteleria espanyola, un exemple d'èxit i modernització. El principi del final va arribar amb la crisi financera de 2008. El model de Silken, fortament alçapremat i dependent d'un flux constant de clients corporatius i turístics, va mostrar les seves debilitats. La dràstica caiguda del turisme i la contracció de la despesa empresarial van deixar al descobert una realitat insostenible: un deute monumental que superava els 300 milions d'euros.