Els responsables d'Endesa i Iberdrola han comparegut davant la comissió d'investigació del Senat per esclarir l'apagada del 28 d'abril. José Bogas, conseller delegat d'Endesa i Mario Ruiz-Tagle, màxim responsable d'Iberdrola a Espanya, han estat coincidents: el zero elèctric va ser conseqüència exclusiva d'un error de planificació de Red Eléctrica (REE), l'operador del sistema, que no va programar els recursos tècnics necessaris per garantir l'estabilitat de la xarxa en un context de feble generació síncrona. Bogas ha estat el primer a intervenir.
Ha descrit la programació realitzada per REE aquell dia com una "situació de risc" i ha revelat que, durant els mesos anteriors, el sistema havia registrat nombrosos avisos d'inestabilitat en escenaris similars. Segons el seu relat, el mateix 28 d'abril, des de primera hora del matí, existien "mostres clares d'inestabilitat" que Endesa va comunicar formalment a l'operador abans de les 11:00 hores, sense que, al seu judici, se'ls atorgués la importància que requerien.
El directiu d'Endesa ha detallat la seqüència d'esdeveniments que van conduir al col·lapse. Durant el matí, es van produir oscil·lacions de freqüència imprevistes, una d'elles vinculada a una central fotovoltaica ubicada a Badajoz i una altra originada en la interconnexió amb França. REE va reaccionar amb rapidesa i va corregir ambdues anomalies, però aquesta actuació, necessària en calent, va tenir un efecte col·lateral devastador: va consumir i esgotar les eines disponibles per controlar la tensió en un moment crític. Bogas ha rebutjat de manera categòrica que es produís una desconnexió irregular de centrals convencionals. Ha assegurat que totes les instal·lacions de la companyia van complir rigorosament els protocols de seguretat i que les desconnexions només es van produir quan es van superar els llindars tècnics permesos, un mecanisme de protecció dissenyat precisament per evitar danys majors.
Un relat multifactorial
Bogas ha estat contundent a l'hora de valorar l'informe elaborat pel govern espanyol sobre l'apagada. Ha rebutjat obertament la tesi de la causa "multifactorial" que defensa l'executiu i ha subratllat que, legalment i tècnicament, la responsabilitat de garantir la seguretat del subministrament recau exclusivament sobre REE. L'operador ha recordat que té la potestat de modificar el resultat del mercat elèctric mitjançant la imposició de restriccions tècniques, una eina que aquell dia no va utilitzar adequadament. En aquest punt, ha introduït una advertència econòmica.
L'anomenada operació reforçada, implantada amb caràcter urgent després de l'apagada per reforçar l'estabilitat del sistema, hauria de convertir-se, a parer seu, en el model habitual d'operació. No obstant això, aquesta mesura té un cost significatiu. Bogas ha xifrat l'increment dels costos dels serveis complementaris derivats d'aquest nou mode en 1.100 milions d'euros anuals per al conjunt dels consumidors. Endesa, a més, assumeix uns 230 milions d'euros addicionals per no repercutir aquests sobrecostos en els clients domèstics amb tarifa de preu fix.
La intervenció de Mario Ruiz-Tagle ha transcorregut per la mateixa línia argumental. El màxim responsable d'Iberdrola a Espanya ha afirmat que l'origen de l'apagada va ser "una sola causa": un error de planificació de REE que va impedir disposar de prou mitjans per controlar la tensió. Ha insistit en el fet que l'obligació primordial de l'operador és garantir l'estabilitat del sistema "cada dia, a cada hora i a tots els mil·lisegons", una funció que aquell dia no va complir. Ruiz-Tagle ha dedicat una part substancial de la seva compareixença a defensar la planta fotovoltaica Núñez de Balboa, propietat d'Iberdrola i assenyalada inicialment com a possible origen d'una de les oscil·lacions de freqüència. Ha assegurat que la planta no va tenir cap responsabilitat en l'incident i ha presentat noves proves per desmuntar el que va descriure com una acusació infundada.
El directiu ha estat especialment incisiu en desmentir la teoria de l'"experiment". Ha aclarit que al sector elèctric es fan proves tècniques de manera habitual, no experiments. Ha relatat que el 5 de març de 2024, de manera coincident, es va dur a terme una prova a Núñez de Balboa per intentar evacuar la producció de la planta, de 500 MW de potència, a través d'un únic transformador que havia patit una avaria. Es va requerir la presència del fabricant per modificar determinats paràmetres. La prova va durar 40 segons, va generar una oscil·lació de 0,8 Hz i immediatament va desaparèixer. "Aquell dia no va caure el sistema, aquell dia no va passar res, aquell dia no hi va haver apagada", ha sentenciat.