Enagás va ingressar 976,8 milions d'euros el passat 2025, un increment de facturació del 7% en comparació amb l'any anterior, amb el qual va aconseguir un benefici després d'impostos de 339,1 milions, que li permeten sortir de les pèrdues de 2024. L'ebitda que mostra els beneficis abans d'impostos va ser un 11,3% inferior al de 2024, i va tancar l'any en 675,7 milions.  

El laude amb Gasoducto Sur Peruano, que va haver de pagar 170 milions d'euros a Enagás, va tenir un impacte negatiu de 609 milions en els comptes de 2024 per la pèrdua d'actius, tot i ser una sentència favorable a Enagás. 

L'empresa gasista que opera sobretot les xarxes de transport de gas a Espanya ha aconseguit controlar la despesa operativa recurrent, que s'ha reduït un 0,6%, i la financera, que ha caigut un 20,5%. El deute ha pujat dels 2.404 milions als 2.475, enmig d'un esforç d'inversió per desenvolupar la xarxa d'hidrogen verd a Espanya i cap a la resta d'Europa. 

Aquest deute té un venciment promig de 4,7 anys i suposa un cost financer del 2,1% i es compensa amb una liquiditat de 2.515 milions. 

L'empresa ha destacat en els seus resultats el bon rendiment de les seves participades TAP, Stade, Desfa, Enagás Renovable i Scale Green Energy, que han aportat 155,3 milions d'euros als resultats anuals. És un rendiment un 11,2% inferior a l'any anterior. 

Entre les operacions rellevants de l'any, Enagás ha venut la seva participació a la mexicana a Soto La Marina per 15 milions d'euros, amb una plusvàlua de 5,1 milions, ha comprat el 51% d'Axent per 37,8 milions, amb un impacte positiu als beneficis d'uns 17 milions i ha venut també Sercomgas per 11,2 milions, la qual cosa aporta una plusvàlia de 9,6 milions. 

Enagás ha aconsegut reduir les emissions pròpies de CO2 un 16% i les de la cadena de valor un 14%, en la línia amb la descarbonització que hauria d'arribar a un 92% l'any 2040. 

Per assolir aquest objectiu, el desplegament de l'hidrogen verd serà clau. De cara a l'any 2026, amb una inversió prevista de 225 milions, espera acabar l'enginyeria de detall i l'estudi d'impacte ambiental del tram espanyol, així com completar les consultes amb el territori a 13 comunitats autònomes i 500 municipis. 

L'H2Med és el gran projecte d'Enagás, que ha de desenvolupar una xarxa troncal subterrànea arreu de tota Espanya per transportar hidrogen verd i connectar-lo també amb Portugal i amb França. Per fer-ho, ha d'afrontar una inversió de 1.000 milions d'euros, mentre que Europa ha d'assumir l'altra meitat del cost. Amb aquesta tecnologia, que separa l'hidrogen de l'oxigen de l'aigua per fer de l'hidrogen verd un vector energètic, s'ha de substituir una part important del gas. L'objectiu és poder descarbonitzar part de l'activitat industrial i del transport pesant que no es pugui electrificar, però l'avenç de la tecnologia encara no està optimitzat per a aquestes utilitats. També ha de substituir l'hidrogen gris dels amoniacs i abonaments agrícoles.