L’any 2025 ha deixat una empremta greu a l’economia catalana: 1.691 empreses van demanar un procediment concursal i 2.152 van decidir tirar la tovallola i dissoldre’s. Una situació que col·loca Catalunya, un any més, al capdamunt del rànquing estatal. El document d'Informa dibuixa una realitat complexa. Per una banda, les empreses catalanes lluiten amb dents i ungles per sobreviure: els concursos pugen un 11% a Catalunya, fins a 1.500, per damunt de la mitjana estatal (+6%).

És un senyal de resistència, però també de dificultat. Però l’altra cara de la moneda és la rendició. Les dissolucions, la fi definitiva, baixen només un 2% a Catalunya. El comerç és el sector més colpejat, amb 368 concursos i 24 plans de reestructuració. Botigues de barri, llocs amb història i negocis que no van poder amb el canvi d’hàbits, la pressió del gran comerç i la guerra de marges. 

I després ve la construcció i les activitats immobiliàries, que lidera amb escreix les dissolucions (581) i els procediments especials (30). El sector que va ser locomotora ara es troba encallat pels altos costos dels materials, la incertesa financera i la desacceleració del mercat de l’habitatge. Barcelona concentra la situació més complicada (1.263 concursos, 693 dissolucions), però les xifres de les altres províncies no són pas consoladores: Girona, amb 610 dissolucions, o Tarragona, amb 513, mostren que la crisi no és un fenomen exclusiu de la capital catalana i la seva àrea d'influència. És una pandèmia que s’estén per tot el territori.

Catalunya, l’epicentre de l’onada estatal

El panorama estatal no és millor, i Catalunya és la gran protagonista. Amb el 31% de tots els concursos de l’Estat, supera amb escreix Madrid (739) i València (599). En plans de reestructuració també és primera (60, per davant dels 36 de Madrid). “Durant el 2025, el nombre d’empreses que han iniciat algun procediment concursal ha crescut un 6%, la xifra més elevada en deu anys”, afirma Nathalie Gianese, directora d’Estudis d'Informa. La tendència postpandèmia és clarament ascendent, i el 2025 en seria el punt àlgid. A l’Estat, el comerç torna a ser el gran malalt (25% de tots els procediments i concursos, amb 1.230 expedients), seguit de la construcció.

L'estadística és crua: les microempreses (menys de 10 treballadors) suposen el 73% dels concursos i el 48% dels plans de reestructuració. Són la columna vertebral de l’economia i les que pateixen les conseqüències amb més duresa. Darrere d’aquestes dades hi ha més de 70.000 llocs de treball en perill i uns 10.500 milions d’euros de vendes en suspens. El desembre, tradicionalment un mes de repòs, va ser excepcionalment dur a escala estatal, amb un pic de dissolucions (3.877, un 45% més que en novembre), un indicador que molts empresaris van decidir esperar al final de l’any per fer el pas definitiu.

L’any 2025 serà recordat, en els llibres d’economia, com l’any en què la resiliència empresarial va tocar sostre. I també com l’any en què moltes llums es van apagar per sempre. Les xifres parlen d’un teixit productiu ferit. La realitat, de milers d’històries personals i professionals trencades. La pregunta per al 2026 és si aquesta onada de fallides ha arribat a la seva cresta, o si encara queden onades més grans per venir. De moment, el panorama demana prudència, i sobretot, polítiques de suport real i eficaç per a qui sosté l’economia real: la petita i mitjana empresa.