El president de Repsol, Antoni Brufau, ha criticat la política energètica europea aquest dilluns en la seva participació en el simposi de finances sostenibles de Funseam (Fundació per a la Sostenibilitat Energètica i Ambiental), celebrat a Barcelona. "No estem encertant el camí", ha dit Brufau, abans de posar alguns exemples que, sota el seu punt de vista, fan que els Estats Units "ens passi per davant una vegada més", gràcies a la llei d'incentius fiscals aprovada recentment pel president Joe Biden.

Brufau ha desenvolupat la seva defensa de la llei Inflation Reduction Act (IRA): "Amb la llei I.R.A., els Estats Units esperen reduir el 2030 les emissions en un 30% respecte a 1990. La llei no només no discrimina les tecnologies per a la descarbonització, sinó que a més és un programa d'ajuts basats en àgils crèdits fiscals per a totes aquelles tecnologies que necessiten suport públic per escalar i operar eficientment, i, tot això amb un marc de seguretat jurídica i previsibilitat tan necessari en moments d'incertesa i transició". "Aquesta llei està basada en la motivació per a tots els sectors i tecnologies. No existeix el concepte de prohibició a què estem abonats en la legislació europea en la lluita contra el Canvi Climàtic. En llenguatge popular és optar pel pal o per la pastanaga", ha afegit.

"No serveix de res prohibir la producció de gas natural a Holanda si aquest gas natural cal importar-lo dels Estats Units o s'hauria portat de Rússia (si no hagués començat la guerra)", ha afirmat Brufau, que ha fet el mateix paral·lelisme en relació amb el fracking, extracció de combustibles fòssils del subsol prohibida en diversos països pels seus riscos per al medi ambient. Per a Brufau, aquesta pràctica contradictòria incorre en una defensa de "moral europea" que acaba "no tenint efectes positius en la descarbonització".

"Em sembla un gran contrasentit limitar el finançament en aquells sectors que més poden aportar al procés de descarbonització i a l'equilibri energètic", ha afegit Brufau en el tancament d'unes jornades que han comptat amb la participació de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i d'importants empreses i entitats financeres que han analitzat el seu paper en la descarbonització i en la transició energètica.

"Creure, per exemple, que la solució implica eliminar els combustibles fòssils, per la regulació i la conscienciació de la població i assumir que els preus seran baixos per la falta de mercat està demostrant ser un altre gran error" ha aportat Brufau. Segons la seva opinió, "el camí actual implica que si es deixa d'invertir en aquests combustibles i la demanda no es redueix, el resultat és un escenari de preus alts".

Brufau ha defensat que "la prioritat ara és garantir el subministrament d'energia, la qual cosa no significa deixar de banda el gran repte que representen els efectes del canvi climàtic, però sí fer-ho establint camins prioritaris i intel·ligents", així com ha insistit una vegada més a dur a terme el canvi climàtic "amb tecnologia i sense ideologia". Ha recordat així mateix els objectius de Repsol d'oferir una energia descarbonitzada l'any 2050.

Ribera i la resposta europea

El simposi ha estat inaugurat per la ministra de Transició Ecològica i vicepresident tercera, Teresa Ribera, qui ha defensat justament que la Unió Europea "ha d'aportar idees i una proposta solvent" per potenciar la indústria verda europea a fi de retenir "el seu talent i el seu atractiu" davant els subsidis verds anunciats per EE. UU.

Ribera ha recordat que EE. UU. ofereix una proposta "atractiva i generosament finançada" en aquesta matèria gràcies a la denominada llei per a la reducció de la inflació nord-americana. La ministra, que ha intervingut telemàticament en l'acte, mitjançant un vídeo gravat, ha subratllat que el món està vivint no només un debat en termes de "seguretat climàtica o d'aprovisionament", sinó una "cursa per la tecnologia industrial".

Ribera ha comentat que la Comissió Europea està en "plena discussió" sobre el paquet de mesures per accelerar el desenvolupament de les tecnologies verdes a Europa amb la finalitat, entre altres qüestions, de "retallar el gran diferencial" entre Europa i EE. UU. en termes de competitivitat, una cosa motivada bàsicament pel preu de l'energia, ha afegit.

Per això, ha assegurat que la UE ha d'afrontar una "ràpida actualització" del marc regulatori del mercat elèctric, una ràpida adopció del paquet de gas i també debatre com gestionar de forma sostenible l'accés a les matèries primeres. I ha assegurat que en aquest context cobra importància la presidència espanyola de la UE, que Espanya assumirà en la segona meitat de 2023, a partir de l'1 de juliol.

La vicepresidenta ha defensat buscar solucions que permetin "discriminar de forma positiva" el que més convé a la UE pensant en els inversors i aprofitar els fons europeus per canalitzar aquests ajuts públics cap als sectors econòmics més prioritaris. En qualsevol cas, ha assegurat que Espanya està "ben preparada" per afrontar els reptes que planteja el mercat energètic després d'un any que ha estat "particularment dramàtic i intens" en aquesta matèria a causa de la guerra d'Ucraïna, que va disparar el cost de l'energia tant per a llars com per a la indústria.

Per la seva part, el president d'Enagás, Antonio Llardén, que també presideix Funseam, s'ha referit al paquet d'uns 360.000 milions de dòlars habilitat per EE. UU. per potenciar les inversions en el seu territori i ha afegit que l'esmentat pla "ha fet que la UE reaccioni" amb el seu propi pla per potenciar les tecnologies netes amb ajuts d'uns 225.000 milions d'euros.

"L'hidrogen verd pot ser un factor energètic important en el procés de descarbonització i seguretat de subministrament", ha opinat Llardén, que ha destacat també l'acord entre França, Espanya i Portugal sobre el H2Med, l'hidroducte subterrani entre Barcelona i Marsella. També ha assegurat que la UE va començar a tenir política comuna en matèria d'energia el març de l'any passat, forçada per respondre de forma comuna als problemes creats per la guerra a Ucraïna.