La plantilla d'AkzoNobel del centre del Prat de Llobregat (provinent de l'antiga empresa Titan) ha ratificat aquest dilluns el preacord per aplicar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) negociat entre el comitè d'empresa i la direcció del grup. Ha quedat aprovat un acomiadament col·lectiu que afectarà 101 treballadors, en lloc dels 120 llocs de feina que plantejava inicialment la multinacional neerlandesa. La plantilla actual és de 197 empleats.
El comitè d'empresa adverteix que, amb aquesta última proposta, l'empresa ja va expressar que era inamovible, per la qual cosa, "no hem aconseguit el nostre principal objectiu, que no era altre que el que no es produís un sol acomiadament o almenys rebaixar substancialment el nombre de cessaments", subratllen en un comunicat. Durant tot el procés de negociació, els sindicats han defensat que la retallada coincideix amb un augment de producció que els ha fet augmentar les hores extra de manera considerable en els últims mesos i que la producció es deslocalitzarà a Polònia.
Amb aquest acord, l'empresa assumeix les condicions de l'acomiadament improcedent amb una indemnització d'entre en 45 i 33 dies per any treballat per a tots els afectats, incrementant aquest import amb un complement indemnitzatori extra, una quantia fixa per cada any d'antiguitat, sense estar vinculat al salari. Així, les indemnitzacions s'elevaran, en alguns casos, entre 52 i 39 dies per any, superant el màxim legal. "Una maniobra estratègica de l'empresa per blindar-se davant possibles demandes i dificultar una futura victòria als tribunals", alerten des del comitè d'empresa.
Els representants sindicals observen que, entre les persones afectades, es troben un col·lectiu important de la plantilla pròxima a l'edat de jubilació que es beneficiaran de l'obligació empresarial de subscriure i pagar el conveni especial per a persones treballadores majors de 55 anys.
El comitè d'empresa argumenta que la situació no ha comptat amb un marc adequat per continuar negociant. En un comunicat, els representants sindicals consideren que la imposició de l'obligatorietat de negociar en 30 dies un possible acord "amb la pressió que si no s'assoleix un acord les empreses tenen potestat per aplicar l'acomiadament objectiu amb indemnitzacions de 20 dies per any i deixar els treballadors immersos en llargs processos judicials la resolució incerta dels quals queda en mans dels jutges, limiten enormement la capacitat de lluita dels treballadors", fent enormement complex traçar plans de lluita sostinguts en el temps amb els quals fer front als plans empresarials que són preparats minuciosament amb tot el temps del món.
Condicionats i sense suports
"Des del començament del conflicte ens hem vist condicionats per l'actitud intransigent de la direcció de la multinacional neerlandesa", afegeixen i retreuen que l'aplicació de l'ERO es va planificar per part de l'empresa amb el temps suficient per acumular "una gran quantitat d'estoc de producte fabricat acumulat en els mesos previs a l'anunci de l'ERE per evitar els efectes de la vaga".
També denuncien "la passivitat de les institucions públiques que permeten que empreses subvencionades amb diners públics i que compten amb beneficis extraordinaris segons els seus propis comptes públics, puguin plantejar EROs per raons tècniques o productives". A més d'enlletgir l'actitud de la resta de les plantilles i els seus representants en els altres centres d'AkzoNobel, tots ells a la província de Barcelona que, en el millor dels casos només han realitzat comunicats de suport sense convocar aturades, ni assemblees i que, llevat d'honroses excepcions i molt probablement a títol personal, ni tan sols han participat en les mobilitzacions realitzades.