Fa anys que els empresaris alerten de l’increment de l’absentisme, i en concret de les baixes mèdiques dels treballadors, però ara han alçat encara més la veu davant una situació que consideren d’autèntica emergència. Les dades justifiquen aquesta alarma. El 2020, amb la pandèmia, les baixes es van disparar, però després, lluny de baixar, han continuat pujant. El balanç és que en deu anys s’han multiplicat per dos.

Quan parlem de baixes i d’absentisme parlem de dos conceptes que sovint es barregen, però cal distingir, tot i que estan relacionats. Les baixes per incapacitat temporal (IT) són les que dona el metge quan un treballador té una malaltia que li impedeix anar a treballar. Són quantificables, malgrat que des dels sectors empresarials es parli d’un abús.

L’absentisme és un concepte menys clar i sovint espinós. Per a les patronals, absentisme és tota hora no treballada –i que no formi part de les vacances per conveni de l’empleat. Per tant, hi entren les baixes. Els sindicats qüestionin que s’hi incloguin i consideren absentisme només les hores no treballades sense justificació. El problema és que és molt més difícil de quantificar.

La setmana passada, l’INE va publicar unes dades de cost laboral a tancament del 2025 i en l’estudi incorporava xifres de temps de treball. En l’últim trimestre de l’any passat, es va tornar a batre el rècord de baixes i absentisme. De mitjana, els treballadors espanyols van faltar el 7,2% dels dies de feina –sense comptar vacances. D’aquest temps, el 5,5% per baixa per IT. Si anem una dècada enrere, aquest percentatge era la meitat, el 2,8%, com es veu al gràfic superior.


Si fem un còmput anual, el 2025, els treballadors espanyols van estar de baixa de mitjana 99 hores, cinc hores més que l’any anterior. Parlem de 12 jornades laborals si es treballen 8 hores, o més de 13 per a jornades de 7,5 hores. Gairebé tres setmanes de feina. Es tracta del màxim històric i si retrocedim onze anys en el temps, era de menys de la meitat, 48 hores, com veiem en el gràfic a continuació.


A l’inici de la sèrie històrica de l’INE, el 2008, era de 61 hores. Amb la crisi financera, que va disparar l’atur a nivell mai vistos, les hores de baixa van començar a baixar. El 2013 va tocar mínims amb 44 i va començar a pujar fins que, el 2020, amb la Covid-19, va disparar-se de 67 a 80 hores de mitjana –i molt més el nombre de persones que no treballaven per causa major, com es veu al primer gràfic. El 2022 es va tornar a disparar i no ha parat de créixer, fins a fregar les 100 hores.

Per sectors, les activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació és la que concentra més baixes, amb 156 hores de mitjana el 2025. Els sanitaris i serveis socials són el segon col·lectiu que més hores d’IT acumula, 135. L’administració pública ocupa el cinquè lloc, amb 114 hores, per sobre de la indústria i la construcció, que se situa per sota de la mitjana.


Les que presenten menys baixes són les activitats professionals, científiques i tècniques (51 dies) per una banda, i les immobiliàries (52 dies) per una altra, en les quals hi ha un gran percentatge d’autònoms. L’educació, amb 64 hores, se situa molt per sota de la mitjana.

L’impacte econòmic de les baixes i l’absentisme

Un estudi de Randstad, fet a partir de les mateixes dades de l’INE, calcula que en l’últim trimestre del 2025, cada dia van faltar a la feina 1,24 milions de persones a l’Estat per baixa mèdica, un 6% més que el trimestre anterior, mentre que si s’hi sumen altres causes, el nombre va pujar a 1,6 milions de persones, un 8% més.

Aquestes xifres tenen conseqüències econòmiques. L’Institut d’Estudis Econòmics, vinculat a la patronal CEOE, calcula en 32.000 milions d’euros a l’any el cost directe de les baixes per a les empreses i l’economia espanyola, però sumant costos agregats, la xifra frega els 129.000 milions.

El difícil debat social de l'absentisme

Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, en el seu últim discurs davant l’assemblea de la patronal, el 2 de març, va referir-se a l’absentisme com a una “emergència silenciosa” i “el principal problema que tenim”. En un món cada cop més competitiu, les hores no treballades suposen una pèrdua irrecuperable de productivitat per a l’economia catalana i espanyola, per a Sánchez Llibre: “No és admissible resignar-nos a perdre hores, moral i oportunitats. Sense responsabilitat laboral no hi ha productivitat; i sense productivitat no hi ha futur”.

“Si volem créixer millor, hem de posar la productivitat al centre. Productivitat no és un tecnicisme: és la capacitat real de crear més valor amb el talent, el capital, la tecnologia i l’organització disponibles. Hi ha un factor que ja no és símptoma sinó una emergència en si mateixa: l’absentisme. Les xifres són eloqüents i no admeten eufemismes”, va afegir.

Uns dies més tard, l’11 de març, la UGT va presentar un informe sota el lema “Estar malalt no és un delicte”, en el qual pretenia desmuntar suposats mites al voltant de l’absentisme i treure responsabilitats als treballadors. A més a més, assegurava que el 52% de les persones han anat a la feina estant malaltes.

El sindicat relacionava les baixes amb “males condicions de treball, feines físicament dures, estrès i sobrecàrrega, inestabilitat i jornades irregulars”. Per això, defensava que “millorar el treball redueix les baixes” i assegurava que els treballadors no volen estar de baixa perquè també “suposa una pèrdua de salaris en la nòmina”.

El de l’absentisme és un debat incòmode en el qual patronals i sindicats mai s’han posat d’acord. Sovint hi planeja una ombra de sospita entre uns i altres i també cap als metges. Per això, Sánchez Llibre planteja “un enfocament integral que impliqui empreses, treballadors, sistema sanitari, mútues i administració de la Seguretat Social”, parlant de “corresponsabilitat” i de “crear un ecosistema basat en la confiança, però sobretot en l'eficiència i en el rigor”. Perquè “la salut de les persones treballadores és prioritària i irrenunciable”.