El col·lectiu de tècnics del Ministeri d'Hisenda, agrupats a Gestha, ha tornat a pronunciar-se en contra de les rebaixes generalitzades de l'IVA sobre els carburants, una mesura que consideren negativa, ineficient i potencialment contrària a la normativa comunitària. En un comunicat emès aquest divendres, l'associació professional adverteix que la reducció d'impostos al dièsel i la gasolina que ha plantejat l'executiu espanyol envia un missatge equívoc a la ciutadania, especialment perquè va a contracorrent de les estratègies europees que persegueixen la descarbonització del transport en el marc del Pacte Verd. Segons Gestha, aquestes polítiques fiscals xoquen frontalment amb els objectius climàtics marcats per Brussel·les.
Els tècnics d'Hisenda recorden que la normativa comunitària en matèria d'impost sobre el valor afegit estableix límits precisos a l'aplicació de tipus reduïts sobre determinats béns, i els carburants es troben entre els productes subjectes a restriccions. Aquest marc legal, dissenyat per garantir una competència lleial i evitar distorsions en el mercat interior, planteja dificultats per a les mesures anunciades pel govern espanyol. Gestha considera que aquestes iniciatives podrien generar problemes d'encaix amb Brussel·les, la qual cosa exposaria Espanya a possibles sancions o a la necessitat de rectificar a mitjà termini.
Polítiques més selectives i eficaces davant l'encariment de l'energia
Davant l'escenari actual, Gestha insisteix que les polítiques de suport per fer front a l'encariment de l'energia han de ser més selectives i eficaces. A parer del col·lectiu, les ajudes no haurien de ser universals sinó que s'haurien de concentrar en els col·lectius més afectats per la crisi energètica, que són aquells amb menys capacitat per absorbir increments de preus sense posar en perill la seva supervivència econòmica. Aquesta focalització permetria maximitzar l'impacte social de les mesures alhora que es minimitzaria el cost fiscal i les distorsions sobre els preus relatius.
En lloc de rebaixar els impostos als combustibles de manera generalitzada, els tècnics d'Hisenda aposten per un paquet de mesures alternatives orientades a reduir la demanda energètica. Entre aquestes propostes destaquen el reforç dels descomptes en el transport públic per fer-lo més atractiu davant del vehicle privat, l'ampliació del bo social elèctric per protegir les llars vulnerables, l'establiment d'un topall al preu del butà i el propà, i la introducció d'incentius fiscals en l'IRPF per a la compra de vehicles elèctrics. També proposen mesures de foment de l'autoconsum elèctric i la millora de l'eficiència energètica dels edificis, dues àrees amb un elevat potencial d'estalvi.
Gestha posa èmfasi en una de les mesures que consideren més efectives per reduir la dependència dels combustibles fòssils: el foment del teletreball. Segons dades de la Comissió Europea recollides per l'associació, els desplaçaments diaris al lloc de treball representen aproximadament una quarta part del total de carburants que consumeixen els vehicles a la Unió Europea. Aquesta xifra posa de manifest el pes del transport laboral en la factura energètica del continent i, alhora, el marge de millora que existeix per reduir-lo mitjançant fórmules organitzatives alternatives.
Un terç dels empleats en teletreball reduiria el consum entre un 2% i un 6%
A partir de les dades comunitàries, els tècnics d'Hisenda han realitzat una estimació sobre l'impacte potencial del teletreball en el consum de carburants. Segons els seus càlculs, si més d'un terç dels empleats de la Unió Europea treballessin en remot tres dies a la setmana, el consum de combustible dels automòbils es reduiria entre un 2% i un 6%. Aquest estalvi, que pot semblar modest a primera vista, adquiriria una rellevància significativa si s'apliqués a gran escala i de manera sostinguda en el temps, contribuint tant a la reducció de la factura energètica com a la disminució d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
A banda de la reducció del consum agregat de combustible, Gestha també destaca els beneficis individuals del teletreball per als treballadors. Segons les seves estimacions, el treball en remot permetria a cada empleat estalviar una mitjana de 35 euros al mes, una xifra que ja té en compte l'increment del consum energètic que es produeix a la llar durant les jornades de treball des de casa. Aquest estalvi net reflecteix la diferència entre el que el treballador deixa de gastar en desplaçaments i el que gasta addicionalment en electricitat, calefacció o climatització de la seva residència mentre treballa. En un context de preus elevats de l'energia, aquest estalvi pot suposar un alleujament significatiu per a les economies domèstiques.