Les xifres de l'Observatori de Treball i Model Productiu per al 2025 dibuixen un panorama greu sobre les condicions de seguretat en els llocs de treball a Catalunya. L'any passat es van registrar 109 morts laborals, una xifra que, més enllà de l'estadística, representa un fet dimensions col·lectives i una regressió en els esforços per preservar la vida dels treballadors i treballadores. Aquest registre suposa un increment del 23,8% respecte al 2024 i converteix el 2025 en l'any més tràgic des del 2011, quan van morir 113 persones. Només en cinc ocasions des de 2010 s'havia travessat el llindar simbòlic i dolorós del centenar de víctimes mortals. D'aquest total, 85 persones van perdre la vida durant la mateixa jornada laboral, un sagnant repunt del 28,7%, mentre que 24 ho van fer in itinere, en els trajectes cap a la feina o de tornada a casa, un 9% més que l'any precedent.
Si ens fixem exclusivament en les morts en horari de feina, ens trobem amb la xifra més elevada dels últims setze anys, només superada pels 107 casos del 2009. La immensa majoria, 81, van ser homes, un col·lectiu que veu com les seves defuncions s'incrementen un preocupant 37,2%. La mortalitat entre les dones treballadores, en canvi, va experimentar un descens del 42,8%, amb quatre casos registrats. La distribució territorial d'aquests fets revela una concentració molt significativa a la demarcació de Barcelona, que amb 55 morts acapara gairebé dos terços del total (el 65%). Darrere seu, amb xifres molt més modestes, però igualment dramàtiques, se situen les demarcacions de Lleida (11 morts), Girona (10) i Tarragona (9), sent aquesta última l'única que ha registrat una lleugera millora, amb dos decessos menys que l'any anterior.
La construcció emergeix com a punt crític
L'anàlisi per sectors econòmics mostra un canvi d'empremta significatiu. Tradicionalment, el sector serveis havia concentrat la major part de la mortalitat, però el 2025, encara que continua sent el que té més víctimes absolutes (43), el seu pes relatiu ha caigut per sota del 50%, allunyant-se del 60% de l'any anterior. El buit l'ha omplert, de manera tràgica, la construcció. Aquest sector va fer un salt quàntic en risc, passant de suposar un 15% del total de morts laborals a pràcticament un 30%, amb 24 vides perdudes. Aquest repunt col·loca la construcció en el punt de mira absolut de les polítiques de prevenció. La indústria, per la seva banda, va registrar 16 morts, i l'agricultura, 2. Pel que fa a les causes, les defuncions per accidents traumàtics durant la jornada van créixer un impactant 69,3%, fins a 44 casos. Les morts no traumàtiques, sovint lligades a esforços extrems, estrès tèrmic o patologies càrdio-cerebrovasculars agudes, també van repuntar un 20,6%, fins a 35. En canvi, les morts relacionades directament amb el trànsit durant la feina van ser 6, cinc menys que l'any anterior.
Fonts del departament d'Empresa i Treball de la Generalitat han qualificat les xifres de "molt preocupants i d'inacceptables", emfatitzant que darrere de cada número hi ha "persones amb noms i cognoms". Des de la conselleria han garantit "la lluita contra la sinistralitat" i han anunciat que s'"intensificaran" les mesures del pla de xoc, amb més assessorament, formació i prevenció, especialment en els sectors de més risc. Han afirmat que "és una prioritat de la Generalitat" i no han descartat "utilitzar la via sancionadora" mitjançant la Inspecció de Treball si s'escau. El focus, han assenyalat, està posat especialment en la construcció, on "la majoria dels morts estan relacionades amb caigudes". Per això, han detallat que des d'octubre està en marxa un programa de visites de tècnics de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral a les obres, amb l’objectiu d’analitzar-ne unes 200 durant el 2026.
Des d'una perspectiva sindical, UGT ha emès un dur comunicat on afirma que aquestes dades "no són fruit de la casualitat". El sindicat les vincula directament a "factors estructurals" com "la precarietat laboral, la subcontractació en cadena, la manca d'inversió real en prevenció i l'incompliment reiterat de la normativa de seguretat per part d'algunes empreses". UGT exigeix "més recursos per a la Inspecció de Treball, sancions exemplars" i "una prevenció real" als centres de treball. A més, el sindicat ha posat sobre la taula un debat de fons: la llei de prevenció de riscos laborals data de 1995 i, segons la seva opinió, "no s'adapta" a la realitat laboral actual. Per això, reclama una nova regulació i acusa la patronal de bloquejar "de forma injustificada" aquesta actualització des de fa més d'un any i mig.
Aquesta reivindicació apunta al cor del problema: la necessitat d'un marc normatiu més fort i adaptat als nous temps per protegir, de manera efectiva, la vida dels treballadors en un món laboral en constant transformació. Les xifres del 2025 són, en definitiva, una campana d'alarma que ressona amb força. Interpel·len l'eficiència de les polítiques de prevenció, qüestionen els models d'organització del treball i exigeixen una mobilització col·lectiva urgent per revertir una tendència que, en cas de no aturar-se, continuarà segant vides i deixant un rastre de dolor en centenars de famílies i comunitats laborals.