L’escriptor, activista i periodista Cory Doctorow (Toronto, Canadà, 1971) és una de les veus internacionals més crítiques amb la revolució digital i de la intel·ligència artificial que vivim. La paraula “merdificació”, que va inventar i dona nom al seu llibre ('Mierdificación', Capitán Swing, 2026), serveix per definir com les empreses tecnològiques són capaces de mantenir-nos enganxats malgrat oferir un servei cada cop pitjor per a l’usuari. Afirma que per evitar aquesta dependència a plataformes i xarxes socials, s'ha de facilitar als usuaris que marxin. "No pot ser que per marxar d'una xarxa social hagis de perdre tots els teus contactes", diu. 

Creu que la intel·ligència artificial és “una tecnologia normaleta” que, en canvi, portarà a una crisi econòmica de brutals dimensions. Presideix la fundació Electronic Frontier i vol que els ciutadans siguin més lliures davant el poder de les big tech. 

Amb unes inversions de 620.000 milions d’euros en IA per part de les big tech aquest 2026, l’autor defensa que, com a persona que ha vist evolucionar els processadors de textos i que fa servir la intel·ligència artificial, es tracta d’una “tecnologia normaleta”. “Sí, serveix per a moltes coses, fa avançar, però no més que altres innovacions”, defensa. En canvi, “la bombolla que hi ha al darrere sí que és molt gran”, diu. 

En canvi, les empreses han fet aquestes inversions de 600.000 milions i “només generen 50.000”. “No tenen un negoci, estan perdent diners en unes dimensions enormes”. Creu que la crisi que generarà el pet de la IA “farà veure la crisi de 2008 com una petita cosa”. I creu que és diferent de la crisi dels puntcoms perquè els usuaris de la IA no guanyen diners, sinó que els perden, quan la fan servir a diferència de quan feien servir un web. Com a prova de la dimensió de la crisi, recorda la possibilitat que estudia Meta de fer fora el 20% de la seva plantilla. 

La idea d’una gran bombolla per les inversions d’IA que generi una gran crisi econòmica genera un intens debat entre els economistes. Però hi ha qui les refuta perquè la major part de les grans empreses que ha invertit en IA té negocis milmilionaris que van més enllà d’aquesta tecnologia. Aquestes veus creuen que algunes grans empreses que es basen en la IA poden caure per la seva exagerada inversió sense un retorn econòmic i que això pot frenar l’economia nord-americana i provocar un contagi a altres sectors i països, però no com per col·lapsar l’economia global. Doctorow qüestiona aquest optimisme perquè “un terç dels mercats dels Estats Units s’evaporaran”. 

El pròxim llibre que prepara Doctorow és justament sobre la intel·ligència artificial, però el que ha publicat critica la capacitat que tenen les grans tecnològiques com Meta d’empitjorar el producte que ofereixen i, així i tot, mantenir la gent enganxada i continuar generant molts diners. “Un cop veuen que els usuaris no poden marxar, comencen a enfocar-se en el que és bo pels usuaris de negocis, el que els dona més diners”, reflexiona Doctorow, en el procés que converteix “a l’usuari que no paga en el producte”. 

Aquesta relació monopolística o oligopolística de les big tech els permet quedar-se amb una gran part del pastís com per exemple el 50% dels ingressos publicitaris en el cas de Google o el 30% del que pagues en una aplicació per a l’App Store. “Bàsicament, estan robant”, diu Doctorow, que aplica aquesta visió també als mitjans d’informació, tot i que creu que van començar la decadència quan van començar amb fusions i vendes a grans inversors. 

La dependència europea de les tecnològiques dels EUA

La dependència d’Europa de les tecnològiques estatunidenques és perillosa, diu Doctorow, “Trump té molt de poder de desconnexió”, i “aquest moment de crisi pot ser el propici per a actuar d’una vegada”. I, per a actuar, Doctorow creu que les legislacions han de facilitar les migracions digitals. És a dir, que “ha de ser molt més fàcil sortir de Facebook o de Twitter a una altra aplicació sense perdre tots els contactes”. 

“És molt difícil convèncer els teus amics que vinguin amb tu a un altre lloc. Perquè ells també tenen altres amics, familiars, en el lloc on estan. L’acció col·lectiva és un problema. I les plataformes poden solucionar aquest problema”, reflexiona Doctorow, que recorda que Facebook va facilitar un bot als usuaris de Myspace per emportar-s’hi els seus contactes. 

“Però avui, si fas això a Facebook, et destrueixen”, assegura, “i l'única manera d’abandonar una xarxa social és fer volar les teves relacions, és un cost molt elevat”. “Quant més elevat és el cost de marxar, més privacitat i manipulació i costos publicitaris et poden carregar”, afegeix l’escriptor. 

Una via per millorar la qualitat i reduïr la dependència

L’activista i la fundació Electronic Frontier que presideix insisteix als organismes europeus per diverses vies que cal una aposta que faciliti les alternatives a les grans tecnològiques nord-americanes. A Europa fa temps, i amb l’espionatge massiu filtrat pels documents d’Snowden va anar a més ja fa 13 anys, que es treballa en la idea de crear núvols de dades, servidors de correus i xarxes socials europees per disminuir la dependència, però això no acaba de succeir. En la mateixa línia, els informes de Draghi i Letta defensaven que perquè Europa pugui competir econòmicament necessita empreses més grans, entre elles tecnològiques. 

A més, és una política més dura que altres països pel que fa a la regulació i les multes, però insuficient per eliminar els abusos. “Europa intenta frenar els discursos d’odi, les violacions de copyright, els assetjaments, però ho han de fer d’una manera més intel·ligent, perquè el que cal és fer aquestes plataformes menys fortes i no controlar-les més”, reflexiona. 

I una de les claus per aconseguir-ho, defensa, és canviar l’article 6 de la directiva de copyright europea del 2001, que “fa que sigui delicte l’enginyeria inversa i modificar la tecnologia sense permís”. L’enginyeria inversa és el procés d’analitzar un producte, ja sigui software o hardware, per tal d’analitzar i comprendre el seu funcionament i replicar-lo. “Si una empresa agafa tots els missatges de Twitter i se’ls emporta a BlueSky, per exemple, Twitter pot posar una denúncia a la Unió Europea i vèncer. O sigui que Europa ha decidit permetre que les empreses nord-americanes utilitzin les corts europees per a destruir empreses europees que corregeixen els seus errors”, conclou. 

Doctorow recorda el cas d’OG App, creada el 2022 per poder fer servir Instagram i Meta sense anuncis ni contingut suggerit ni algoritme. “Et treia tota la porqueria i et deixava només el contingut de la gent que seguies. Va estar al top 10 d’aplicacions en un dia, però Meta va enviar un avís a Apple i Google per deixar de vendre-la i se la van carregar. La gent la volia, però el marc legal permetia a Apple impedir que la tinguis al teu telèfon”.