El Butlletí Oficial de l'Estat del passat 19 de febrer va publicar el Reial decret 126/2026, de 18 de febrer, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a aquest any. La norma, que ja està en vigor, estableix una pujada de 37 euros mensuals en catorze pagues, la qual cosa suposa un increment de 518 euros anuals, fins a situar el salari mínim en 17.094 euros a l'any abans de tributació en concepte d'IRPF. El salari mínim per a qualsevol activitat en l'agricultura, la indústria i els serveis, sense distinció de sexe ni edat de les persones treballadores, queda fixat en 40,70 euros per dia o 1.221 euros al mes, segons que el salari estigui fixat per dies o per mesos. El decret especifica que en el salari mínim es computa únicament la retribució en diners, de manera que el salari en espècie no pot, en cap cas, donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners d'aquell.
Aquest salari s'entén referit a la jornada legal de treball en cada activitat, sense incloure en el cas del salari diari la part proporcional dels diumenges i festius. Si es realitza una jornada inferior, el treballador percebrà la quantitat proporcional a la jornada efectivament treballada. Aquesta precisió és especialment rellevant en sectors on la jornada parcial és habitual, com ara el comerç, l'hostaleria o la neteja. Segons l'estimació obtinguda amb dades a partir de l'Enquesta de Població Activa del 2024, la pujada del salari mínim beneficiarà aproximadament 2,5 milions de persones treballadores a l'Estat. Es tracta d'una xifra lleugerament inferior a la d'anys anteriors a causa del creixement dels salaris per sobre del mínim en alguns sectors, però que continua sent molt significativa. La major part dels beneficiaris concentren en els sectors de serveis, agricultura i hostaleria.
Casos especials: contractes curts i treballadores de llar
El reial decret també contempla situacions específiques. Les persones treballadores amb contractes de durada determinada de menys de 120 dies no podran percebre una quantitat inferior a 57,82 euros per jornada legal en l'activitat. Es tracta d'una previsió pensada per evitar que els contractes temporals molt curts serveixin per pagar salaris per sota del mínim. Pel que fa a les treballadores de llar que treballin per hores en règim extern, la norma estableix que no podran percebre menys de 9,55 euros per hora efectivament treballada. Aquesta és una de les novetats més destacades, ja que el col·lectiu de treballadores de llar ha quedat històricament en una situació de més precarietat i amb salaris per hora, sovint per sota del que marca el Salari Mínim Interprofessional per a altres sectors.
La pujada de 37 euros mensuals suposa un increment del 3,1% respecte al salari mínim del 2025, que era de 1.184 euros mensuals en catorze pagues. Es tracta d'un augment més contingut que els registrats en exercicis anteriors, marcats per pujades de fins al 8% o el 5% en plena crisi inflacionista. El govern ha primat la moderació per no posar en risc la creació d'ocupació en un context de desacceleració econòmica, però alhora ha complert el compromís de situar el salari mínim en el 60% del salari mitjà, tal com recomana la Carta Social Europea.
La publicació del nou SMI arriba en un moment en què molts convenis col·lectius estan en plena negociació. Els sindicats han valorat positivament la pujada, tot i que han reclamat increments més ambiciosos per als pròxims anys. Les patronals, per contra, han advertit que l'encariment dels costos laborals pot afectar la competitivitat de les empreses més petites, especialment en sectors amb marges estrets. El govern, per la seva banda, defensa que la pujada contribueix a millorar el poder adquisitiu de les rendes més baixes i a reduir la desigualtat salarial, sense que els estudis disponibles demostrin un impacte negatiu significatiu sobre l'ocupació.