Les patronals bancàries AEB i CECA han interposat sengles recursos contenciós-administratius davant de l'Audiència Nacional contra l'ordre ministerial en la qual es recull l'impost extraordinari al sector, segons han informat fonts financeres a ON ECONOMIA.

Les dues associacions representen tant als bancs tradicionals com als grups bancaris creats per les antigues caixes. AEB representa a Santander, BBVA i Sabadell, mentre que CECA a CaixaBank i Unicaja. D'aquesta manera, les patronals recorren directament l'ordre ministerial per la qual s'aproven els models de declaració i pagament anticipat del nou gravamen a la banca. 

Amb aquest nou tribut, el Govern pretén recaptar fins a 3.000 milions en dos anys per a finançar en part les mesures socials aprovades per a fer front a la pujada dels tipus i la inflació. CaixaBank és la més afectada pel nou impost als "beneficis extraordinaris", havent de pagar aquest any 400 milions. Li segueix Santander amb 230 milions i BBVA 225 milions.

De fet, el president de CaixaBank, Ignacio *Goirigolzarri, va assegurar a principis d'aquest mes que l'entitat estava estudiant recórrer l'impost. El directiu va assegurar que l'entitat estava “analitzant” des del punt de vista jurídic “si té sentit” impugnar el tribut. “El consell prendrà una decisió en el seu moment. No està presa”.

No se sol·liciten mesures cautelars

Fonts del sector expliquen que no han demanat mesures cautelars perquè això suposaria paralitzar les liquidacions. Una situació a la qual no volen arribar, ja que redundaria en la idea que els bancs no volen pagar, alguna cosa que defensen que no és cert. Els bancs ja han pagat la primera part de l'impost aquest mes de febrer i pagaran l'altra al setembre.

Ara, són les entitats tenen la possibilitat de recórrer les pròpies liquidacions i si presa volo la impugnació i els recursos de les liquidacions, Hisenda haurà de retornar-los els diners. Per part seva, les patronals no poden impugnar les liquidacions perquè no han pagat l'impost, sinó que has estat cada entitat la que ha abonat la quantitat de manera independent. Les patronals fan de portaveus globals basant-se en el dictamen que el BCE (Banc Central Europeu) va publicar a principis de novembre de 2022, en el qual es qüestionaven diferents aspectes del gravamen.

És per això que el que s'impugna és l'ordre Ministerial que ha permès la creació d'aquesta taxa, que grava el 4,8% dels ingressos i comissions. Aquest tribut va entrar en vigor a la fi de 2022 amb l'objectiu de gravar els principals ingressos que la banca ha obtingut en l'exercici passat i començar a recaptar en 2023. L'objectiu del Govern és recaptar 3.000 milions d'euros entre 2023 i 2024, és a dir, 1.500 milions d'euros cada any.