Els espanyols són entre els europeus més bancaritzats, o, cosa que és el mateix, entre els quals més addictes als serveis bancaris. I entre ells, despunta el pagament amb les targetes bancàries. Per fer-nos una idea de la magnitud, valguin algunes dades: A Espanya hi ha actualment, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, 42,05 milions de persones amb més de 16 anys i, tanmateix, hi ha en circulació 95,8 milions de targetes de crèdit. El que llança que de mitjana cada major de 16 anys té al seu nom 2,3 targetes bancàries. D'elles són:

  • Targetes de crèdit: 43,35 milions. Els diners surten del compte bancari del propietari i, per tant, no s'ha de pagar interessos. El càrrec és immediat.
  • Targetes a dèbit: 52,42 milions. Els diners són un préstec a molt curt termini de dies que realitza el banc, encara que generalment sense interessos, depenent del temps de devolució. Generalment, en els cinc primers mesos de cada mes, el banc carrega totes les compres realitzades amb aquesta modalitat de targeta.

Però els espanyols no només tenen targetes, a més, les utilitza. Amb les dades del Banc d'Espanya, entre gener i març d'aquest any a Espanya s'han realitzat 157 milions d'operacions de retirada de diners dels caixers automàtics (en la seva immensa majoria amb targetes), per valor de 30.110 milions d'euros i s'ha pagat amb el "plàstic" en aquests tres mesos 2.244 milions de vegades, per un muntant de 64.620 milions d'euros.

Els espanyols, doncs, estan molt acostumats a estirar targeta per a tota mena d'operacions, fins i tot per a pagaments d'1 o 2 euros, pràctica estesa després de la pandèmia, ja que abans, els comerços no solien acceptar desemborsaments tan petits. Una pràctica que mantenen en els seus viatges a l'estranger, que pot encarir inesperadament les vacances, segons adverteix l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

Tipus de canvi

Així, l'organització de defensa dels consumidors adverteix que en països fora de la zona euro (d'altres continents, però també de la UE que mantenen la seva pròpia moneda, com Bulgària, Txèquia, Dinamarca Hongria, Polònia, Romania o Suècia), l'ús de la targeta sol estar gravat amb comissions que poden arribar al 3% per canvi de divisa i fins al 5% per extracció de diners al caixer. És a dir, treure diners en moneda local pot suposar un sobrecost de fins i tot 8%.

Convé, doncs, abans de sortir de vacances a l'estranger, consultar en l'entitat bancària les comissions aplicables a l'ús de la targeta al país de destinació. I si les comissions que es cobren a les nostres targetes en aquest país ens semblen excessives, l'OCU recorda que existeixen alternatives, com alguna de les quatre targetes sense comissió per canvi de divisa o per extracció en caixer de circulació a Espanya. No obstant això, apunten que algunes estan subjectes a limitacions:

  • ImaginBank, associada al Compte Imagin. Sense requisits ni comissions.
  • Trade Republic, associada al compte en línia. És una targeta de dèbit virtual. Sense comissió per extracció si es treuen més de 100 euros per operació.
  • MyInvestor, associada al compte remunerat. Sense comissió per extracció per una operació al mes.
  • Revolut, associada al compte estàndard. Compte i targeta virtual són gratuïts, però si es vol targeta física cal pagar despeses d'enviament. Sense comissió per canvi de divisa fins a 1.000 euros/mes (de dilluns a divendres); i sense comissió d'extracció per 5 extraccions/mes fins a un màxim total de 200 euros/mes.

Algunes entitats financeres ofereixen els anomenats "plans de viatge". Aquesta altra opció consisteix a pagar una subscripció per evitar el pagament de comissions per canvi de divisa i extraccions en caixers durant 30 dies. És una subscripció mensual, pot activar-se i desactivar a voluntat del client.

Segona targeta

Però més enllà d'aquests dos consells, l'organització recomana en els viatges a l'estranger viatjar amb una segona targeta (per si fallés la que s'utilitza habitualment), prioritzant l'ús de la que tingui menys comissions. També aconsella anotar els números de telèfon del banc, així com de l'emissor de la targeta al país de destinació (Visa i Mastercard) per anul·lar-les en cas de robatori o pèrdua.

Consells

Finalment, recorda que, en el cas que la terminal (TPV) del comerç ofereixi la possibilitat de pagar en euros, es rebutgi, perquè el tipus de canvi sol ser elevat. En resum, l'OCU assenyala que perquè els teus pagaments a l'estranger siguin més segurs i al menor cost possible presa nota:

  • Abans del viatge, comprova les comissions per utilització fora de la zona euro de les teves targetes. Si les teves tenen aquesta comissió, pots sol·licitar alguna de les targetes que no cobren res.
  • Assabenta't també del que et cobren per treure diners a l'estranger: hi ha algunes targetes que no cobren res per fer-ho, una opció a valorar si viatges fora amb freqüència.
  • Fes números, un càlcul aproximat del qual gastaràs i assegura't que el límit de la targeta és suficient. Si ho necessites, ets a temps de sol·licitar el teu banc que ampliï el límit de crèdit per no esgotar el saldo durant les vacances.
  • És convenient portar una segona targeta per si falla la que utilitzes habitualment.
  • Els caixers d'altres països et poden cobrar una comissió pel seu ús, independent de la que et cobra el teu banc. En alguns països el caixer informa en pantalla de la comissió aplicable i és possible cancel·lar l'operació si no ens sembla adequada.
  • Si estàs fora de la zona euro i el caixer o el TPV del comerç t'ofereix la possibilitat d'efectuar el pagament en euros, és millor rebutjar aquesta possibilitat i triar el pagament en la moneda local: el tipus de canvi que apliquen en aquests casos sol ser molt perjudicial.
  • Les entitats disposen de números de telèfon específics i generalment gratuïts per cridar des de l'estranger i anul·lar la targeta en cas de robatori o pèrdua. És necessari tenir-los anotats, encara que també es pot bloquejar la targeta directament des del mòbil a través de l'app del banc. A més, Visa i Mastercard també disposen de telèfons específics.

Ús fraudulent

Què passa quan es perd o ens roben una targeta, i és utilitzada fraudulentament? Aquests són els passos per fer, segons informa el Banc d'Espanya. A la còpia del contracte han de figurar les obligacions tant del titular com de l'entitat.

Obligacions del titular

Obligacions de l'entitat emissora

  • No pot enviar-te una targeta no sol·licitada, tret que en substitueixi una d'anterior.
  • Disposar en tot moment d'una forma de comunicació per als casos de pèrdua, robatori o utilització no autoritzada. Quan ho comuniquis, el banc es farà càrrec de qualsevol operació posterior a aquesta comunicació que no hagis realitzat tu. De les operacions anteriors a la comunicació, respondràs fins i tot la quantitat de 50 euros, tret que es provi que has incorregut en negligència en la custòdia de la targeta o dels seus elements de seguretat.
  • Es considera que un titular es comporta negligentment si no pren mesures raonables per protegir la targeta i el número secret, o si no avisa com més aviat millor de la pèrdua o robatori del document.