El mercat espanyol de complements alimentosos ha experimentat un creixement positiu, especialment en els últims cinc anys, en l'etapa postpandèmia. La demanda d'aquest tipus d'aliments concentrats -que es presenten en una fórmula farmacèutica, sigui càpsules, xarop, o en pols- ha crescut una mitjana interanual del 6,3%, des del 2020, segons dades de la patronal del sector Afepadi.
Només en l'últim any, la venda d'aquests productes destinats a la cura i el benestar personal -que no necessiten recepta mèdica- s'ha disparat un 8,6% en valor, fins a superar els 2.000 milions d'euros, i un 3,1% en unitats venudes, en comparació amb el negoci que es va registrar el 2023, a Espanya. El sector genera 12.000 llocs de treball directes, segons dades de l'associació que agrupa unes 140 empreses. Es tracta d'una ocupació de qualitat -biòlegs, professionals de laboratoris, de la sanitat i la salut- i molt feminitzada (un 58% són dones).
Les empreses d'Afepadi operen al llarg de tota la cadena de valor dels complements alimentaris. Des de fabricants d'ingredients i productes, fins a distribuïdors, comercialitzadors i proveïdors de serveis especialitzats per a tercers. Abasten tres categories: complements alimentosos, aliments per a esportistes i aliments per al control de pes. El seu teixit associatiu té un pes important de les empreses fabricants i de serveis implantades a Catalunya -que representa el 45% del sector a Espanya-, Madrid, Andalusia i el País Valencià.
La presidenta d'Afepadi, Mònica Gispert, manifesta que "un complement alimentós no vol anar més enllà de ser un aliment, una font concentrada d'un aliment, que està destinat, en general, a persones sanes que busquen complementar la seva dieta i que els ajuda a tenir bona salut i a allargar l'esperança de vida".
El renovat interès per la salut, en bona part accelerat per l'episodi de la pandèmia, ha provocat un augment del consum d'aquest tipus de productes que es troben a les farmàcies i parafarmàcies de tot el país. Entre els consumidors espanyols, si el 2023 un 75% de la població afirmava haver consumit algun producte, el 2024, el percentatge va pujar al 87%. D'aquests, un 63% consumeixen complements alimentaris, un 19% fan ús d'aliments per a esportistes i un 13% d'aliments per al control de pes, entre altres categories, segons va recollir Afepadi en un informe sectorial.
Gispert defensa que Espanya té una bona base per liderar el segment dels complements alimentosos, tant per la indústria que té, amb un gran component tecnològic i de recerca, com pels centres d'investigació i universitats. "Tenim des d'empreses emprenedores a grans corporacions", concreta. El 70% de les empreses associades a Afepadi tenen certificats de qualitat, "malgrat que no és obligatori". Cada soci de Afepadi, de mitjana a l’any, fa 17 llançaments de producte al mercat; o fins i tot més si es tracta de les indústries que fabriquen per a terceres marques.
Una oportunitat per fer créixer el sector primari
El sector "pot aportar molt a l'economia espanyola", afegeix, tant per la indústria, com per les marques. Però també, significa Gispert, és una activitat que pot fomentar el sector primari. "Nosaltres apliquem la ciència al producte alimentari, per tant, l'agricultura és una de les nostres principals fonts de proveïment". "Amb això què vull dir?", es pregunta. "Doncs que desenvolupar el nostre sector és també una oportunitat per al sector primari del nostre país que té una agricultura molt forta, avançada i arrelada al territori, i que en els temes de la salut pot trobar una bona sortida per fer créixer els seus negocis", exposa Gispert.
Entre els reptes conjunturals, la fluctuació de preus és un factor rellevant que influeix en el volum de vendes, especialment davant la preferència creixent dels consumidors per alternatives més econòmiques. Però, en general, el consumidor espanyol prioritza l'eficàcia del producte com a factor clau a la compra. A més, la recomanació dels professionals de la salut i la composició del producte també són aspectes valorats positivament, segons l'estudi de Afepadi.
Les fonts d'informació més rellevants per als consumidors són els professionals de la salut (51%), especialment farmacèutics (37%), que destaquen per la proximitat i la capacitat d'assessorament. Altres fonts inclouen familiars i amics (18%), cerques a Internet (16%) i professionals de medicina alternativa (15%).
El perfil de comprador de complements és una persona adulta, de mitjana edat, amb una presència lleugerament superior de les dones, entre els 18 anys i més de 65 anys, i amb estudis superiors. Hi ha consumidors en totes les franges d’edat, però destaquen els consumidors d'entre 25 i 44 anys i els de 45 a 65 anys. És un perfil de consumidor amb un nivell d’estudis superior, que busca informació i s'assessora pels professionals. "Les dades d'aquest informe confirmen la consolidació dels complements alimentaris com a part dels hàbits d'autocura dels espanyols. A més, aquest creixement no seria possible sense la tasca dels farmacèutics", diu Gispert.
L'empenta del sector en un mercat creixent com és l'espanyol, en comparació a altres països de l'entorn europeu, s'ha apreciat durant la celebració de la fira Vitafoods Europe 2025 que, per primera vegada s'ha celebrat a Barcelona.
Les directives europees i els nous aliments
"En el sector, la innovació és constant i ens permet oferir productes cada vegada més eficaços i adaptats a les necessitats dels consumidors", explica Mònica Gispert. és un sector molt regulat, per una banda, per les normatives sobre la salut alimentària i, per altre, pels processos de fabricació, que són pràcticament els mateixos que a la indústria farmacèutica.
La presidenta d'Afepadi destaca que el marc normatiu presenta, però, desafiaments significatius per al sector. Les indústries denuncien els freqüents canvis legislatius a Europa que ocasionen múltiples reformulacions que poden confondre el canal i el consumidor.
En aquest pla, Gispert remarca que la regulació europea sobre nous aliments és excessivament restrictiva i s'ha convertit en un fre per a la innovació, ja que el procés d'autorització és llarg, costós i ple d'incerteses. "Introduir un nou producte alimentós en una formulació pot requerir fins a vuit anys d'investigacions i superar els 2 milions d'euros", declara a ON ECONOMIA.
Tot i això, la portaveu de l'associació ressalta aspectes positius, com el reglament europeu de declaracions nutricionals i de propietats saludables, que aporta un marc de comunicació clar per a les empreses i consumidors en relació amb els claims dels productes.
Per a les normatives espanyoles, el sector reclama una certa harmonització autonòmica. "Com que les comunitats autònomes tenen unes certes competències en sanitat, ens trobem que en diverses ocasions les marques no poden registrar els seus productes a totes les regions espanyoles per un igual, perquè es pot donar el cas que en una en concret hi hagi un component que no estigui permès", relata. Espanya traspassa les normes europees, "però cada autonomia està fent la seva interpretació de les legislacions".
Els 'novell foods' i una norma del 1997
Segons la legislació europea, els novell foods es consideren aquells aliments o ingredients alimentaris que no han estat consumits de manera significativa per humans a la Unió Europea abans del 15 de maig de 1997, moment en què va entrar en vigor el primer reglament sobre novell foods. Dins aquesta categoria, s'emmarquen els aliments de nou desenvolupament o aliments produïts a partir de tecnologia innovadora, així com els aliments que tradicionalment s'han consumit fora de la UE. "Això es produeix encara que siguin aliments que ja s'estiguin consumint a altres parts del món i estigui comprovat que són beneficiosos per a la salut; si més no, que no són perjudicials", exposa Agustín Roqué, secretari general de Afepadi.
Aquesta regulació, que fa més de 10 anys, va ser una trava inicial per poder fer productes amb llavors de xia, recentment també ho ha estat per introduir la miraculina, un edulcorant natural que es troba a les baies, el fruit d'un arbust tropical de l'Àfrica occidental. És una proteïna -la glucoproteína- que actua sobre les papil·les gustatives alterant i endolcint els sabors d'alguns aliments.