Carlos Alcaraz va escriure aquest diumenge un nou capítol de la seva ja brillant carrera en coronar-se campió de l'Obert dels Estats Units per segona vegada. Davant el seu rival generacional, l'italià Jannik Sinner, l'espanyol va demostrar una vegada més la seva fortalesa mental i el seu tenis vibrant per segellar la victòria amb un contundent 6-2, 3-6, 6-1 i 6-4. Amb aquest triomf, no només alça el seu tercer títol de Grand Slam, sinó que arrabassa el número u del rànquing mundial a Novak Djokovic, reuperant la posició que ja va ocupar fa dos anys.

La gesta, aconseguida sota els focus de Flushing Meadows, té, a més, un eco financer sense precedents. L'US Open 2025 va desemborsar la borsa de premis més voluminosa de la història del tenis, amb un augment del 20% respecte a l'any anterior, assolint un total de 90 milions de dòlars en distincions. Com a campió, Alcaraz s'embutxacarà uns 4,27 milions d'euros, una xifra que estableix un nou rècord absolut en els quatre majors i que és idèntica per a la campiona femenina, Aryna Sabalenka.

Aquesta suma suposa un increment del 39% respecte als 3,6 milions que van rebre els campions de l'edició 2022, un clar indici de la puixança econòmica del torneig novaiorquès. La recompensa per a Alcaraz supera amb escreix els 2,55 milions d'euros per guanyar Roland Garros i fins i tot els 3,5 milions que el seu propi rival a la final, Sinner, va obtenir fa tot just dos mesos en Wimbledon.

L'estructura de premis de l'US Open reconeix la trajectòria de tots els participants. Els tenistes que van superar la primera ronda van rebre 110.000 dòlars, una xifra que escalava progressivament fins als 1,26 milions de dòlars per als semifinalistes. Jannik Sinner, com a finalista, se n'emportarà a casa una més que considerable compensació de 2,5 milions de dòlars.

Tanmateix, la glòria en la pista ve acompanyada d'una significativa obligació fora d'ella. Com a resident fiscal a Espanya, Carlos Alcaraz haurà de tributar pel seu monumental premi sota els tipus generals de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), que es divideix en una part estatal i una altra autonòmica corresponent a la Regió de Múrcia.

L'anàlisi dels trams impositius vigents per a aquest any indica que els ingressos d'aquesta magnitud tributen els tipus més elevats. Sumant els trams estatals i autonòmics, la taxa efectiva per a Alcaraz se situaria en aproximadament un 47%. Això significa que dels 4.269.016 euros del seu premi, al voltant de 2 milions d'euros estaran destinats a les arques públiques.

Aquest escenari no és nou per a l'esportista. Després de la seva victòria en Wimbledon, dels 3,2 milions d'euros que va guanyar, Hisenda va retenir aproximadament 1,5 milions. Patrons similars es van repetir amb els seus triomfs en tornejos de Rotterdam i Cincinnati, on l'Agència Tributària es va quedar amb a prop del 47% dels seus guanys en cada cas. Aquest fenomen d'elevada tributació és comú en l'esport d'alta competició.

Un exemple paral·lel el trobem en els jugadors de la selecció espanyola de futbol, que després de guanyar l'Eurocopa de 2024, van veure com gairebé la meitat de les seves primes de 434.615 euros van anar directament a Hisenda. Així, la històrica victòria de Carlos Alcaraz a Nova York no és només un testimoni del seu domini tenístic, sinó també un recordatori de les realitats financeres i fiscals que comporta l'èxit al cim de l'esport professional. Un triomf que, fins i tot després d'impostos, segella la seva llegenda i el seu lloc en la història.