L'usuari d'una targeta pot perdre el dret a obtenir la devolució d'una operació no autoritzada si l'afectat tarda a notificar-la al seu proveïdor (per exemple, un banc) deliberadament o per negligència greu. Així ho estableix una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictada aquest divendres, en la qual la cort amb seu a Luxemburg agrega que això succeeix fins i tot si s'ha notificat a l'entitat de pagament en els tretze mesos següents la data d'abonament.

El TJUE es pronuncia arran d'un consumidor que té un compte de dipòsit en or a Veracash, entitat que el març de 2017 li va enviar una nova targeta de retirada d'efectiu i de pagament, recull Efe. Entre març i maig de 2017, es van efectuar retirades diàries d'aquest compte, però el consumidor afectat afirma que mai no va rebre l'esmentada targeta de pagament ni va autoritzar aquestes retirades.

Dos tribunals francesos van desestimar la seva pretensió de devolució a causa que les retirades controvertides no s'havien notificat a Veracash "sense demores indegudes", com exigeix el Codi Monetari i Financer, que trasllada la directiva sobre serveis de pagament al mercat interior, sinó el maig de 2017, prop de dos mesos després de la primera retirada reclamada.

Hi ha obligació de notificar els pagaments no autoritzats "com més aviat millor"

 

Tanmateix, aquesta notificació s'havia realitzat dins del termini màxim de tretze mesos previst per la llei. L'afectat va interposar un recurs de cassació i el Tribunal de Cassació francès va traslladar el cas al TJUE. El Tribunal de Justícia respon que l'usuari de serveis de pagament, en principi, es veurà privat del dret a obtenir la devolució si no va notificar sense tardança injustificada al seu proveïdor de serveis de pagament que va arribar al seu coneixement una operació de pagament no autoritzada, encara que li ho hagués notificat en els tretze mesos següents a la data de l'abonament.

La cort precisa que l'obligació de notificació "l'abans possible" té caràcter autònom i es distingeix de l'obligació de notificació en el termini de tretze mesos des de la data de l'abonament d'una operació no autoritzada. Afegeix que el sol compliment del termini de tretze mesos, com a únic criteri, podria menyscabar la finalitat preventiva de l'obligació de notificar sense tardança injustificada una operació no autoritzada una vegada que es coneix.

Així mateix, detalla que en el suposat d'un instrument de pagament, com una targeta bancària, extraviat, robat, sostret o utilitzat sense autorització, l'ordenant, en principi i tret d'actuació fraudulenta per la seva part, només es veurà privat del seu dret a obtenir la devolució d'una operació no autoritzada si va tardar a notificar-la deliberadament o per negligència greu consistent en un incompliment patent de l'obligació de diligència.

El tribunal recorda que la càrrega de la prova recau sobre el proveïdor de serveis de pagament, que ha de provar que l'operació de pagament va ser autenticada, registrada amb exactitud i comptabilitzada. Ressalta que això preserva l'efecte estri de la directiva, ja que aquesta estableix que l'ordenant no suportarà cap conseqüència econòmica per la utilització d'un instrument de pagament extraviat, robat o sostret posteriorment a la notificació.

Per tant, l'ordenant no té interès a demorar la notificació que està obligat a realitzar, d'acord amb el TJUE. Agrega que quan existeixin operacions de pagament no autoritzades successives, realitzades mitjançant un mateix instrument de pagament extraviat, robat, sostret o utilitzat sense autorització, l'ordenant en principi només es veurà privat del dret a obtenir la devolució de les pèrdues ocasionades a conseqüència de les operacions que hagi tardat a notificar deliberadament o per negligència gravi.