L'OCDE ha rebaixat la seva previsió de creixement del PIB d'Espanya el 2024 fins a l'1,4%, una xifra inferior a què espera el Govern d'Espanya (2%) i, fins i tot, per sota de la Comissió Europea, que al novembre ja va reduir els seus càlculs a l'1,7%. Segons l'opinió de l'OCDE, l'impacte de les pujades dels tipus d'interès i el menor consum privat expliquen la seva reducció per a l'augment del PIB de l'any vinent, mentre que per a aquest any millora la que havia anticipat en els últims mesos.
Al seu informe semestral de Perspectives publicat aquest dimecres, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) envia un clar missatge al nou Govern de Pedro Sánchez: fa falta un ajustament pressupostari més gran per mantenir el deute públic a un nivell controlat. Pel que es refereix a les expectatives econòmiques, estima que el producte interior brut (PIB) espanyol pujarà un 2,4% el 2023 (en línia amb els pronòstics del Govern d'Espanya), el ritme més gran dels països de la moneda única, amb Grècia, i quatre vegades més que la mitjana de l'eurozona. Això significa que els autors de l'informe han corregit a l'alça els càlculs que van fer el juny en tres dècimes i en una els de setembre, informa Efe.
L'OCDE s'alinea d'aquesta forma amb les previsions que va fer la Comissió Europea fa dues setmanes i amb les del mes passat del Govern, que, tanmateix, és molt més optimista que aquestes dues institucions per a l'any que ve, en confiar a aconseguir un creixement del 2%. En efecte, si la Comissió Europea ja refredava el 15 de novembre les expectatives d'increment del PIB el 2024 en deixar-les en l'1,7%, l'OCDE ho fa ara encara més en avançar un 1,4%.
Superior a la mitjana
Aquesta dada per al pròxim any, que de verificar-se, continuaria sent un dels millors de la zona euro, per sobre de la mitjana del 0,9 i dels seus principals socis, que són França (0,8%), Itàlia (0,7%) i Alemanya (0,6%), s'explica per l'efecte de les successives pujades de tipus d'interès i la retirada d'ajuts fiscals que alentiran el consum privat i públic.
Igualment, reduirà el seu impuls la inversió i el comerç exterior, que aquest any aportarà sis dècimes al creixement del PIB, li'n restarà dos el pròxim per un repunt de les importacions (+2%, després d'un estancament el 2023) que no anirà acompanyat de la mateixa evolució pel costat de les exportacions. Els autors de l'informe creuen que l'economia espanyola augmentarà de nou el ritme d'expansió el 2025 fins al 2%, que una vegada més seria una cadència superior a la mitjana de l'eurozona (1,5%) i de les seves tres grans potències, França, Itàlia i Alemanya, que s'haurien de conformar amb un 1,2%.
Inflació
Pel que respecta a la inflació, que durant la crisi dels dos últims anys ha estat a Espanya inferior que la de la majoria dels països europeus i fins i tot de l'OCDE, les coses canviaran. Si aquest any s'espera un 3,5% de mitjana a Espanya, davant el 5,5% en la zona euro, el pròxim la situació s'invertirà (3,7% davant 2,9%) per equiparar-se el 2025 (2,3%).
Els responsables de l'informe de l'OCDE posen èmfasi que "és necessària una consolidació fiscal més forta i sostinguda per mantenir el deute en un camí descendent i crear marge per a despeses favorables al creixement". D'una banda, avisen que l'envelliment de la població suposarà una despesa més gran públic, uns 2,7 punts del PIB addicionals entre 2024 i 2040. A més, l'OCDE no acaba de creure's la retallada del dèficit públic planificat pel Govern sortint, que havia calculat que del 3,9% del PIB aquest any es passaria al 3% el 2024 i al 2,7 % el 2025. En lloc d'això, l'OCDE estima que després del 3,6% el 2023, es quedarà en el 3,2% el 2024 i en el 3,1% el 2025. Més pessimista es mostra la Comissió Europea, que espera que aquest any, els comptes espanyols acabin amb un desfasament equivalent al 4,1% del PIB, que l'any vinent es reduirà al 3,2% per remuntar el 3,4% el 2025. El que suposaria que Espanya incomplirà la regla de no superar el 3% el 2025.
Projectes R+D
Hi ha altres recomanacions per a Espanya en aquest estudi que ja són habituals, com que cal estimular els projectes d'investigació i desenvolupament (R+D) mitjançant l'associació entre empreses i centres d'investigació o que s'han de reduir les diferències normatives entre comunitats autònomes, amb l'objecte d'|en nom d'una productivitat més gran i competitivitat.
També que convé millorar les qualificacions i els resultats educatius, sobretot dels joves, que millorarien les seves perspectives d'ocupació; aplicar polítiques actives del mercat laboral més eficient; o una fiscalitat més orientada pels objectius mediambientals, amb impostos que gravin les emissions que ara estan exemptes, ressalta Efe.