Encara que l'atenció de les eleccions generals està centrada en qui ocuparà la Moncloa i amb quina fórmula o aliança, els partits catalans poden tenir la clau de la governabilitat, com de fet ja ha passat en la darrera legislatura. Esquerra ha estat dels socis prioritaris de Pedro Sánchez. El partit liderat per Gabriel Rufián en la llista per al 23 de juliol ja ha posat el seu preu per a la investidura, que té dos pilars econòmics, el punt final al dèficit fiscal i el traspàs definitiu de Rodalies, i un de social, avançar en el diàleg cap a l'autodeterminació. Junts per Catalunya, en canvi, va demanar a Esquerra un acord per no investir cap president que no permeti la investidura de cap president que no permeti celebrar un referèndum. Quines són les propostes econòmiques dels partits catalans de cara a les generals?
L'Esquerra de Rufián
El programa d'Esquerra assegura que l'actual IRPF discrimina actualment les rendes de treball en relació amb l'estalvi i demana que s'augmentin els impostos sobre el capital i també nous trams impositius per a rendes més altes. Vol que es quedin de manera estructural els impostos ara temporals a la banca i les energètiques. A més, vol que millori el funcionament de l'impost a les grans fortunes.
Esquerra apressa, en matèria d'infraestructures, per a la construcció del corredor mediterrani de mercaderies per a País Valencià i Catalunya, millorar les interconnexions de ferrocarrils a ports i aeroports i corregir el dèficit d'inversions. Reclama en matèria energètica revocar la reforma elèctrica espanyola i eliminar l'impost a l'autoconsum, amb primes raonables per a les energies renovables.
En l'àrea tecnològica, el partit liderat per Rufián demana més inversió pública en empreses innovadores i de deeptech i en matèria industrial, més participació de la Generalitat en l'ordenació de l'activitat. Recursos per a la formació professional, una regulació dels fons Next Generation més descentralitzada i un marc jurídic normatiu per desenvolupar els punts de recàrrega de vehicles elèctrics són altres de les demandes d'Esquerra. Per a la petita empresa, reclamen garantir la segona oportunitat dels empresaris, el ple reconeixement de la banca pública catalana per als préstecs de les pimes i més accés de les mateixes a la contractació pública. A més, un règim simplificat d'impost de societats i reservar a les pimes un 30% els fons, crèdits i subvencions.
En l'àmbit del consum, Esquerra demana més competències i fomentar el cooperatiu, així com evitar situacions de gran concentració empresarial i apujar l'impost al joc un 30%, eliminant també privilegis fiscals de Ceuta i Melilla.
En l'administració pública, Esquerra demana de suprimir diputacions i províncies amb un traspàs de competències cap a les comunitats autònomes i municipis, així com suprimir ministeris amb competències de les autonomies, com a Sanitat, Cultura o Esports. A més, demana un traspàs econòmic anual de les inversions no executades.
En habitatge, de nou, la primera demanda és que les comunitats assumeixin totes les competències regulatòries dels contractes de lloguer. Demana que els contractes d'habitatge de temporada deixin de ser una forma d'evitar la llei i la dotació econòmica necessària de l'estat per mantenir al seu habitatge els qui pateixen risc de desnonament. La dació en pagament i la cancel·lació de deutes per a famílies que no puguin afrontar el seu habitatge, la modificació de la llei hipotecària amb topalls a l'endeutament i suprimir la golden visa a canvi d'habitatges per valor d'a partir de mig milió d'euros són altres de les propostes en matèria d'habitatge.
En clau laboral, Rufián exigeix derogar les reformes laborals de PP i PSOE, dels anys 2010 i 2012, i recuperar la indemnització mínima de 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats per acomiadaments improcedents amb la possibilitat d'ampliar-los. Esquerra reclama competències en la Inspecció de Treball, l'obligació de retornar ajuts públics a les empreses que es deslocalitzin sense justificació i una equiparació de les condicions laborals de les persones subcontractades amb l'empresa contratadora. A més, demana la prohibició de subcontractar serveis inherents a l'activitat de l'empresa.
Catalunya i les comunitats autònomes haurien de tenir, segons Esquerra, salaris mínims interprofessionals propis que superin el SMI estatal per adaptar els sous al cost de vida dels territoris. Demana també que hi hagi una revalorització anual mínima de salaris. Per als autònoms, demana de rebaixar les quotes als qui cobrin menys de 2.030 euros i un sistema més progresuvo amb nous trams per als qui tinguin beneficis nets a partir de 100.000 i 200.000 euros.
En matèria energètica, malgrat el fracàs de la Generalitat en liderar la transició verda, Esquerra demana una aposta per les energies 100% renovables i una democratització del mercat energètic, així com un nou impost sobre el carboni. Esquerra demana de també lluitar contra "pràctiques oligopòliques" del sector energètic, trencant la integració vertical del sistema elèctric, impulsant les xarxes de distribució públiques i traspassant, de nou, les competències a les autonomies.
Junts, liderat per Nogueras
El dèficit fiscal i d'inversions, així com la transferència de Rodalies i el Corredor Mediterrani centren gran part del programa econòmic de Junts per Catalunya, que recorda els retards i deutes de l'estat amb Catalunya. Junts reclama una compensació per totes les inversions no executades i incorporar el cost de vida en el càlcul de recursos necessaris per cada territori. El partit liderat per Míriam Nogueras proposa la condonació del deute contret pel Fons de Liquidació Autonòmica, ja que el deute es genera en part perquè els recursos estatals no arriben a port.
Junts demana una inversió en Catalunya proporcional al pes del PIB català en l'estat, d'un 19%, "tal i com a estabelce l'Estatut de Autonomia" i compensar les inversions no executades. Junts reclama milers d'euros per diversos dèficits i mancances en aeroports, trens i altres inversions, així com diverses mesures descentralitadores, com per exemple que els ajuntaments tinguin la competència del desplegament de la xarxa de fibra a l'exterior dels edificis.
Junts demana un impuls a la societat digital i a la condició de Barcelona com a capital tecnològica, així com marcs regulatoris per a la ciberseguretat i la Intel·ligència Artificial.
En matèria d'impostos, també defensa que els impostos corregeixin la desigualtat i demana que "gravin més al capital improductiu i menys al capital productiu". Junts reclama menor pressió fiscal per a les empreses catalanes, especialment per a les pimes, i més control fiscal a les multinacionals. Demana una Agència Tributària de Catalunya que, mentre Catalunya no tingui un estat propi, serveixi per obtenir, gestionar i liquidar els tributs catalans.
Junts es fixa com a objectiu en el pla laboral crear 185.000 llocs de treball a Catalunya en quatre anys, a través d'una major estabilitat en la contractació, millors salaris i més formació, amb més polítiques actives d'ocupació que gestionaria la Generalitat. Fixa el SMI català en 1.319 euros que s'apropin als 1.400 euros al mes.
El partit liderat per Míriam Nogueras proposa, com el PP, d'articular la motxilla austríaca, o sigui, que l'empresa aporti diners a un fons que s'acumuli per cobrir després possibles acomiadaments, canvis d'empresa o jubilació dels treballadors. A diferència del que havia defensat en altres ocasions, Junts no reclama en aquest programa la supressió de l'impost de successions que s'aplica a les herències.
Junts incideix en millorar la formació i les polítiques actives d'ocupació i també en una quota d'autònoms més progressiva, que sigui zero per a autònoms no habituals i per a aquells amb ingressos inferiors al SMI. També una tarifa plana reduïda de dos anys per a nous autònoms (ara és d'un any) i bonificacions del 50% per als qui contractin el seu primer treballador.
La CUP i PDeCat
El programa electoral de la CUP és molt més curt que el de Junts i Esquerra i compta amb només 12 pàgines en les quals advoca per "el socialisme i la planificació democràtica de l'economia". Demana el partit liderat per Albert Botran trencar amb els "privilegis" de l'IBEX i combatre "la dictadura del deute, les privatitzacions i les retallades".
La CUP es mostra contrària a totes les privatitzacions, demana l'abolició del deute públic i que els bancs tornin els diners que els va donar l'Estat durant el rescat posterior la crisi de 2008.
Auditories del frau fiscal, combat a les portes giratòries, reduir la jornada laboral i incloure les treballadores de la llar a l'Estatut dels Treballadors (també Esquerra el proposa) són altres de les mesures que proposa el partit liderat per Botran.
L'autodenominat Espaiciu que ocupa el Partit Demòcrata PDeCat busca ocupar un lloc intermedi entre Esquerra i Junts, més conciliador amb l'estat que Junts però a la dreta d'Esquerra en l'econòmic. Entre les seves propostes, el partit liderat per Roger Montañola, que s'ha obert a facilitar la investidura de Feijóo si no pacta amb Vox, proposa una "administració no invasiva", que "elimini les traves burocràtiques".
A nivell de finançament, Espaiciu demana un augment de finançament d'entre 7.000 i 10.000 euros anuals, amb tal de reduir el dèficit fiscal. En habitatge, proposa derogar la nova llei i la regulació de preus, així com incentivar que els pisos de protecció oficial no deixin de ser-ho. PDeCat proposa més habitatge social però també lleis més dures contra l'ocupació, amb modificacions legals que permetin desallotjar en 48 hores.
Com Junts, PDeCat reclama una Agència Tributària catalana amb capacitat recaptatòria i baixar els impostos a les pimes. S'oposa a l'impost de successions i donacions i també a l'impost de patrimoni, el de les grans fortubas i a l'especial sobre envasos de plàstic no reutilitzables. També proposa que els dividends distribuïts per les empreses als seus accionistes estiguin exempts de tributar.
Espaiciu demana també la transferència de l'Ingrés Mínim Vital a Catalunya, de la inspecció del treballi, com Junts, proposa la motxilla austríaca i més cost per a acomiadaments de curt termini.