El dimarts 14 de febrer s'aprovarà al Consell de Ministres el nou salari mínim interprofessional (SMI), l'endemà és previsible que es publiqui al BOE i després entrarà en vigor. I ho farà amb caràcter retroactiu a l'1 de gener el que suposa que prop de 2,3 milions d'assalariats (segons CCOO) col·locaran el seu salari en 1.080 euros al mes o 15.120 euros bruts a l'any. Aquells que actualment cobrin mil euros (actual SMI) tindran una pujada del 8% i els que estiguin entre 1.000 i 1.080, que seran arrossegats per l'efecte SMI, tindrà alces inferiors depenent d'en quin salari estiguin. Però, quin efecte té el salari mitjà per a empreses i assalariats? I, molt especialment, quins dubtes pot concitar la seva aplicació a les empreses? ON ECONOMIA t'ho explica amb el suport de la consultora d'empreses Lefebvre.

Més ingressos per a la Seguretat Social

El primer que cal tenir en compte és que pujar l'SMI és molt rendible per a les arques públiques, en concret per a les de la Seguretat Social, ja que en augmentar el salari, augmenten els ingressos per cotitzacions. El Govern ha calculat en 568 milions d'euros els que aportarà aquest any la mesura que es repetiran l'any que ve encara que incrementat si es produeix una nova pujada per a 2024.

Treballadors afectats

Hi ha poca coincidència en quantes persones estan actualment emparades per l'SMI a Espanya. Diversos informes els xifren entre 2 i 2,3 milions per a aquest any una vegada s'hagi produït la pujada d'aquest any. No obstant això, hi ha diferències. La Memòria Econòmica del projecte de Reial Decret que s'aprovarà dimarts vinent cita en concret un informe patrocinat per la Fundació la Caixa i realitzat per la Universitat de València.

El treball conclou que la pujada de 2019, un 22% de, va beneficiar 1.631.000 assalariats a Espanya, el 9,6% del total aquell any, augmentant el seu salari en una mitjana de 77 euros addicionals en la seva renda disponible. Els col·lectius més beneficiats en termes de salari serien les persones empleades sense estudis superiors i per sectors l'agricultura, l'hostaleria i el comerç. Per perfil demogràfic, les persones estrangeres, la joventut i les dones serien les més beneficiades.

Dubtes en la seva aplicació

La consultora Lefebvre ha recopilat i explicat els principals dubtes que pot portar l'entrada en vigor, d'aquí a una setmana, la pujada del salari mínim interprofessional.

1. Com s'aplica la pujada Una vegada es publiqui al BOE la pujada dels actuals 1.000 euros als 1.080 en 14 pagues mensuals, el que serien 15.120 euros bruts en total, s'ha d'aplicar amb efecte retroactiu des de l'1 de gener de 2023. Això vol dir que la nòmina del mes de febrer ha d'incloure l'increment salarial que suposi al treballador des de gener. És a dir, aquells que actualment estiguin en 1.000 euros rebran 160 euros més.

2. Què passa amb les jornades parcials o reduïdes? Les empreses hauran d'incrementar els salaris dels seus treballadors que siguin inferiors a l'actual SMI, en el seu conjunt i en el seu còmput global. Per a aquells treballadors que realitzen una jornada inferior el salari s'aplicarà de manera proporcional, ja que l'SMI afecta aquells treballadors amb jornada completa.

3. Només ho notaran aquells treballadors que cobrin l'SMI? Quins sectors són els més beneficiats? L'increment el notaran principalment les persones que estiguin cobrant per sota dels 15.120 euros bruts a l'any, el nou SMI. En el cas dels treballadors que perceben un salari superior als 15.120 euros anuals, en conjunt i còmput anual, aquesta pujada no els afecta perquè queda absorbida o compensada. D'altra banda, els sectors més beneficiats seran aquells que tenen un salari més ajustat a l'SMI com, per exemple, és el cas dels empleats de llar i els treballadors agrícoles.

4. Quin efecte té la pujada en certes prestacions socials? Encara que la revalorització de les pensions contributives porta la seva pròpia via al marge de salari mínim interprofessional (s'aprova pels Pressupostos Generals de l'Estat, que aquest any ha estat del 8,6%), l'SMI serveix com a índex de referència de càlcul a l'hora de determinar si una persona pot ser o no beneficiària del subsidi d'atur, de la pensió d'orfandat o de la pensió de viduïtat, en alguns casos. A més, s'utilitza per determinar la quantia màxima de la prestació d'atur quan es tenen fills a càrrec.

D'aquesta manera, en augmentar l'SMI també creix el llindar de rendes que determina que una persona pugui optar a les pensions o subsidis referits. Però no és així per a totes les prestacions o subsidis socials. En aquest cas s'utilitza de referència l'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples), que es revaloritza anualment en els Pressupostos Generals de l'Estat.

5. Efectes de l'increment de l'SMI sobre la declaració de la Renda dels assalariats beneficiats? No estan obligats a declarar aquells contribuents que obtinguin rendiments íntegres del treball no superiors a 22.000 euros anuals. Però a més, des de l'1 de gener d'aquest 2023, aquest límit és de 15.000 euros en determinats supòsits, entre ells, quan els esmentats rendiments procedeixin de més d'un pagador per evitar als treballadors de l'SMI haver de fer declaració.

6. Augmenten els pagaments a la Seguretat Social? Alguna cosa s'ha comentat més amunt. La pujada de l'SMI produeix un augment de les bases mínimes de cotització, ja que aquestes es determinen pel salari mínim incrementades en una sisena part. A més, també pugen un 8% les bases mínimes de cotització que són el mòdul de càlcul que serveix per conèixer la quota que paguen a la Seguretat Social empreses i treballadors. Com és lògic, aquest creixement implica unes cotitzacions majors en ambdós casos. Això fa esperar una imminent modificació de l'acabada de publicar ordre de cotització.