El setembre de 2021, la ministra d'educació i Formació Professional, Pilar Alegría, va anunciar una nova llei d'FP que, entre altres coses, buscava que tota la Formació Professional sigui dual, compartida entre centre i empreses, teoria i pràctica a parts iguals i amb sou des del segon any. Va assegurar que ajudaria a "canviar la vida de molta gent". Per aquella època, la Formació Professional Dual ja existia des del 2012 i havia crescut molt des del 2017. La llei va entrar en vigor en març de 2022, però un any després i quan han passat 11 des de la seva creació com a modalitat a Espanya, la Formació Professional Dual està lluny de ser majoritària: l'estudien només un 4,4% del total d'alumnes fent FP, segons les xifres del ministeri. I això que les estadístiques mostren que la seva inserció laboral és més elevada. La mitjana europea és gairebé deu vegades més gran, del 38%, i a Alemanya, país referent d'aquest tipus de formació, és del 80%, vint vegades més que a Espanya.

En què consisteix, exactament, la Formació Professional Dual? És un model formatiu que, en comptes de formació teòrica en un centre i pràctiques en una empresa, es reparteix la formació entre l'escola i l'empresa, amb pràctiques a jornada completa (i salari) en el segon curs i un tutor que valida la formació en l'empresa. Les empreses han de coordinar-se amb els centres i és allà on està fallant, apunten alguns experts, perquè "és difícil trobar, convèncer i gestionar acords amb empreses perquè ofereixin llocs d'aprenents i a més compleixin tots els requisits", apunta Juan María Menéndez Valdés, assessor, consultor i autor d'un estudi recent sobre la Formació Professional a Espanya. "Les grans empreses ho tenen més fàcil, però a Espanya la gran majoria d'empreses són pimes i moltes vegades tenen problemes per comptar amb un tutor o coordinar-se amb els centres formatius i complir els requisits". En els centres de formació, per l'altra part, "hi ha problemes d'adequació a les necessitats concretes de les empreses", apunta Menéndez Valdés.

Fonts del Ministeri d'Educació i Formació Professional discrepen d'aquest diagnòstic i asseguren ON ECONOMIA que s'estan complint "dins el termini i en la forma escaient" els tempos per a la implementació de la llei, que "requereix un temps per al desplegament". És més, asseguren que es tracta d'una mesura "històrica", i que el reial decret d'ordenació d'aquesta llei, que serà aprovat "en les pròximes setmanes" en Consell de Ministres, ajudarà a desplegar de manera més eficaç aquesta llei i a donar ordre i estructura a la nova formació professional dual a partir del mes de setembre. "El que s'intenta és adaptar models d'altres països, concretament del sistema alemany, al sistema espanyol. Però cada país té la seva realitat i cap model no és del tot extrapolable", aclareixen aquestes mateixes fonts.

Les xifres mostren que, dels 984.353 alumnes de Formació Professional que hi ha a Espanya, tan sols 36.265 cursen la modalitat dual. En el grau superior és on major és la implantació. També és on més estudiants hi ha: del total de 507.335, 22.303 són estudiants d'FP Dual, un 4,4%. En el grau mitjà, la formació dual suposa un 3,3%, amb 13.120 estudiants en dual del total de 387.946, mentre que a l'FP bàsica tan sols compta amb 842 dels seus 75.110 estudiants en modalitat dual. Les dades són una mica més esperançadores si mirem el percentatge de centres que apliquen l'FP Dual. Són 1.164 els centres que apliquen l'FP Dual, pels 3.921 centres de Formació Professional que hi ha a tot Espanya, gairebé un 29%. Catalunya, amb 284 centres de formació dual entre els 463 de centres en total (un 61%) és la més ben posicionada en aquest sentit. Quant a alumnes que estudien FP Dual, tanmateix, Catalunya no destaca tant sobre la resta: té 9.073 dels 179.693 estudiants de Formació Professional, un 5%, cursant la modalitat Dual.

 

Per a Oriol Homs, sociòleg i expert en Formació Professional amb el seu focus en l'àmbit català, "existeix una combinació entre la falta d'iniciativa de les empreses de crear un departament de formació i dels centres de formació d'adaptar els seus cursos a la necessitat de les empreses". És una mentalitat, defensa, que "està canviant", ja que "cada vegada hi ha més empreses interessades a implicar-se en la formació davant de la falta de talent", i una "més receptivitat dels centres". "En moltes ocasions, les empreses veuen que han de formar de nou els treballadors adaptant-los a les seves particularitats, però el futur és un aprenentatge a la carta, adaptat al que busca cada empresa," reflexiona. "El sector públic ha de poder adaptar-se i entendre que el client no és només l'alumne, sinó també l'empresa, que és un col·laborador amb ells i amb l'alumnat", completa.

La inserció laboral de la Formació Professional Dual sembla justificar l'aposta: la taxa d'afiliació a la Seguretat Social dels acabats de titular en formació dual és entre 6 i 15 punts superior que en la formació no dual, en funció del nivell d'estudis. A més nivell formatiu, més diferència. Amb xifres de 2019-2020 de Caixabank Dualiza, la inserció laboral de tot just formats en grau superior era d'un 56,8% amb formació dual i d'un 41,8% en la no dual, mentre que en el grau mitjà la diferència era del 35% davant el 30,4% i a l'FP bàsica del 17% en la dual davant el 10,7% en la no dual. Aquestes xifres són molt inferiors a les d'inserció laboral d'anys anteriors, segurament a causa de l'efecte de la pandèmia, però serveixen per fer-se una idea de l'eficàcia de la modalitat dual a l'hora de trobar feina.

Des del Ministeri expliquen que l'aposta per l'FP Dual es basa en dos eixos. El primer, "un pla de modernització" que va arrencar el 2018 i que explica amb un pressupost de 2.200 milions d'euros implementat des de l'any 2020 que contempla "el redimensionament de les places, les aules d'innovació dins dels centres i les aules d'emprenedoria". I el segon, la llei d'FP prèviament esmentada, que "crei una xarxa de corresponsabilitat que es materialitza el 2021" amb la col·laboració de 300 empreses, dels 3,3 milions que hi ha a Espanya.

Els analistes crítics i les xifres d'aplicació de la formació dual, en canvi, insisteixen en un avenç lent d'un model que podria ser un de les peces que resolgués el puzle mal completat entre alt nivell d'atur, falta de talent segons les empreses i abandonament escolar prematur. "Estem formant pocs aturats", apunta Homs, que també es mostra crític amb el fet que "moltes places ofertes es quedin sense cobrir per la rigidesa administrativa o de temari d'algunes disciplines". Menéndez Bueno, per la seva part, apunta també a un alt nivell d'inexecució de pressupostos d'una part dels impostos destinats a la formació.

Amb una taxa d'atur del 13% i 2,7 milions d'aturats i un 28% dels joves espanyols, segons l'OCDE, que no estudien res després de la secundària, el marge de creixement de la Formació Professional i més concretament de la Dual (que a més permet accedir abans a salaris i, per tant, pot ser més factible per a famílies de rendes baixes) és encara immens. La Formació Professional, en general, ha crescut a un ritme major que l'aposta dual en els últims anys: segons dades del ministeri d'Educació, en cinc anys i fins al curs 2020-2021 (últimes xifres disponibles), va créixer un 28% fins a arribar als 984.353 estudiants. La Formació de Grau superior és la que més va créixer en aquell mateix període, un 43,3% fins a arribar als 507.335 estudiants. Tenint en compte que a Espanya aquest mateix curs hi havia 1,3 milions d'estudiants universitaris, els 36.625 que cursen la dual difícilment es puguin interpretar com un èxit de l'aposta, tal com defensa el Ministeri.