Foment del Treball considera que la política d’habitatge del Govern de Salvador Illa és un “atemptat a la propietat privada”. En un comunicat, la patronal que presideix Josep Sánchez Llibre carrega contra la Llei d’Adopció de Mesures Urgents en Matèria d’Habitatge i Urbanisme, aprovada aquest divendres per regular el lloguer de temporada, que qualifica de “mostra inacceptable i inassolible d’intervencionisme”.

“Sembla que el Govern de la Generalitat i els seus aliats parlamentaris (ERC, Comuns i CUP) vulguin carregar-se un sector econòmic, per una banda, i per l’altra, pretenguin col·lapsar totalment el mercat d’habitatge generant aquesta incapacitat de generar oferta de pisos”, adverteix Foment en el comunicat.

Foment subratlla que la nova llei és un “deteriorament sense precedents de la seguretat jurídica i un pas més en la degradació de l’ordenament”. Per a la patronal catalana, no és una mesura tècnica orientada a ampliar l’oferta d’habitatge, sinó “una norma punitiva i ideològica que acabarà perjudicant, sobretot, les persones que busquen un pis”.

Josep Sánchez Llibre manté que “això no és una regulació equilibrada: és una ofensiva que buida drets, alimenta la inseguretat jurídica i redueix el parc disponible”. En el comunicat s’afegeix que “no es pot governar a cop de prohibició ni convertir el propietari en l’enemic públic per tapar dècades d’ineficàcia institucional”. 

Foment considera que la norma xoca frontalment amb la legislació estatal, envaeix competències exclusives de l’Estat en matèria d’arrendaments urbans i “trenca la unitat bàsica del règim civil, amb el consegüent impacte sobre l’estabilitat del mercat i la previsibilitat necessària per invertir i posar habitatges en circulació”.

A més, alerta que aquesta llei “vulnera materialment el dret de propietat”. Recorda que la funció social no empara el seu buidatge, ni la “socialització encoberta” d’actius privats, ni la imposició de restriccions intenses sense cap compensació. “La Constitució no legitima la confiscació normativa ni el càstig ideològic al propietari”, remarca Foment.

Per altra banda, adverteix que la regulació també pot entrar en col·lisió amb el dret de la Unió Europea, perquè afecta la llibertat d’empresa, la lliure circulació de capitals i el principi de seguretat jurídica. Segons la patronal, “Catalunya envia un senyal nociu: tracta la inversió —nacional i estrangera— com un adversari polític, quan és un element essencial per generar oferta i activitat econòmica”.

Lluny d’augmentar la disponibilitat, Foment alerta que la norma reduirà encara més l’oferta. “Quan el risc regulatori creix, molts propietaris retiren habitatges del mercat, es tensen els preus, augmenten les exigències i es dificulta l’accés, sobretot per a qui té menys capacitat de competir”. Per a Foment, “si hi ha més control i més prohibicions, això comporta menys pisos disponibles i més opacitat: és una recepta contra l’accés a l’habitatge”.

Sánchez Llibre considera que la llei no resol l’arrel del problema —la manca d’oferta— i opera com “una coartada per desviar el focus del fracàs de les polítiques públiques: insuficiència d’habitatge social, traves administratives, bloqueig del sòl i dèficit de planificació”. “És més fàcil assenyalar un col·lectiu que assumir dècades d’inacció i decisions equivocades”, apunta el líder patronal.

Des d’un punt de vista econòmic, Foment sosté que el missatge és inequívoc: “Catalunya esdevé un entorn imprevisible per invertir, tant per a grans operadors com per a petits estalviadors i famílies. Convertir la inseguretat jurídica en política pública frena projectes, encareix el finançament i desincentiva la posada d’habitatges al mercat”.