En el conjunt del mercat laboral espanyol, l'adopció de la IA generativa donarà lloc a la pèrdua de prop de 400.000 llocs de treball en els pròxims deu anys, segons els càlculs de Randstad Research. Aquesta xifra sorgeix de la diferència entre els llocs de treball que potencialment poden desaparèixer amb l'adopció de la IA per part de les empreses (2 milions) i els que es crearan fruit de les noves oportunitats econòmiques sorgides arran de l'ús general d'aquest tipus de tecnologia (1,61 milions).
L'anàlisi considera que la IA anirà a poc a poc penetrant en l'economia, les empreses i el mercat laboral i, segons els càlculs fets, el 9,8% dels llocs de treball a Espanya (2 milions) estan en risc de ser automatitzats. En paral·lel, un 15,9% dels llocs de treball actuals (3,24 milions) veuran incrementada la seva productivitat per l'adopció de la IA.
Per a la resta dels llocs de treball actuals (15,19 milions), pràcticament tres de cada quatre, no s'esperen efectes significatius. Segons aquest informe, hi ha un grup de sectors que en línies generals experimentaran un impacte limitat amb l'arribada de la IA, com són l'agricultura, ramaderia i pesca, les activitats associatives i algunes feines amb tasques molt més complicades o pràcticament impossibles de substituir. En aquest grup destaquen, principalment, les feines manuals, com les de lampista, electricista o mecànic, perquè són tasques molt complicades d'automatitzar i, per tant, la IA tardarà molt més a arribar-hi.
Aquesta conclusió la subscriu i la difon José Elías, empresari i president d'Audax Renovables i propietari de La Sirena, que llança una advertència sobre el futur laboral: els llocs de treball que la IA no pugui substituir seran els més ben pagats, perquè la relació demanda/oferta no es correspondrà. En part, aquesta és una idea que ja s'aprecia en determinats oficis com el de fuster, lampista, electricista... En l'actualitat, en algunes poblacions ja hi ha escassetat d'aquest tipus de professionals, i els que treballen en aquestes activitats tenen tanta demanda que poden incrementar les tarifes dels seus serveis.
Segons l'opinió d'Elías, "la IA es carregarà el 80% de les feines d'oficina... I ningú vol ser electricista, lampista o fuster". Així, aquests professionals podran arribar a cobrar tarifes de "50, 60 o 200 euros l'hora". En les seves explicacions difoses a través del seu newsletter per a empresaris, Elías evidencia un problema més profund: el desprestigi social dels oficis tècnics. "Continuem sense dignificar els oficis manuals. Tots volem menjar enciam, però no conec ningú de menys de 30 anys que vulgui anar al camp a plantar-lo", afegeix en el seu missatge.
"No sé quant tardarà la IA a carregar-se els llocs administratius, però sí que sé que ningú no cridarà a ChatGPT per plantar-te l'enciam que menges o canviar un endoll. Tornem a valorar els oficis abans no sigui massa tard. Perquè la intel·ligència artificial podrà fer moltes coses, però de moment no et solucionarà una fuita d'aigua", conclou l'empresari José Elías.
Un informe de The Valley Business and Tech School admet que la IA, lluny de substituir les persones en tasques creatives, actua com a catalitzador. Gràcies a ella, per exemple, un professional del màrqueting pot testar centenars de versions d'una campanya en temps rècord, un enginyer pot prototipar múltiples solucions abans de construir, i un perfil de negoci pot analitzar escenaris amb més agilitat. "La tecnologia permet que la intuïció i la creativitat s'enfoquin en decisions estratègiques, amb més informació i menys fricció operativa", es destaca.