Genís Roca (Girona, 1959), expert en transformació digital i autor de La revolució inevitable (Ara Llibres), aborda en aquesta entrevista, a l'ON-IA, la intel·ligència artificial des d’un enfocament pràctic. Per Roca, la IA és simplement l’evolució natural del programari, una eina per guanyar eficiència que tothom adoptarà. Subratlla que estem en l'inici d'un canvi profund i llarg. L’expert també reflexiona sobre una paradoxa clau de l'era digital: “Tothom pot publicar, però ser rellevant no és gens senzill”. Finalment, Genís Roca desdramatitza l’impacte laboral: la majoria dels professionals no seran substituïts, sinó que s'ajudaran d’“assistents digitals” per ser més eficaços.

Què és per vostè la intel·ligència artificial?
Un estadi evolutiu superior dels programes informàtics que fem servir. Per tant, tothom voldrà actualitzar els seus programes informàtics per gaudir d'aquestes noves prestacions i el resultat és que canviarem tot el programari que fem servir fins ara.

Vostè acaba de publicar La revolució inevitable. A la mateixa portada del llibre parla de càpsula. Per què un llibre de petit format?
Perquè és l'únic format que hagués estat disposat a acceptar com a encàrrec editorial. Altres vegades m'havien encarregat si volia escriure un llibre i sempre havia dit que no. En aquest cas l'editorial em va convèncer perquè em van dir ens agrada si és curt, i un llibre curt he tingut la supèrbia d'intentar-ho. Un llibre llarg no m'hauria atrevit.

Una de les primeres idees que es pot llegir és que vostè arriba a la conclusió que el nou alfabet són les matemàtiques
No és que el nou alfabet sigui les matemàtiques sinó que tota la realitat s'expressa en uns i zeros, per tant, en valors numèrics. El rastre digital en el fons són ràfegues d'uns i zeros, una fotografia digitalitzada és un fitxer d'uns i zeros. Un àudio, una tesi doctoral, un poema una carta d'amor un comentari en una xarxa social, una analítica mèdica, tots són uns i zeros. I quan tots són uns i zeros, tinc la capacitat d'operar-los matemàticament i aplicar-los a estadística inferencial i aplicar-los a models. I de fet, la intel·ligència artificial és la conseqüència d'això, d'aplicar estadística inferencial a grans volums de dades i d'informació.

La majoria de la gent avui en dia està eficientant els seus processos gràcies a la intel·ligència artificial

Pot ser una pregunta òbvia per a tothom qui el conegui o hagi seguit la seva tasca, però en què utilitza vostè en el seu dia a dia la intel·ligència artificial?
Jo igual que tothom. Ara tothom està majoritàriament fent servir la intel·ligència artificial en termes d'eficiència. Per ser més eficient fent alguna cosa, perdoneu ser més eficient A l'hora de polir un redactat, ser més eficient a l'hora de calcular una ruta, ser més eficient a l'hora d'elaborar un pressupost. La majoria de la gent avui en dia està eficientant els seus processos gràcies a la intel·ligència artificial. Hi ha un altre punt que la majoria encara no està explorant, que és amb aquesta tecnologia, en lloc de fer-ho una miqueta millor, ho podria fer diferent, ho podria fer d'una altra manera, podria canviar el meu model de negoci, podria reconsiderar aquest procés o podria treballar diferent. Aquest, per mi, és un estadi de maduresa i majoritàriament encara no hi som.

 

Al llibre diu una frase molt interessant que afirma que “tothom pot publicar i compartir. Ser rellevant no és gens senzill”. Ens pot ubicar aquesta frase en el context actual de la IA?
En el context actual de la IA no sé, el que em referia amb aquesta frase és que és cert que tothom pot publicar, però és fals que qualsevol de nosaltres pugui ser rellevant, perquè és cert que jo puc publicar una queixa de l'alcalde o un elogi.  Una altra cosa és que la meva opinió, enmig d’aquest marc digital, esdevingui rellevant i que molta gent la conegui i la pugui expressar si està d'acord o no. Ser rellevant sempre ha sigut difícil, ara encara és més difícil. Abans, quan n'hi havia pocs mitjans a la ciutadania, si jo escrivia un article al vostre diari, aquest article podia ser rellevant, perquè hi havia 10 diaris.

Ara que tothom publica, publicar jo el meu article ja no és tan fàcil que sigui rellevant, competeixo amb molts més. És el que en deien abans l'economia de l'atenció. Ara que tothom pot expressar qui mereixerà la meva atenció? Això cada cop és més car. Amb intel·ligència artificial que està passant? Que elaborar un contingut encara és més senzill. Jo podia tenir una certa ploma fàcil escrivint articles, ara tothom que vulgui pot tenir una ploma fàcil escrivint articles. Aleshores, la capacitat de generar continguts és a l'abast de més gent, la capacitat de publicar continguts està a l'abast de més gent, la capacitat d’esdevenir rellevant continua estant a l'abast de poca gent.

En quins casos o en quins àmbits empresarials o de la societat vostè ha vist que la IA ha tingut un impacte més directe o que ha ajudat a fer que sigui més eficient la productivitat?
Hi ha un tipus d'ús molt popular, molt estès i que tothom entén, que és això de la intel·ligència artificial generativa. Ajuda'm a redactar una carta, fes-me una transcripció al francès d'aquesta entrevista, jo li dono un contingut i generem alguna cosa al voltant d'aquest contingut.  Aquesta és la més òbvia. Però una altra que em sembla molt interessant és tot el que està acompanyat el processament de dades en temps real. Us poso un exemple, una cadena de supermercats famosa en el nostre territori, cada dia ha de prendre la decisió a cadascun dels seus punts venda per tot el territori de quant producte fresc compra i quantes pastanagues, tomàquets, albergínies, amanides o escaroles.

I ha de fer-ho bé, que no faci curt i falti producte a la botiga o que no quedi llarg i sobri producte a la botiga. I la botiga que té el Baix Camp compra a productors de proximitat i la botiga que té l'Alt Empordà compra a productors de proximitat. Per tant, cada dia ha de prendre moltíssimes decisions de compra i de preu en temps real condicionat a diferents factors. Demà està previst que plogui a l’Alt Empordà, no està previst que plogui al Baix Camp, com que plou a l'Alt Empordà potser anirà menys gent a la botiga, ho tinc en compte en el càlcul de probabilitats de venda.

És increïble, perquè ara tota la compra de producte fresc d'aquest famós supermercat opera amb dades en temps real tenint en compte la minva d'ahir. Tot això multiplicat per 150 botigues de tot el territori. Abans era feixuc, hi havia molta gent, hi havia molt error, hi havia molta minva i es perdien molts diners. Ara es fa cada cop més eficient. Aquesta explosió que hi ha hagut de la intel·ligència artificial, que de fet hi ha, provoca un canvi constant que sembla que hi ha la sensació que no s'acaba.

Entrevista Genís Roca, ONIA / Foto: Carlos Baglietto
Imatge de la portada del llibre La revolució inevitable |  Carlos Baglietto

Vostè deixa entreveure que d'alguna manera afrontem un canvi estructural que pot durar dècades. No sé si estem preparats com a societat per fer una aturada i tenir aquesta mirada llarga per mirar a veure com absorbir tots aquests canvis. Com ho veu això?
La mirada llarga no és un privilegi perquè jo sigui un superdotat que té la capacitat de mirar llarg. És pur sentit comú, no és res més. Si és cert que la intel·ligència artificial és una nova generació de programari que ens obligarà a canviar-los a tots. Jo no conec cap empresa capaç de canviar tots els seus programes informàtics en menys de tres, quatre, cinc o sis anys. Perquè anar a una empresa i canviar-li el programa de logística, comptabilitat, nòmines i  planificació financera, no conec ningú, ni tenint molts diners, que ho pugui fer tota la vegada. Aleshores a la que ho penses una miqueta, ràpidament em surt un horitzó de temps que hauré de gestionar.

A més de canviar els meus programes informàtics, després tinc un reguitzell increïble de petits processos que jo podria millorar o optimitzar gràcies a aquesta nova capacitat que té el programa informàtic. Ara parlàvem de la compra de frescos, després podríem parlar de la rotació de plantilles, la gestió de la nòmina, el control d'accessos per posar exemples empresarials. Objectivament, ens surt un full de ruta ràpid de set a dotze anys, però no perquè jo tingui una manera de mirar-ho, sinó que és pur sentit comú. Això sí, el que és cert que, tot i que tardi 10 anys, avui comencem. No t'has de preparar per a una carrera a l'esprint, t'has de preparar per a una marató. Qui aconseguirà triomfar? Qui corri més? No. Qui arribi fins al final? És un esforç sostingut. Crec que no estem transmetent aquesta idea d'esforç sostingut. Estem parlant d'immediatesa explosió, vertigen. Sí, comencem de manera vertiginosa, però hem de sostenir aquest esforç una temporada llarga. 

Europa encara té una idea al cap que nosaltres som els encarregats de gestionar el món i quan algú fa coses, ens toca beneir-ho i dir-li si ho fa bé o malament

En l'àmbit legal, la intel·ligència artificial ara d'alguna manera s'està dotant d'un cor legislatiu ja sigui a Europa, Xina i els Estats Units. A vegades també es barreja la geopolítica. Com es pot lluitar contra una tecnologia que potser va més ràpidament que el ritme de creació d'una llei?
És cert que la tecnologia va a un ritme i la llei va a un altre. Però sempre ha sigut així. També els cotxes anaven a un ritme i el codi de circulació va anar a un altre. És el que passa quan estàs en el moment incipient d'una tecnologia. Això no m'espanta i a més a més considero que en aquesta ocasió per com són el món de les lleis, a Europa déu-n'hi-do la velocitat amb la qual ha reaccionat en una primera legislació, que no és la ideal, però a mi em sembla molt correcta com a punt d'arrencada. El més rellevant no és tant si la llei va al ritme de la tecnologia, com quin és el paper que ens toca jugar. Perquè Europa encara té una idea al cap que nosaltres som els encarregats de gestionar el món i quan algú fa coses, ens toca beneir-ho i dir-li si ho fa bé o malament.

Perquè és veritat, els últims 2.000 anys Europa ha dissenyat el sistema operatiu del món. Jo diria que és força evident que ara aquesta nova revolució tecnològica està liderada des d'altres llocs. Nosaltres no formem part de l'equip de lideratge que desenvolupa tot això. Fem bé de desplegar la nostra normativa, però no està a les nostres mans decidir cap on va aquesta innovació. Crec que al rerefons, és que Europa no està preparada per assumir un rol secundari en el disseny del món. Secundari, terciari o quaternari. Ser secundari no està malament, però per la nostra autoestima és un cop.

I relacionat amb aquesta resposta, m'hauria de passar a la part ètica. Com creu que es pot buscar l'equilibri entre progrés d'una tecnologia i la protecció dels drets dels drets digitals?
És una manta curta. Agilitat i control. Què vols? Si tapo els peus control, destapo l'agilitat. Si en cobreixo l'agilitat, perdo el control. Ara mateix, no està a les nostres mans imposar un sistema de control que freni l'agilitat, perquè el motor de l'agilitat s'està fent a places que s'escapen del nostre control.

Entrevista Genís Roca, ONIA / Foto: Carlos Baglietto
Imatge de l'entrevista amb Genís Roca | Carlos Baglietto

En el llibre vostè també parla que realment hi haurà pocs perfils professionals amenaçats per l'aparició de la intel·ligència artificial. Dit això, si m'equivoco em corregeix, però m'agradaria preguntar-li quines aptituds o característiques ha de tenir un treballador per conviure amb la intel·ligència artificial?
No soc conscient d'haver escrit pocs perfils professionals. Què és poc i que és molt, depèn dels afectats.

Sí, crec que més que pocs seria pocs en relació amb el que la gent pot pensar
Això sí, però n'hi ha molts. Quins són els perfils més amenaçats?, Els més mecànics, els més rutinaris, els que es limiten a aplicar un procediment.A vegades faig la broma que un agent d'intel·ligència artificial podríem dir que és un Minion. Què és un Minion? Un suport. Tens una andròmina que et dona suport en una tasca. Jo a la gent li dic, tu creus que un Minion et prendrà la feina? És que és molt trist. És més probable que tu a la teva feina estiguis sostingut per quatre o cinc, Minions que no pas que un Minion et furti la feina. Si aquesta entrevista ara la volguéssiu transcriure, abans hi havia algú que transcrivia les entrevistes, que les escoltava, parava, escrivia i tornava a escoltar. Així moltes hores. Per tant, moltes hores igual a una feina raonablement cara. Ara, no hi ha ningú transcrivint entrevistes, tothom ho resol amb un Minion.

Llavors, com és un periodista avui en dia? Un periodista d'avui té un Minion que l'ajuda a transcriure les entrevistes que ha fet, té un altre Minion que potser l'ajuda a trobar el millor titular, potser té un altre Minion que l'ajuda a optimitzar el redactat perquè t'han demanat 3.500 caràcters i quan t'hi has posat eren 4.200 i no saps per on tallar-ho i dius va, ajuda'm, com ho tallaries tu això? Un bon professional té 3 o 4 Minions que l'ajuden. El més normal és un Minion que escurça i un Minion que tradueix. Jo crec que el més normal serà que una persona es dota d'eines per ajudar-se.

Realment, el món de l'empresa s'ho creu això de la IA?
No. Jo no conec cap empresa del món que es vulgui digitalitzar. No conec cap empresa del món que en els seus objectius digui digitalitzar-nos. Totes les empreses del món tenen com a objectiu rebaixar costos, augmentar vendes, arribar a més mercats i llançar nous productes. Si per rebaixar despeses he de fer servir aquesta tecnologia, la faré servir. Però el meu objectiu era rebaixar despeses. El meu objectiu era ampliar vendes. Quan trobo un empresari que em diu, escolta nosaltres voldríem digitalitzar-nos, dic, hòstia, anem malament. No m'enganyis, digues de veritat el que vols. Perquè si el que vols és reduir costos farem servir aquesta tecnologia en una direcció. I si el que vols és augmentar vendes farem servir aquesta tecnologia en una altra direcció. Jo crec que les empreses i qualsevol persona assenyada té uns objectius diferents que el plaer de posar en marxa tecnologia. Tecnologia igual a eina. Jo no conec a ningú enamorat de l'eina. Jo conec a molta gent enamorada del que pot fer amb l'eina. Tecnologia és eina.

I per últim. És molt difícil fer un pronòstic i més amb una tecnologia com la intel·ligència artificial, però com la veu en un termini de 5-10 anys?
Que no en parlarem. Desapareixerà el concepte d'intel·ligència artificial i tornarem a parlar de programes informàtics. Llavors la conversa no serà si tu fas servir intel·ligència artificial, la conversa serà si fas servir l'última versió d'Excel o una d'antiga, si fas servir l'última versió del programa de comptabilitat o una d'antiga. Evidentment, tindràs sistemes inferencials que recolzen la presa de decisions basades en els històrics d'informació de la teva feina o de la teva empresa. Això és una nova generació de programari i d'aquí no res, el que direm és si estàs al dia o no.