El mercat mundial de la consultoria, els despatxos jurídics i la comptabilitat arriba als 5 bilions de dòlars, el que en anglès s’expressa com a “$5 trillion”. Aquesta xifra representa una part colossal de l’economia global, basada històricament en la contractació intensiva de professionals qualificats per a tasques repetitives, informes personalitzats i serveis orientats a processos. La intel·ligència artificial (IA) ja penetra en aquestes indústries, i allò que s’albira és una transformació estructural amb conseqüències definitives. Els primers senyals ja són visibles: automatització de tasques administratives, assistència en diagnòstics jurídics, generació de contractes, anàlisi comptable, atenció al client, disseny de llocs web, seguretat informàtica, entre d’altres. Les tecnologies actuals no requereixen infraestructura complexa, s’allotgen al núvol, s’escalen fàcilment i s’adapten a milions d’usuaris.

Alguns sostenen que les oportunitats estan en mans de noves startups que oferiran aquests serveis amb marges propis del programari i una eficiència mai vista. Però aquesta lectura subestima un fet fonamental: els grans actors ja estan posicionats, tenen la capacitat tècnica i comercial per operar amb milions d’usuaris simultanis i, sobretot, tenen l’hàbit. Google, Meta, Microsoft i Oracle estan estructurats per servir a negocis petits, automatitzant processos a escala global, amb interfícies ja conegudes pels usuaris i amb ecosistemes integrats que redueixen tota fricció. No necessiten reinventar res: només afegir nous mòduls d’IA sobre estructures existents.

Els qui avui dominen l’escena, com Accenture o McKinsey, estan atrapats en la seva pròpia estructura de serveis premium, humans, presencials o personalitzats, i en models d’ingressos tradicionals. La seva transformació cap a la IA els obliga a reorganitzar equips sencers, replantejar models de negoci i, eventualment, entrar en competència directa amb plataformes que han nascut des del programari i que no han de negociar amb sindicats ni mantenir seus físiques ni justificar tarifes horàries. Per això no només els negocis petits seran absorbits pels grans, sinó que els propis grans tradicionals quedaran fora de joc. Aquesta convergència cap a les tecnològiques més massives és inevitable. No hi ha espai per a mitjanies.

Els humans no seran reassignats a altres tasques. Tota feina que es fa assegut desapareixerà i allò que la IA substitueix ja no torna

El més impactant és que aquest procés es dona únicament en aquestes indústries professionals, però no s’atura aquí. Assegurances, medicina, real estate, logística i fins i tot educació seguiran aquest mateix camí. Les sumes de diners que està en joc són incomptables. L’efecte serà deflacionari: el preu de tots aquests serveis baixarà de manera dràstica. No perquè es destrueixin indústries, sinó perquè es digitalitzen.

Això no causarà recessió perquè les empreses no deixaran d’operar; simplement operaran amb una fracció del personal. I en contra del que alguns afirmen, els humans no seran reassignats a altres tasques. Tota feina que es fa assegut desapareixerà i allò que la IA substitueix ja no torna.

Les coses com són.