A Espanya s'apliquen tres tipus d'IVA en funció del tractament fiscal donat pel govern espanyol: un 21%, que és el tipus general que s'aplica per defecte a tots els productes; un 10%, el tipus reduït, i el superreduït, fonamentalment a béns i serveis de primera necessitat, com una bona part dels aliments. Però, quin tipus mitjà paguem els espanyols per cada 100 euros que gastem en béns i productes? L'any passat va ser d'un 14,3%, la qual cosa suposa el més baix en els últims deu anys, quan el 2013 es va col·locar per sobre del 15% per l'augment dels tipus aplicat pel Partit Popular. De fet, en els nou anys anteriors, el tipus mitjà va estar sempre per sobre d'aquest 15%. Fins a l'any passat. El que explica que la recaptació de l'any passat de l'impost creixés tan sols un 1,6%, a anys llum dels increments del 14,5% i el 13,9% dels dos anys anteriors.

I tot això, malgrat que la despesa subjecta al pagament de l'IVA va augmentar un 7,1%, fins a 618.671 milions d'euros. Fonts de l'Agència Tributària atribueixen el salt entre la baixa recaptació 1,6% i la pujada de la despesa en el 7,1% a l'impacte dels diferents canvis normatius i de gestió, això és, la rebaixa de tipus en energia (llum i gas) i en una quinzena d'aliments bàsics, encara que també a la nova regulació sobre ajornaments i l'existència de devolucions extraordinàries. És a dir, els ajuts que el govern de Pedro Sánchez va mantenir actius durant l'any passat per reduir els rebuts de l'energia i minorar la pujada de preus en l'alimentació del 7,4% durant 2023.

Hisenda calcula que les mesures aplicades sobre l'IVA han tingut una reducció de la recaptació de 3.100 milions d'euros. D'aquests, l'impacte més gran, 1.703 milions d'euros, l'ha provocat la reducció de l'IVA superreduït (del 4% a res) i del reduït (del 10% al 5%) sobre 15 aliments bàsics que sumeixin un terç del pressupost d'un espanyol mitjà en alimentació. El segon grup de productes privilegiats, amb una reducció de l'IVA, van tenir un efecte de 728 milions, 524 per la rebaixa en l'electricitat i 214 en la del gas. El tercer bloc de productes subvencionats durant 2023, productes d'higiene femenina i anticonceptius, va reduir en 21 milions els ingressos per IVA de l'any passat.

Si s'haguessin recaptat aquests milions, l'Agència Tributària estima que el principal impost indirecte hauria augmentat l'any passat un 5,3%, més coherent amb l'evolució de la despesa del 7,1%, i més si es té en compte que les rebaixes de tipus tenen un impacte immediat en els ingressos bruts (que es van mantenir virtualment iguals als de 2022), però retardat en les devolucions fetes.

Despesa no tributada

La conjunció dels aliments, l'energia i els productes d'higiene femenina i anticonceptius ha suposat una despesa global de 27.220 milions d'euros, el 4,4% del total de la despesa de l'any passat que hauria d'haver tributat en l'IVA. Es tracta de la reducció més gran, un 4,4% del total de la base imposable del tribut, dels últims 30 anys a què es remunta l'estadística de l'Agència Tributària. Tan sols una vegada, el 2006, el percentatge de despesa pel qual no es va tributar IVA, es va col·locar en el 2,2%.

L'Agència Tributària aclareix que, en el cas de la reducció de l'IVA en l'electricitat, s'està mesurant la pèrdua d'ingressos en haver estat vigent tot el 2023 el tipus del 5% en comparació amb 2022, en el qual aquest tipus només va estar en vigor mig any i l'altre mig es va pagar el 10%. El que explica, en part, que aquell any la mesura de l'IVA en l'electricitat suposés una recaptació menor de 1.313 milions d'euros, gairebé tres vegades més que el 2023. Encara que el motiu més gran es deu a la reducció del cost de la llum. Si el 2021, el MWh va costar de mitjana 45,44 euros, l'any següent, en plena guerra d'Ucraïna, es va disparar a 187,1 euros, i l'any passat, es va reduir a la meitat, 96,05 euros, encara el doble de dos anys enrere. El 2024, el preu porta un descens vertiginós, de 74,1 euros al gener a 40, al febrer i 20,3 euros al març i, des de principi d'abril, s'ha pagat a 3,51 euros, amb dies al mercat a l'engròs a 0,11 euros (5 d'abril). I, com més baix és el preu, menys IVA es recapta.

En el cas del gas, Hisenda aclareix que es compara l'any 2023 amb la reducció del tipus durant tot l'exercici davant els tres últims mesos de 2022 en què va ser present la mesura. La qual cosa va suposar, no obstant això, que fa dos anys va costar a l'erari subvencionar el gas 219 milions d'euros en aquells tres mesos, més que el 2023. Encara que no afecten l'IVA, durant 2022, 2023 i aquest 2024, s'apliquen també reduccions en l'Impost sobre l'Electricitat i a l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica.

Respecte a la reducció dels aliments i els productes higiènics i anticonceptius, no hi ha comparació sobre 2022, ja que aquell any no estaven en vigor.

Efecte el 2024

Durant aquest any, el govern espanyol ha prorrogat la reducció de l'IVA als tres grups subvencionats, tot i que amb normes desiguals. En l'electricitat s'ha pujat del 5% que es pagava el 2023, al 10%, encara que amb la salvaguarda que quan el preu mitjà del mercat diari corresponent a l'últim mes natural anterior hagi superat els 45 euros/MWh, el tipus s'eleva al general, el 21% que s'aplica de normal. Doncs bé, al febrer, el preu es va col·locar, com queda dit, en 40 euros, per la qual cosa al març, els rebuts de la llum han tingut un tribut de l'IVA del 21% i, molt haurien de canviar les coses, perquè a l'abril no quedi per sota del límit dels 45 euros i, per tant, s'abonarà, novament, un 21%.

El sistema escollit per a la llum ha generat crítiques per les dents de serra que pot suposar a les factures elèctriques, ja que és possible que en els mesos d'estiu se superin els 45 euros, per la qual cosa baixaria l'IVA al 10%, per pujar de nou uns mesos més tard. El gas és un cas diferent, ja que la bonificació del 10% només estava prevista per al primer trimestre, per la qual cosa el pròxim rebut tindrà una pujada, en elevar-se al 21%. Respecte als aliments, la subvenció dels 15 productes està prevista que acabi l'1 de juliol, i no sembla que el Gobierno tingui intenció de prorrogar-la.