Les granges catalanes produeixen prop de 8 milions de porcs a l’any, però els escorxadors catalans en sacrifiquen gairebé 22,5 milions, segons dades de l’Idescat corresponents al 2024, l’any abans a la declaració del focus de pesta porcina africana (PPA) en senglars. O sigui, la indústria catalana del porcí sacrifica gairebé tres vegades més de porcs dels quals surten de les granges del país perquè n’arriben d’altres comunitats, sobretot de l’Aragó.
La comarca d’Osona és la tercera de Catalunya en nombre d’explotacions porcines i caps de bestiar, només superada per la Noguera i el Segrià, però disposa d’una potent indústria càrnia que des de fa anys s’ha enfocat a l’exportació. Per això, arran de la declaració del focus de PPA en senglars de Collserola el novembre passat, que va suposar la imposició de barreres a l’exportació a tota la província de Barcelona, els escorxadors osonencs es van quedar sense els seus grans mercats asiàtics. Els industrials en pateixen les conseqüències, així com els grangers, que han vist com queien els preus.
Però, més que per la pesta porcina, la caiguda del preu del porcí és per la "sobreproducció" en el conjunt de l’Estat espanyol, segons adverteix Josep Puigdollers, president de la Llotja de Vic, de l’Asociación Nacional de Criadores de Ganado Porcino Selecto (ANPS) i de Gepork, companyia dedicada a la sanitat i genètica porcina. Apunta que la sobreproducció de porc blanc arrossega els preus a la baixa. Però aquesta no és la situació del porc ibèric, que "està guanyant molts diners” perquè manquen animals en el mercat.
Sobre el fet que la província de Barcelona estigui tancada a l’exportació de porcí, Puigdollers precisa que el principal problema no és que no es puguin col·locar pernils, lloms i peces de qualitat, sinó que han quedat sense sortida altres productes de baixa qualitat que anaven a països asiàtics –com orelles, peus o intestins– amb poca sortida al mercat estatal i europeu.
L’impacte no afecta a tota la indústria osonenca per igual. Per exemple, indica que els elaboradors de "fuets i llonganisses" no s’han vist afectats perquè el producte es consumeix sobretot aquí, però una altra cosa són els escorxadors. A causa de l’actual crisi, han suprimit una jornada de sacrificis a la setmana. I s’han aplicat acomiadaments i expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).
Fonts de la indústria del porcí, que demanen anonimat, confirmen les anteriors posicions de Puigdollers i subratllen que, en el fons, l’actual crisi del porcí "no és un problema de la província de Barcelona, ni de la pesta porcina, sinó de la devaluació del preu de les peces de carn", que no és un fenomen únicament estatal sinó europeu. La raó d’aquesta devaluació és la sobreproducció, que "ha inundat el mercat de carn”. A sobre, recorden que el sector competeix amb altres potències del porcí, com el Brasil, que produeix a costos molt més barats i que ven a tot el món.
Tanmateix, assumeixen que per a la indústria del porcí de la província de Barcelona –centrada a Osona, si bé també hi ha importants escorxadors al Bages i a l’Anoia–, les barreres a l’exportació imposades pel brot de PPA han suposat una dràstica pèrdua de marges comercials i de competència. Per exemple, van imposar barreres el Japó –on es destinen sobretot peces senceres de béicon, que suposen el 15% del pes de l’animal en canal–, Filipines –béicon i altres productes– i, sobretot, la Xina –que adquireix el que aquí es consideren subproductes del porc, com a parts de l’aparell digestiu, peus, cartílags, artèries..., que en el mercat espanyol i europeu tenen poca demanda–. Una sortida per aquests excedents és transformar-los en farines per a pinsos.
Els escorxadors de la província de Barcelona, que donen feina a 7.000 persones, estan perdent diners amb l’actual crisi, que fonts del sector calculen entre 12 i 15 euros per porc. I els d’Osona sacrifiquen entre 125.000 i 130.000 animals a la setmana. Apunten que algun exportava més del 60% de la producció, amb la Xina i Filipines com a primera destinació. Eviten identificar-los, però reconeixen que no és el mateix un grup empresarials amb escorxadors repartits per diverses comunitats o països, que un altre que només té presència a la comarca.
Aquestes fonts asseguren que escorxadors de Girona i Lleida continuen "en verd”, com la majoria dels de l’Estat, però aquest no és el cas dels de Barcelona, precisament per la seva dependència de l’exportació. A preguntes d’ON ECONOMIA, els grans grups eviten pronunciar-se i es remeten a les posicions defensades des de les patronals del sector.
A Osona hi ha grans escorxadors que pertanyen a importants grups carnis com Esfosa –propietat de Costa Food (78,95%) i Embotits Subirats (21,05)–, Le Porc Gourmet (Grupo Jorge) o Patel (Vall Companys), però també altres controlats per famílies locals com Mafriges (germans Puigvila) o Montronill (Castañé Sales).
Casa Tarradellas també és un destacat actor en el sector porcí: no té un escorxador propi –fa anys, va controlar una participació a Esfosa– però sí diversos negocis d’engreix de porcs. Informacions aparegudes en la premsa l’han situat com el segon grup català en el segment de la cria. A més, produeix una àmplia gamma de productes derivats del porc pel mercat estatal, sobretot fuets, pernil cuit i béicon. I és soci de la família Batallé, de Riudarenes (la Selva), un gegant de la ramaderia i la carn, en l’empresa Esporc.
Els industrials consultats consideren que l’administració catalana no està actuant amb prou contundència per erradicar la pesta porcina. Aquesta setmana s'han confirmat els dos últims positius (375 des de novembre) en senglars, motiu pel qual, en el millor dels casos, si no n’hi hagués cap altre, les restriccions a la província de Barcelona no s’aixecarien fins a l'agost de 2027. Però el sector és pessimista: creuen que la PPA serà una realitat durant 2027 i, probablement, també arribarà al 2028.
Quan s’aixequin les restriccions per la PPA, la recuperació tampoc serà immediata. Els industrials recorden el cas d’Alemanya, on es va declarar el 2020 un brot de pesta porcina africana en senglars prop de la frontera amb Polònia, que va acabar afectat als porcs de granja. En l’actualitat, encara no han recuperat un 25% de l’activitat anterior al brot.
Tot i que la PPA no afecta les persones ni es transmet pel consum de carn, la declaració del focus de Collserola ha impactat en tota la cadena de valor del porcí, especialment en els ramaders. Unió de Pagesos calcula que les granges catalanes han acumulat pèrdues de 100 milions d’euros només en el primer semestre de 2026. Segons les seves dades, els pagesos han perdut de mitjana 19,62 euros per porc sacrificat. La mitjana del preu a la Llotja de Lleida s’ha situat en 1,18 euros per quilo, quan els costos de producció arriben a 1,34 euros per quilo. La comarca d’Osona tenia 609 explotacions porcines el 2024, que equivalen a l’11,5% de tot Catalunya, segons l’últim cens de l’Idescat.