La sessió borsària d’aquest dimarts ha conclòs amb un notable optimisme per als inversors, després que l’Ibex-35 hagi registrat un repunt del 3% que l’ha situat en els 17.443 punts, una escalada que ha tingut com a grans protagonistes a companyies capdavanteres de diversos sectors com Arcelor, Acciona, Banc Sabadell, Santander, BBVA i ACS, que han liderat els guanys en una jornada marcada per l’impuls generalitzat del mercat continu.

En aquest context de màxima sensibilitat davant qualsevol variable geopolítica, els analistes han posat l'accent en la fragilitat de l'equilibri actual, advertint que qualsevol indici que apunti cap a una prolongació del conflicte a l'Orient Mitjà podria reactivar les vendes als parquets i desencadenar un augment de la volatilitat. Segons aquests experts, una extensió de la guerra comportaria inevitablement una intensificació de les caigudes borsàries, un repunt de les taxes de rendibilitat dels bons sobirans, una nova escalada en el preu del cru i una apreciació addicional del dòlar com a actiu refugi.

No obstant això, la percepció d'un proper alto el foc impulsada per les paraules del president nord-americà ha actuat com a catalitzador positiu a Wall Street, que en el moment del tancament de les places europees registrava guanys significatius. Així, el Dow Jones es va revalorar un 0,62%, el S&P 500 va avançar un 0,43% i el Nasdaq, l'índex de referència per al sector tecnològic, va experimentar una pujada del 0,66%, reflectint l'alleujament dels inversors davant la possibilitat d'una resolució ràpida del conflicte.

Repsol actualitza el seu pla estratègic

Dins del panorama empresarial espanyol, la companyia energètica Repsol ha centrat l'atenció dels inversors en actualitzar les seves previsions estratègiques per al període comprès entre el 2026 i el 2028. La companyia que presideix Antonio Brufau ha donat a conèixer un pla d'inversions qualificat de "selectiu" que oscil·larà entre els 8.500 i els 10.000 milions d'euros fins a l'any 2028, un esforç financer que es concentrarà prioritàriament en projectes que ja han rebut l'aprovació prèvia per part de l'organisme.

Aquest full de ruta, que busca equilibrar la disciplina de capital amb el creixement futur, també preveu una retribució significativa per als seus accionistes, amb la intenció de distribuir 3.600 milions d'euros en dividends en efectiu al llarg dels pròxims tres exercicis. Malgrat l'anunci, l'evolució borsària de la companyia durant la jornada no ha acompanyat les seves perspectives a llarg termini, i el títol va experimentar un descens de l'1,05%, un comportament que, d'altra banda, ha estat compartit per altres grans firmes del sector a escala global a causa de l'encariment dels hidrocarburs. Corporacions com Exxon Mobil, Eni, Chevron, Shell o Galp també han registrat caigudes moderades en els seus respectius mercats.

Els mercats europeus tanquen en verd

El tancament a Espanya ha deixat un balanç marcadament positiu per a la majoria dels valors, amb alguns d'ells protagonitzant repunts notables. Al capdavant de les pujades s'han situat ArcelorMittal, que s'ha disparat un 7,41%, seguit de Banco Santander, amb un increment del 5,73%, i el hòlding aeri IAG, que ha escalat un 5,13%. Altres companyies com Acciona, BBVA i Solaria també han registrat increments significatius, del 4,98%, el 4,78% i el 4,75% respectivament.

En l'extrem oposat, tan sols tres companyies han finalitzat la sessió en terreny negatiu, amb Grifols liderant les caigudes en retrocedir un 1,94%, seguida de la ja esmentada Repsol i Amadeus, que ha tancat amb una lleu davallada del 0,45%. Aquest sentiment positiu no ha estat un fenomen aïllat a la plaça madrilenya, sinó que s'ha ampliat a la resta de principals mercats del Vell Continent, que han aconseguit recuperar part del terreny cedit en jornades precedents. La Borsa de Londres s'ha anotat un 1,52%, la de París ha pujat un 1,84%, la de Frankfurt ha avançat un 2,30% i la de Milà s'ha revalorat un 2,76%, en una mostra clara de la tracció alcista provocada per l'alleujament geopolític.

Pel que fa al capítol de les matèries primeres, la treva verbal en el conflicte bèl·lic ha tingut un efecte gairebé immediat en la cotització del cru, que ha suavitzat de manera notable l'escalada alcista registrada durant els darrers set dies. El barril de Brent, la referència per als mercats europeus, ha experimentat un retrocés de l'1,95%, establint el seu preu al voltant dels 87 dòlars en el moment del tancament de les places borsàries del continent.

De manera paral·lela, el West Texas Intermediate, que serveix de referència per als Estats Units, també ha corregit la seva trajectòria a l'alça amb una disminució del 2,82%, fins a situar-se en els 83 dòlars per barril. Aquesta moderació s'ha fet extensiva als contractes de futurs europeus de gas natural negociats a la plataforma TTF, que han patit una caiguda encara més pronunciada, del 17,10%, la qual cosa ha portat el seu preu fins als 46,80 euros per megawatt hora, alleugerint temporalment la pressió sobre un mercat energètic europeu especialment sensible a qualsevol pertorbació externa.

El Tresor espanyol col·loca 3.000 milions en lletres

En l'àmbit macroeconòmic espanyol, el Tresor Públic ha dut a terme amb èxit una nova subhasta de lletres a curt termini, concretament a tres i nou mesos, mitjançant la qual ha col·locat 2.999,3 milions d'euros, una xifra que s'ha situat dins del rang mitjà previst per l'organisme. D'acord amb les dades publicades pel Banco de España, en aquesta operació es va optar per incrementar lleument la rendibilitat oferta als inversors per ambdues referències, un moviment que reflecteix les condicions imperants en el mercat de deute i la necessitat de mantenir l'atractiu dels actius espanyols.

Aquest ajust a l'alça en els interessos oferts ha tingut el seu reflex en el mercat secundari de renda fixa, on el rendiment del bon sobirà espanyol amb venciment a deu anys va escalar fins al 3,395%, en contrast amb el 3,345% registrat al tancament de la jornada precedent. Malgrat aquest increment, la prima de risc, que mesura la diferència amb el deute alemany considerat el més segur, ha experimentat una lleugera reducció de gairebé tres punts bàsics, fins a situar-se en els 45,5 punts, un senyal que els inversors no han percebut un deteriorament addicional del risc percebut per a l'economia espanyola.