La comunitat internacional camina en la direcció equivocada i s'allunya perillosament dels objectius de l'Acord de París. Aquesta és la conclusió contundent de l'Informe sobre la Bretxa de Producció 2025, un estudi de referència elaborat per l'Institut del Medi Ambient d'Estocolm (SEI), Climate Analytics i l'Institut Internacional per al Desenvolupament Sostenible (IISD). El document, que avalua els plans de producció de carbó, petroli i gas dels governs, revela que les projeccions mundials per a 2030 i 2050 superen en un marge abismal allò que la ciència considera necessari per evitar les pitjors conseqüències de la crisi climàtica.

El paradoxal escenari es dona mentre les nacions presenten noves contribucions determinades a escala nacional (NDC) teòricament destinades a complir amb el pacte climàtic. No obstant això, els plans reals de producció d'energies fòssils, el motor principal de l'escalfament global, narren una història molt diferent, marcant una dissonància perillosa entre les promeses i les accions concretes. Les dades són eloqüents.

Des de l'anàlisi elaborada el 2023, la situació no ha fet més que empitjorar. Actualment, la producció mundial prevista de combustibles fòssils és d'un 110% superior al camí necessari per limitar l'escalfament a 1,5 °C i un 69% més alta que la compatible amb un escalfament de 2 °C. Aquestes xifres, que ja eren alarmants fa dos anys, han crescut: els governs ara planegen nivells encara més alts de producció de carbó fins al 2035 i de gas fins al 2050, mentre que la producció planificada de petroli continua la seva trajectòria ascendent fins a la meitat del segle.

Aquestes troballes subratllen la importància de complir amb els consensos assolits a la COP28 de Dubai, on les nacions es van comprometre a transitar lluny dels combustibles fòssils en els sistemes energètics i a eliminar progressivament els subsidis ineficients a aquests combustibles. L'informe suggereix que, de moment, aquest compromís és més retòric que real. El document ofereix una anàlisi detallada de 20 grans països productors, responsables del 80% de la producció global de combustibles fòssils. Entre aquest llistat de països destaquen Austràlia, Brasil, Canadà, Xina, Rússia, Aràbia Saudita, Estats Units i Emirats Àrabs. Les principals idees que s'han recollit són les següents:

-17 dels 20 països encara preveuen augmentar la producció d'almenys un combustible fòssil fins al 2030.
-11 països projecten ara una producció més alta per a 2030 del que havien planejat el 2023, indicant una tendència regressiva.
-Només 6 dels 20 països analitzats estan desenvolupant plans de producció domèstica alineats amb els objectius nacionals i globals de zero emissions netes, una xifra que, tot i ser baixa, representa una millora respecte als 4 registrats el 2023.

Els autors de l'informe són clars: la inacció és una aposta temerària amb el futur del planeta i l'economia global. Derik Broekhoff, director del Programa de Polítiques Climàtiques del SEI assenyala que "l'any 2023, els governs van reconèixer formalment la necessitat de deixar enrere els combustibles fòssils". En aquest sentit, l'expert reitera que "mentre molts països s'han compromès amb la transició energètica, altres semblen estar encallats amb un manual de joc dependent dels combustibles fòssils, planejant encara més producció que fa dos anys".

Emily Ghosh, un altre de les persones que també signa l'informe, ha emfatitzat la necessitat d'una transició equitativa. "Per mantenir l'objectiu realista d'1,5°C, el món necessita reduccions ràpides i redirigir aquests recursos cap a una transició energètica que prioritzi l'equitat i la justícia". Ghosh considera que "abans de la COP30, els governs han de comprometre's a expandir les energies renovables, eliminar progressivament els combustibles fòssils i implementar transicions energètiques centrades en la comunitat".

Per la seva banda, Christiana Figueres, exsecretària executiva de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, demana "que aquest informe sigui una advertència i una guia. Les energies renovables inevitablement desallotjaran per complet els combustibles fòssils, però ara necessitem accions deliberades. El que necessitem és coratge i solidaritat per avançar amb gran velocitat cap a la transició justa".

L'informe conclou que, per compensar la manca d'avenços, el món ha d'emprendre reduccions més profundes i ràpides en la producció de combustibles fòssils. Els governs que continuen expandint la infraestructura d'energies brutes no només amenacen el clima sinó que també malbaraten fons públics en projectes destinats a convertir-se en actius immobilitzats, amb un cost econòmic i social immens. L'única via viable és l'aplicació de polítiques deliberades i coordinades per assegurar un abandonament ordenat i just dels combustibles fòssils.

L’1 d’octubre del 2023, la Unió Europea va activar el Mecanisme d’Ajust de Carboni en Frontera (MACF). Una mesura que pretén evitar la fuita de carboni, és a dir, que les empreses deslocalitzin la producció a països amb normatives ambientals més laxes o que importin productes més barats i contaminants. El MACF és, principalment, un aranzel que s’aplica als productes importats de sectors intensius en energia, com l’acer, el ciment, l’alumini, els fertilitzants, l’electricitat i l’hidrogen. L’objectiu és protegir les empreses europees de la competència deslleial de països que no apliquen polítiques climàtiques estrictes.