El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) ha fet una “crida urgent” al Govern i als partits polítics amb representació al Parlament perquè aprovin els pressupostos de la Generalitat per al 2026. La institució ha presentat un document en el qual detalla dotze raons a favor de què Catalunya tingui comptes públics, “per raons de normalitat institucional i de governabilitat”, i també per raons econòmiques i socials”. Així, el CEC se suma a la petició de patronals com Foment.

“Des de l’any 2023 no s’ha aconseguit aprovar pressupostos de la Generalitat de Catalunya per part del Parlament de Catalunya, cosa que vol dir que els dos darrers exercicis l’administració catalana ha desplegat la seva activitat amb comptes del 2023 prorrogats, amb el que això implica: projectes i programes aturats o eliminats, tramitacions extraordinàries, suplements de crèdit, tensions de tresoreria...”, lamenten els economistes.

En el document, titulat Perquè demanem pressupostos de la Generalitat 2026, la institució que presideix Carles Puig de Travy constata que l’aritmètica parlamentària obliga el Govern, que no ha aconseguit, de moment, el sí d’ERC, a buscar altres socis, i demana la responsabilitat dels partits per fer realitat l’aprovació.

“Els darrers anys evidencien una trajectòria pressupostàriament decebedora i l’actual risc d’anar a una nova pròrroga pressupostària és objecte d’una gran preocupació per part de la societat catalana i, particularment, pel teixit econòmic i empresarial. Això no seria acceptable i generaria incertesa”, assegura.

El CEC dona 12 motius a favor de l’aprovació dels pressupostos. Els sis primers són per raons de normalitat institucional i governabilitat. Són els següents:

  1. Responsabilitat democràtica, ja que es tracta de “la principal llei anual de qualsevol govern i parlament”
  2. Estabilitat política i diàleg, atès que “treballar amb pressupostos garanteix una millor governabilitat i afavoreix el control parlamentari de l’acció de govern”
  3. Seguretat a l’activitat i reforç de l’estabilitat i la previsibilitat econòmica, perquè “sense uns pressupostos aprovats és més difícil donar certeses a les administracions públiques i als agents econòmics”.
  4. Full de ruta del Govern, cosa que evita la “improvisació i provisionalitat”.
  5. El suport dels agents socioeconòmics assolit recentment pel Govern per impulsar la inversió i l’ocupació.
  6. Evitar una pròrroga pressupostària, ja que “Catalunya porta dos exercicis sense aprovar pressupostos de la Generalitat, amb el que suposa d’oportunitats perdudes”.
  7. Dotar les administracions públiques de recursos actualitzats, partint de la base que “amb Pressupostos nous es pot finançar millor els serveis públics, les inversions necessàries i les polítiques prioritàries”.
  8. Sostenibilitat de les finances públiques, ja que el control del deute i el dèficit és imperatiu per complir amb els objectius que Brussel·les i l’Estat posen a les comunitats autònomes.
  9. Reactivar la inversió pública i aprofitar la inversió de 4.146 milions d’euros prevista en els comptes presentats per la consellera d’Economia, Alícia Romero.
  10. Inversió rècord en habitatge, atès que els pressupostos preveuen destinar “una xifra sense precedents, de 1.900 milions d’euros, per fer front a l’actual emergència habitacional”.
  11. Aprofitar millor l’actual context d’ingressos públics en màxims històrics, a conseqüència de “la creixent recaptació impositiva derivada”.
  12. Reforçar l’Estat de Benestar, mitjançant “l’impuls a serveis públics i polítiques que alleugerien tensions estructurals que afecten la cohesió i el progrés social, i dona resposta als principals reptes que té la societat catalana”.

El Col·legi d’Economistes conclou que no aprovar els pressupostos “és un mal pronòstic sobre la sostenibilitat futura dels comptes de la Generalitat i sobre el mateix futur de Catalunya”, mentre que si tiren endavant, i estan ben orientats per aprofitar els ingressos públics, “pot ser un ajut molt valuós per a la millora de l’economia catalana i, a més, tornaria l’acció pública a la senda de la normalitat pressupostària”.

Millora del finançament

Els economistes catalans han recordat també en el document que la capacitat de la Generalitat per impulsar uns bons pressupostos està limitada per l’infrafinançament econòmic que pateix: “Sense un sistema de finançament autonòmic, que garanteixi una suficiència més gran de recursos i una autonomia fiscal més gran, els pressupostos difícilment poden aspirar a satisfer plenament les profundes necessitats socials, econòmiques i d’inversió del país”.

“Disposar d’uns pressupostos aprovats i executats correctament és una condició imprescindible per al bon funcionament de les institucions, però, paral·lelament, ha d’anar acompanyat d’un marc de finançament que permeti desplegar amb plenitud les polítiques públiques que la societat catalana demanda”, conclou el document.