El Departament de Territori de la Generalitat, liderat per Ester Capella, ultima una proposta sobre el futur de l’aeroport del Prat si bé encara no ha decidit quan la presentaran, segons precisen fonts d’aquesta conselleria.

En una recent entrevista a ON ECONOMIA, la consellera d’Economia, Natàlia Mas, avançava que “Ester Capella ha treballat molt rigorosament una proposta que està acabant de validar amb els tècnics”. Afegia que s’havia de presentar en breu.

Sobre aquesta qüestió, des de Territori indiquen que la proposta de Capella sobre l’aeroport, a la qual es referia la consellera Mas, “no està tancada al 100%” i que, quan ho estigui, “el departament decidirà què se’n fa”.

L’avançament de les eleccions catalanes ha generat més incertesa sobre un possible acord polític pel futur de l’aeroport. Tanmateix, des del Departament de Territori s’assegura que les reunions de la Comissió Bilateral Tècnica —formada per la Generalitat i el govern central— sobre la infraestructura del Prat “no es veuran afectades” per la convocatòria electoral. Aquestes fonts no entren en si caldrà esperar a la formació del nou Govern de la Generalitat per desencallar el futur de l’aeroport.

Quan es va constituir la comissió bilateral el gener passat es va anunciar que arribaria a un acord abans d’acabar aquest any. Des de les entitats empresarials es va considerar un termini excessivament llarg. Fins i tot, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va amenaçar el Govern amb exigir-li responsabilitats econòmiques per l’endarreriment de l’ampliació del Prat.

Catalunya té el pla d’aeroports caducat

En el sector aeronàutic es desconeixia que l’executiu català preparés una proposta pròpia quan encara està negociant en el marc de la mesa bilateral, segons apunten diverses fonts. Sobre aquesta qüestió, l’especialista Òscar Oliver considera que, abans d’entrar en la proposta del Prat, el Departament de Territori hauria d’actualitzar el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya, caducat des de 2015, per tractar-se de “l’instrument de referència” del conjunt del sector.

Oliver, que va ser director comercial d’Aeroports de Catalunya, apunta que aquest pla està “clarament desfasat” com ho demostra el fet que, entre altres actuacions, contemplava la posada en marxa d’un “aeroport corporatiu-empresarial”, un projecte abandonat des de fa molts anys.

Tant el gestor aeroportuari Aena com el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) —integrat per la mateixa Aena, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra— han anunciat recentment plans estratègics per a l’aeroport del Prat sense tenir en compte la seva possible ampliació. Així, en el pla estratègic d’Aena pel període 2024-2026 només es contempla una reforma de la Terminal 1 limitada a la instal·lació de màquines que permetran als passatgers passar el control de seguretat sense necessitat de treure líquids o aparells tecnològics.

El president d’Aena, Maurici Lucena, va qualificar de “greu error” que no s’ampliï el Prat perquè “això afectarà negativament la competitivitat de l’economia catalana”. Va recordar que Barajas no ha posat pegues a una ampliació que permetrà a l’aeroport de Madrid arribar als 90 milions de passatgers anuals. Lucena va reclamar l’eliminació dels impediments administratius per posar en marxa la ciutat aeroportuària de Barcelona. El govern de Pedro Sánchez va anunciar el febrer passat una inversió de 2.400 milions d’euros per a l’ampliació de l’aeroport de Barajas.

El comitè de rutes va anunciar el febrer passat un pla pel període 2024-2025 per recuperar el volum de passatgers de llarg radi d’abans de la pandèmia i captar noves destinacions intercontinentals. Aquests plans tampoc tenen en compte l’ampliació de l’aeroport, que trigarà anys a executar-se.

L'any 2019, pel Prat van passar 8,73 milions de passatgers de vols de llarg radi, si bé menys de la meitat, 3,71 milions, ho van fer en vols directes perquè la resta es van veure obligats a efectuar escales per arribar a les seves destinacions.

Òscar Oliver insisteix que el Prat té una demanda potencial de vols de llarg radi que no està satisfeta. Només pel que fa a les destinacions entre Barcelona i els aeroports d’Àsia i el Pacífic, entre l’agost de 2022 i el juliol de 2023, més d’un milió de passatgers es van veure obligats a passar per un o més aeroports interposats per la manca de rutes directes, segons les dades MIDT Sabre amb les quals treballen les administracions públiques i els operadors del sector.

Adverteix que, a partir de les dades de gener i febrer, aquest 2024 se superaran els 55 milions de passatgers al Prat, que es consideren la seva capacitat màxima.