El Govern ha identificat 26 iniciatives privades potencials interessades a implantar els seus centres de dades a Catalunya, que en total sumarien prop de 2.000 MW de potència. La meitat dels quals té ja un grau de maduresa alt, per la qual cosa podrien assolir una potència d’entre 300 i 500 MW, progressivament entre 2030 i 2035. Aquesta és un dels avenços del treball de camp i la col·laboració publicoprivada que ha dut a terme, en els últims mesos, la Taula Institucional d’impuls a la implantació i desenvolupament dels centres de dades.

En una reunió celebrada aquest dimarts, els representants de l'esmentada taula de treball han exposat que una gran part dels projectes, 7 en concret, estarien ubicats a la comarca del Vallès Occidental; 5 al Barcelonès; 4 a l'Anoia; 2 al Baix Camp, 2 al Baix Llobregat; i les comarques d'Alt Penedès, Conca de Barberà, Garraf, Montsià, Rivera de l'Ebre i Segrià se'n localitzaria un a cadascuna. Aquests primers pols s’han definit i justificat a partir de factors com la disponibilitat de sòl, la capacitat energètica, la connectivitat digital, l’ecosistema tecnològic, la sostenibilitat i les oportunitats de reindustrialització. "Són pols dinàmics i adaptables que seran revisats i modificats quan s’escaigui, en funció de l’evolució de les necessitats del mercat i de la ciutadania, atesa la ràpida evolució del sector i de les tecnologies", ha destacat el Govern aquest dimarts.

Una quinzena de centres

S’estima que Catalunya disposa actualment amb més d’una quinzena de centres de dades d’entre 1 i 16 MW, que constitueixen una base tecnològica sòlida i un ecosistema ja consolidat sobre el qual es pot preveure el creixement del sector. Aquesta infraestructura existent permet afrontar un salt d’escala en la implantació de nous projectes i consolida el paper de Catalunya com un territori preparat per acollir infraestructures digitals d’alt impacte.

Una altra de les novetats de la reunió d'aquest dimarts ha sigut la constitució d’un equip executiu de caràcter transversal i especialitzat, com a òrgan operatiu encarregat de valorar les sol·licituds dels projectes que optin a la declaració de projecte estratègic. Aquest equip s’organitza en tres àmbits -tramitació, sòl i energia, i impuls i promoció- i actuarà com a punt únic de coordinació amb l’administració, garantint una tramitació més eficient i integrada.

S’encarregarà de validar que els projectes compleixin els requisits necessaris per ser considerats estratègics:

  • Ubicar-se en un dels pols de desenvolupament
  • Tenir en compte l’impacte mediambiental
  • Tenir una potència mínima de 20 MW
  • Incrementar l’ocupació de qualitat amb un mínim de dos llocs de treball a temps complet per cada milió d’euros d’inversió
  • Tenir un impacte sobre l’economia local que multipliqui com a mínim per set la inversió
  • Promoure activitats d’interès estratègic
  • Col·laborar amb l’ecosistema innovador, centres de recerca i universitats
  • Complir el Codi de Conducta de la Unió Europea per als centres de dades
  • Garantir que l’empresa promotora no tingui cap expedient sancionador en tràmit per incompliment de normativa laboral o mediambiental.

A més, un cop aprovats els pols de desenvolupament territorial i constituït l’equip executiu especialitzat i transversal, el Govern publicarà pròximament el tràmit definitiu perquè els promotors puguin sol·licitar formalment la designació de les seves iniciatives com a projectes empresarials estratègics omplint el formulari associat. Aquest tràmit activarà el procediment formal de classificació previst pel marc estratègic i permetrà iniciar l’avaluació dels projectes que compleixin els requisits en matèria de sòl, energia, sostenibilitat i impacte econòmic. Amb aquesta publicació, Catalunya obrirà la porta a la fase operativa del desplegament i donarà continuïtat a l’acompanyament que s’ha realitzat fins ara als promotors interessats.