El govern de Pedro Sánchez insisteix a guanyar presència en organismes internacionals. Ara proposa la vicepresidenta Yolanda Díaz com a directora general de l'Organització Internacional del Treball (OIT), agència de les Nacions Unides dedicada a les relacions laborals, com han comunicat la Moncloa i el mateix Sánchez en un missatge a la xarxa social X, en el qual destaca que per primera vegada una dona pugui dirigir l'OIT.
 

L'anunci es produeix a un any de les eleccions generals, si no hi ha un avançament, en les quals Díaz no serà la candidata de Sumar, després de renunciar al lideratge del partit que ella mateixa va fundar. Així, en cas de ser elegida, s'asseguraria un càrrec internacional de rellevància després d'abandonar el govern espanyol.

Com ha avançat El País, la candidatura de Díaz pretén desbancar l'actual director general de l'OIT, el togolès Gilbert F. Houngbo, a qui l'esquerra espanyola i els sindicats critiquen una "deriva trumpista". La mateixa vicepresidenta espanyola va dir fa poc més d'un mes que l'OIT està en crisi i la va acusar de ser "una mercaderia".

El govern de Sánchez, en un comunicat, ha explicat que amb aquesta candidatura, "Espanya aspira a reforçar una institució clau per afrontar els desafiaments del mercat de treball en un context de profundes transformacions econòmiques, tecnològiques i mediambientals, reforçant el paper de l'OIT com a referent mundial en la defensa del treball decent i la justícia social".

A més, ha lloat la figura de Díaz com a candidata pel seu paper com a ministra de Treball espanyola: "Durant aquests anys, s'ha impulsat la reforma laboral acordada amb sindicats i empresaris, que ha contribuït a reduir la temporalitat a mínims històrics alhora que ha aconseguit el rècord d'ocupació de la història d'Espanya, la llei de plataformes o la pujada més grossa del salari mínim interprofessional de la democràcia".

La veritat, però, és que no ho tindrà fàcil. Les eleccions se celebren el 16 de novembre i fins al 14 d'agost es poden presentar més candidats, encara que no es preveu, ja que Houngbo optarà al seu segon mandat. La victòria depèn de 56 vots, dels quals 28 corresponen a països, 14 més a sindicats i 14 més, a patronals.

Els països que voten són Alemanya, Bangladesh, Barbados, Brasil, Brunei, Canadà, Xina, Espanya, Estats Units, Rússia, França, Gabon, Índia, Itàlia, Japó, Líbia, Lituània, Malawi, Níger, Oman, el Perú, Polònia, Corea del Sud, República Dominicana, Regne Unit, Sudan i Uruguai.

Els intents de Sánchez a escala internacional

La candidatura de Díaz suposa l'últim intent de Sánchez de col·locar membres del seu govern, o dirigents espanyols, en organismes internacionals, com va ser el cas de Nadia Calviño com a presidenta del BEI. No obstant això, també acumula fracassos, com el de Carlos Cuerpo per a la presidència de l'Eurogrup, que va abandonar la carrera l'any passat, la mateixa que Calviño havia perdut el 2020.

Actualment, un altre membre de l'executiu espanyol, el ministre d'Agricultura, Luis Planas, opta a dirigir un altre organisme de l'ONU. En aquest cas, es tracta de la FAO, que s'ocupa de l'alimentació i l'agricultura. A més, Pablo Hernández de Cos, exgovernador del Banc d'Espanya i actual director general del Banc de Pagaments Internacionals, opta a la presidència del Banc Central Europeu. Malgrat que el mandat de Christine Lagarde no venç fins a l'octubre de 2027, han sonat rumors que podria sortir abans. En qualsevol cas, De Cos s'ha proposat i el govern espanyol estaria influint a favor seu, malgrat que el 2024 el va substituir al capdavant del Banc d'Espanya.