Quants habitatges buits hi ha a Catalunya? La meitat que fa 10 anys

Fa anys que hi ha un corrent que proclama que no cal construir pisos nous perquè ja hi ha habitatges buits per a la gent que en busca un. Els motius pels quals, diuen, no es posen a disposició són diversos, des que no estan en bon estat a què als propietaris no els interessa treure’ls al mercat, malgrat que els preus i el rendiment que en poden treure sigui rècord.

Les dades desmenteixen aquesta tesi. El cert és que les xifres de pisos buits són confuses. Hi ha diversos registres i cap és 100% exacte, sigui perquè no estan actualitzats, perquè la mostra no és vàlida o perquè en deixa fora una part. El més fiable és el registre d'habitatges buits i d'habitatges ocupats sense títol habilitant, que fa l’Agència Catalana d’Habitatge des del 2015, quan va obligar els bancs i altres adjudicataris de pisos provinents de desnonaments per impagament de la hipoteca a inscriure’ls en aquest registre. Potser no és perfecte, perquè només inclou grans tenidors, però és molt poc habitual que petits propietaris, amb dos o tres pisos, ni usin ni en lloguin un.

Segons aquest registre, el 31 de desembre del 2024, data de l’última actualització, hi havia 25.443 habitatges buits, 3.000 menys que el 2023 i la meitat que fa deu anys. El registre no especifica quants són de propietat pública i quants de privada, però inclou tant pisos de la Sareb, ara gestionats pel Govern, com de fons d’inversió i d’entitats bancàries.

El que sí que especifica és l’estat en què es troben. Només el 37%, menys de 10.000, estan en condicions d’habitabilitat, de manera que poden incloure pisos que estan en el mercat i no es venen o lloguen, mentre que el 12%, més de 3.000 pisos, no estan en condicions i s’han de rehabilitat. Un de cada sis, el 17%, gairebé 4.300 pisos, estan ocupats de forma aparentment il·legal. Sobre el terç restant, no hi ha dades.

Més de la meitat dels pisos buits del registre estan a la demarcació de Barcelona, mentre que la de Tarragona en té més de 5.000; la de Girona, més de 4.200, i la de Lleida, uns 2.600.

Barcelona és el municipi que suma més pisos buits en el registre, 1.350, i els grans municipis de l’Àrea Metropolitana completen els cinc primers llocs: Terrassa, Sabadell, l’Hospitalet de Llobregat i Badalona. Trobem en el rànquing les altres capitals de demarcació catalanes, però també municipis més llunyans als grans nuclis de població, com Manresa, Figueres, Deltebre i Mont-roig del Camp.

Hi ha altres registres que ofereixen xifres molt diferents. L’Idescat va fent censos d’habitatges i va fer l’últim el 2021. Segons l’oficina d’estadística de la Generalitat, hi havia 3,9 milions d’habitatges familiars a Catalunya, i més d’un 10%, 417.000, eren buits. Un dels problemes d’aquesta estadística és que es basava en el consum elèctric del 2020, any de la pandèmia i, per tant, moltes segones residències que, per les restriccions, s’ocupessin pocs dies, apareixen com a buides.

Però el principal problema és que no discrimina en si són de grans tenidors o de particulars que, pel motiu que sigui, no en fan gaire ús. Tampoc quantes cases de zones rurals en estat ruïnós hi ha. N’hi ha prou amb passejar per pobles de muntanya per veure el gran nombre de cases buides que hi ha, però que no són una alternativa al problema de l’habitatge perquè són d’algú, en molts casos s’haurien d’enderrocar i fer-se de noves i, a més, estan en zones on no hi ha la gran demanda de famílies per viure-hi. De fet, si existís aquesta demanda, segurament moltes es mobilitzarien i es transformarien en oferta. I, a més, les cases que punxen la llum es comptabilitzen com a buides.