Fa tot just un any que Francesc Castellana (Molins de Rei, 1957) va ser nomenat director general del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). Un càrrec que desenvolupa després d'una llarga trajectòria professional amb diverses responsabilitats a entitats i institucions del món laboral i després dels seus inicis al sindicat Comissions Obreres, del que en va ser secretari general del Baix Llobregat entre 1983 i 1989. El seu anar i venir en el món laboral, al qual es va incorporar amb 16 anys, el va portar a ser el director general del SOC amb anterioritat, en el període 2004-2006, tot just després de la seva creació.
Quines diferències ha trobat del SOC de fa 20 anys?
Són dos contextos diferents. Llavors teníem un atur important i una baixa taxa d'ocupació on la construcció encara jugava un paper motor de l'economia. El SOC era una organització on, sobretot, inscrivíem a les persones que buscaven feina; molt poc usat per les empreses i ens dedicàvem a donar serveis a les persones amb formació i orientació, bàsicament. El treball era molt diferent. Ara estem en un altre paradigma. M'he trobat un SOC més modern, amb més capacitat de donar serveis i de fer-ho d'una manera molt més personalitzada.
Com s'explica, però, que encara parlem de problemes estructurals del mercat de treball -aturats de llarga durada, joves que no troben la primera ocupació-?
El problema de fons del mercat de treball és que està sotmès als canvis de l'economia. Cada canvi produeix sempre desequilibris, desajustos que es viuen de diferent manera per part de les persones. Les que tenen més recursos són més flexibles, més adaptables, poden trobar més solucions i les que són més joves o les que han perdut les condicions d'ocupabilitat que tenien en els paradigmes anteriors són les que més pateixen i, per tant, hi ha persones que s'adapten i poden canviar diverses vegades de feina i hi ha persones que tenen més dificultats.
Què podem fer?
Acompanyar-les. Això és l'essencial. És a dir, no deixar a ningú sol. El SOC és una eina al servei de les persones i de les empreses i no pot deixar de banda ni a les persones que busquen feina ni a les empreses que necessiten talent.
Com ho fan això?
Bàsicament amb diferents programes i serveis i amb una xarxa immensa de col·laboració publicoprivada, de centres que ens ajuden amb la formació, l'acompanyament més especialitzat o també propiciant situacions noves. En definitiva, aconseguir que una persona a més de tenir el talent i les habilitats necessàries per a una feina, tingui l'oportunitat de poder acreditar que ha treballat en aquelles especialitats i en aquells talents. I això també és l'experimentació laboral: la combinació entre formació i treball.
L'experimentació laboral: la combinació entre formació i treball
Com combaten l'atur de llarga durada?
Quan una persona fa més d'un any que busca feina i no en troba perquè estem immersos en una crisi econòmica, amb destrucció de llocs de treball... és una situació molt concreta i que hem viscut diverses vegades i s'han d'entendre els factors que la determinen. D'altra banda, quan el context és positiu, de creixement econòmic, d'altes taxes d'ocupació -com la que tenim ara- tenir un atur de llarga durada expressa unes dificultats d'altre tipus. És a dir, darrere pot haver-hi dificultats socials, de salut, de perfil laboral vol distant dels requisits que demanen les empreses... Llavors s'ha d'actuar buscant solucions laborals, formació, acompanyament, experimentació laboral, ajudar inclús a crear el teu propi projecte ocupacional, el teu propi negoci -l'autoocupació-. Són eines que funcionen, però no oblidem que aquí tenen un paper també els instruments socials.
Què vol dir?
El SOC treballa cada vegada més en coordinació amb educació, amb serveis socials -drets socials i inclusió- dins del mateix Govern, perquè hem de fer intervencions més a mida de les necessitats mateixes de les persones. Les hem d'acompanyar i ajudar perquè puguin recuperar la seva autonomia personal i tenir un projecte professional és la clau. Una persona que té dificultats és una persona que necessita suport especialitzat i intensiu.
Hem d'entendre que el SOC traspassarà els límits de l'àmbit laboral?
No. Nosaltres podem fer-ho el millor possible i millorar tots els aspectes de la laboralitat, de la integració laboral en el mercat ordinari. Això és el que ens diuen les lleis, que hem d'ajudar. Però hem de fer-ho junts amb els altres departaments -inclusió social, educació, salut- perquè les problemàtiques personals són més complexes. Ara, versus fa 20 anys, el SOC té més coordinació entre ensenyament i treball i empresa. Hi ha una voluntat d'abordar seriosament tots els aspectes relacionats amb la inclusió social i amb l'acompanyament social. Està en línia amb el concepte del pilar social europeu que garanteix la protecció al llarg de la vida i és inclusiva.
Una part d'aquest suport és la formació que el SOC posa al seu abast.
Tothom ha de tenir clar que la formació s'ha de fer al llarg de la vida. No només quan s'és jove. Perquè abans es tenia una feina per a tota la vida. Però ara ja no és així. La gent va canviant de feina i ha de readaptar-se, repensar-se i, per tant, ampliar la seva formació. Evidentment, hi ha persones que tenen una formació base que ho fa més fàcil. D'altres han de reforçar-ho. Ara com ara, l'exigència del mercat ordinari de treball és de, com a mínim, que tinguis l'ESO, però és que en el futur demanarà que tinguis nivells de professionalitat bàsics més forts. D'altra banda, en el terreny universitari, les persones més formades també necessiten el seu acompanyament i orientació en un moment determinat. Perquè malgrat tenir uns estudis universitaris potser no han trobat la feina adequada, però tenen una formació que els pot permetre formar-se i especialitzar-se en aquells àmbits que els permetrà realment entrar al mercat de treball ordinari.
Estem parlant molt de les persones, però qui ofereix els llocs de treball són les empreses.
Per parlar de les empreses, cal dir que la captació i la gestió de talent també és molt important. En etapes anteriors a l'actual, durant 20 o 30 anys, les empreses han trobat el talent i la capacitat amb molta facilitat. Hi havia molt atur, molt intensiu, la incorporació de la dona amb ple dret al món del treball... han estat elements que han ajudat que les empreses trobessin talent molt fàcilment. Avui això és més complex. Avui les empreses han d'invertir en la generació i captació de talent. I això vol dir que s'han d'implicar molt més.
Però les empreses entenen que per captar i retenir talent cal, també, un salari emocional?
Primer, són conscients que la captació i la retenció de talent és molt important. Després hi ha el factor motivacional; les persones han d'estar motivades. És evident que hi ha un canvi generacional molt important. Els joves busquen una feina que permeti la conciliació de la vida laboral i familiar, que els estimuli, que els ofereixi un projecte de vida de futur, que els proporcioni la plena realització personal. Les empreses en són conscients. Tot això són condicions que poden ajudar a fer més competitiva i més productiva una empresa si ho entén com una inversió, no com un cost. De fet, al SOC s'inscriuen cada vegada més persones treballadores que busquen una nova ocupació, per millorar en alguns d'aquests aspectes que he esmentat.
De quin percentatge d'inscrits estem parlant?
D'entre un 20% i un 25%. És a dir, dos o tres de cada 10 inscrits estan fent una recerca de nova ocupació. Això sobre un total de 314.000 desocupats que hi ha actualment a Catalunya. Aquest és un número que va canviant mes a mes. En total, a les oficines del SOC hi ha inscrites 500.000 persones, ja sigui aturats, en recerca de nova ocupació, en accions de formació... Actualment, tenim 24.000 persones formant-se arreu de Catalunya a través de les nostres oficines, amb el suport econòmic i amb l'accés als centres i a les especialitats que necessiten. Hi ha una dada a destacar: el 2025, un milió de persones van passar com a mínim un dia pel SOC a la recerca de la seva inscripció, a la recerca d'un servei o d'una feina per, d'alguna manera, resoldre la seva situació laboral. De fet, al cap de l'any es van proporcionar 1.250.000 serveis, que van des d'una orientació molt senzilla, una informació, un acompanyament bàsic a altres aspectes més intensius, especialitzats i personalitzats.
El 2025, un milió de persones van passar com a mínim un dia pel SOC
Com està el tema de la temporalitat?
Hi ha persones que porten més d'un o dos anys desocupades i que tenen dificultats més enllà de les estrictament laborals -d'ordre personal, de conciliació, que estan en rotació laboral, malgrat que la reforma laboral ha fet que hagin disminuït en nombre significativament. Però encara hi ha sectors d'activitat com la salut, l'educació o el comerç on hi ha una important rotació laboral. Com ens trobem amb persones en aquestes situacions, hem de procurar que aquests trànsits siguin curts, i intensificar les nostres actuacions, per aconseguir que les persones trobin feina al més aviat possible. Però això també exigeix que les empreses entenguin el SOC no només com un recurs conjuntural quan necessiten treballadors i treballadores i no els troben, sinó que entenguin el SOC com una eina que també està al seu servei, que és capaç de millorar les seves estratègies de captació i retenció de talent. Perquè el país funcioni, això és bàsic.
Apliquen sancions per evitar situacions abusives de la prestació?
Tots sabem que les persones que venen al SOC i que reben una prestació és perquè la necessiten per viure. Però sabem com és d'important que trobin la motivació que els faci superar obstacles reals que viuen per poder realitzar-se. També que és important que tinguin una feina. És evident que hi ha persones que s'aprofiten del sistema, però són les menys. Perquè, si es fan números, és difícil sobreviure només de la prestació. A més, aquestes situacions no es combaten amb sancions, sinó donant més i millors serveis perquè així es pressiona més perquè trobin i agafin una feina. Amb això no vull dir que no hi hagi sistemes per controlar l'ús abusiu que en fan algunes persones; poques, insisteixo. Des de la meva experiència professional he vist que en els països comunitaris més avançats -Dinamarca, Suècia- la pressió social no és punitiva, és exigència social perquè la gent sàpiga que no es pot viure de no treballar. És a dir, treballar és una contribució necessària al creixement econòmic i social, que hem de compartir tots.
Les empreses, però, es queixen que no troben la mà d'obra qualificada que s'adapti als llocs de treball.
Les empreses no troben gent perquè hi ha moltes persones ocupades i molt poques d'aturades i les que no tenen feina és perquè el seu perfil no és el més idoni per cobrir la demanda empresarial. Aquest és un dels problemes importants. De fet, ara com ara, a Catalunya, l'ocupabilitat té dos elements que són clau: la formació i l'edat. Hi ha un cert edatisme també empresarial en el tractament de les persones. És difícil localitzar empreses que contractin dones més grans de 55 anys i homes més grans de 60 anys. Cal que entenguin que no es pot produir aquesta situació. D'altra banda, també s'ha posposat l'edat d'entrada al mercat laboral i els joves de 16 a 19 anys ho tenen més complicat perquè tenen uns nivells de formació més baixos. Les empreses hauran de canviar aquests criteris. Des del SOC treballem per tots aquests col·lectius, amb educació, formació, en col·laboració publicoprivada, amb els sindicats, amb patronals, amb els ajuntaments... hem de procurar que aquestes persones es formin en les especialitats que necessiten les empreses.
Quin pressupost tenen per a la formació?
Actualment, entre el Consorci de la Formació Contínua i la formació per a desocupats s'inverteixen uns 300 milions d'euros. També hi ha altres suports com la nova llei per a la Formació Professional. Respecte a la formació ocupacional cada vegada es dissenya més a mida de les necessitats de les persones. També disposem de l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals per fer les acreditacions i ajudar a les persones en la recerca de feina. Per la seva part, les empreses tenen la possibilitat de gestionar el sistema de formació continuada, tot i que crec que no en són prou conscients que disposen d'un crèdit anual per formar els seus treballadors bonificant les quotes de la Seguretat Social. Vull dir que el sector públic fa molta formació i el sector privat no ho fa tan intensament com podria.
El traspàs de la Formació Contínua encara està pendent. És una trava?
El Govern de Catalunya demana el traspàs de la gestió de tota la Formació Contínua, com té reconegut pel Tribunal Constitucional, però hem d'arribar al fet que hi hagi proactivitat també empresarial més intensa i que es treballi conjuntament. Jo crec que aquí el diàleg social, l'aportació que fan empresaris i sindicats en la governança del sistema ha ajudat molt a canviar el model. Queda camí per fer? Sí. Avui el que és prioritari és que les persones puguin fer carreres professionals que reforcin la seva autonomia personal per gaudir d'un projecte de vida satisfactori i digne. En aquest sentit, la formació és clau i aquí empreses i nosaltres hem de fer molt. Les persones han d'entendre que una oficina de Treball de la Generalitat no és un lloc per anar a gestionar l'atur, sinó per ajudar-te en la teva carrera professional a trobar una millor feina, saber què pots fer millor, tenir més satisfacció laboral i personal.
Parlant de traspassos... està pendent determinar si el SOC gestionarà l'Impost Mínim Vital. Què se'n sap?
El SOC ja és la porta d'entrada a la Renda Garantida. Amb l'Ingrés Mínim Vital estem treballant amb Drets Socials i Inclusió i valorant quina pot ser la millor manera de gestionar-ho. Quan una persona no té accés a l'atur es mou entre l'ingrés mínim vital i la renda garantida. Nosaltres tenim l'obligació d'informar a tothom perquè tinguin l'accés a aquestes prestacions. Respecte a la possibilitat de coordinar-nos amb Drets Socials i Inclusió -els responsables de la tramitació i de la gestió de l'ingrés mínim vital- és desig del Govern que aquesta prestació arribi a tothom que ho necessiti. Però la responsabilitat de tramitació no la té el SOC.
El SOC col·laborarà amb el Govern amb atribucions sobre l'Ingrés Mínim Vital
Hi ha una data per decidir sobre aquest tema?
En els pròxims mesos. El govern té la voluntat de posar l'Ingrés Mínim Vital en ple funcionament al llarg d'aquest any. I el SOC hi col·laborarà, amb les atribucions que ens doni el Govern i les competències puguem assumir. Però sempre entenent que volem que l'ingrés mínim vital sigui un èxit. Sabem que hi ha les persones que tenen més dificultats socials i necessiten suport de diferents àrees del Govern, perquè si realment una persona té els mínims vitals per accedir a un treball la nostra missió és ajudar al seu objectiu professional de trobar feina i pugui accedir a les prestacions i per usar-les en el millor sentit: ser inclòs amb igualtat de condicions i trobar una feina al mercat de treball ordinari amb plena igualtat de condicions.
Quina interrelació tenen amb el SEPE?
Actualment, el SEPE forma part del Ministerio de Trabajo. El Gobierno té a banda el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. Dos àmbits separats, però venen d'una història d'estar junts. A Espanya venim de la idea que el mercat de treball ordinari ho ha d'arreglar tot, i això, tant de bo que fos així, eh! Però tots sabem que el mercat de treball ordinari té limitacions per resoldre, com els problemes socials, la prelaboralitat o de trencaments i circumstàncies personals fortes amb la vida, amb les històries de vida de les persones. Nosaltres ho tenim clar. A escala estatal queda camí per fer en el marc legal, en el marc del finançament i en aquest sentit seria positiu que arribéssim al fet que cap persona, en funció de la seva situació social, estigués desprotegida. Més encara, que cap persona es quedi o estigui sense l'exercici de la seva plena autonomia. Com deia abans, a l'àmbit nacional, encara no hem adoptat la lògica europea. Per exemple, a Catalunya el Parlament de Catalunya ha aprovat la creació de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària, un element important. Queda molt camí per fer. Però Déu-n'hi-do del camí que hem fet, eh! Déu-n'hi-do.
A futur, a què li hem de tenir més por, a la intel·ligència artificial o a la reducció de la jornada laboral?
Com en totes les anteriors revolucions industrials o tecnològiques, la IA generarà canvis i transformacions i hi haurà persones que els costarà més o menys adaptar-s'hi. Hem de tenir por? No. El que hem de fer és ajudar a les persones que tindran més dificultats a poder superar aquesta escletxa i dotant-les de recursos, d'acompanyaments, de mesures que els ajudin.
La reducció de jornada?
Històricament, ha sigut sempre una conquesta social. Jo he nascut en la jornada de 40 hores i ara estem en 35 hores. El problema no és reduir-la sinó que sigui volguda. I d'això és del que a vegades no se'n parla prou. Totes les persones troben una feina de vuit hores per tot l'any i amb unes vacances? No, no és així. Hi ha persones que no tenen aquestes condicions. Per tant, si parlem de la reducció de jornada voluntària, sempre ha sigut una conquesta. La no volguda és un problema per a les persones que no tenen una feina a temps complet.
La reducció de jornada no volguda és un problema per a les persones amb feines temporals
En les últimes setmanes s'han presentat diferents EROs a Catalunya argumentant l'impacte geopolític. L'acomiadament és encara la via més fàcil i barata per solucionar els problemes empresarials?
Jo soc del Baix Llobregat i vaig veure com la meva comarca tenia molts expedients de crisis i mutava. Què ens preocupava més? L'alt nivell d'atur que arribàvem al 30%. És a dir, el problema és tant perdre la feina, sinó si pots trobar-ne una més aviat o més tard. Actualment, els EROs preocupen per les persones afectades, però hi ha la certesa que estem en millors condicions que en altres moments perquè hi hagi trànsits laborals. Així i tot, les empreses han de fugir de l'acomiadament conjuntural, perquè tenen problemes de captació i de retenció de talent i si acomiaden fàcilment i sense raons objectives, arrisquen que el seu talent acabi a la competència.
Les empreses han de fugir de l'acomiadament conjuntural
En aquests moments, Catalunya té una bona situació d'ocupació i si som capaços de garantir trànsits laborals, trànsits econòmics i trànsits socials amb corresponsabilitat empresarial, sindical i institucional per sortir-se'n. Acabo amb una cosa molt rellevant: el pitjor enemic és no tenir un projecte de futur clar. I per tindre un projecte de futur clar fan falta dues coses: una bona autoestima, per tant, no llastimem la valoració del moment econòmic i social que vivim, i siguem capaços de mirar en els nostres entorns on estan les oportunitats per un creixement més inclusiu i més sostenible.
El contingut sencer de l'entrevista, a continuació: