Els pressupostos de la Generalitat que va aprovar aquest divendres el Govern i als quals es preveu que el Parlament doni llum verd fregaran els 50.000 milions d’euros, un rècord absolut, ja que creix més d’un 10% respecte al del 2025. I més després que l’acord amb ERC i els Comuns apugés 893 milions més la despesa. Però, en realitat, l’administració catalana gasta gairebé 12.000 milions més a causa del pagament del deute i de la despesa de les més de 200 institucions, entitats, empreses i fundacions públiques vinculades.

El sector públic vinculat a la Generalitat el conformen, a més de la mateixa administració catalana, una vintena d’entitats autònomes, com el CatSalut, mig centenar d’entitats de dret públic i unes 140 empreses, consorcis i fundacions. I tota la seva despesa va a pressupostos de la Generalitat, que els inflen fins als 53.500 milions. Però la despesa total acabarà sent de 61.612 milions d’euros, ja que cal afegir-hi 8.154 milions de pagaments del deute i dels seus interessos.

Sovint s’assenyala la despesa social com la gran destinatària dels recursos dels catalans. Amb la sanitat i l’educació transferides, és així. Salut s’endú gairebé uns 14.000 milions i educació, prop de 8.500 milions. En conjunt, s’apropen a la meitat dels pressupostos. Però no pot oblidar-se que una part molt important d’aquests diners són els salaris dels sanitaris i personal de l’educació.

Quant gasta Catalunya en nòmines? La Generalitat, és a dir, les conselleries, enguany pagaràn 9.444 milions d’euros a les seves plantilles. Però si s’hi afegeix l’Institut Català de la Salut (ICS), la xifra puja a 12.925 milions. Sumant-hi tot el sector públic, és a dir, aquestes més de 200 entitats i empreses, les remuneracions del personal costaran enguany 17.700 milions d’euros. I no s'hi inclou la possible pujada de sou als mestres.

Aquesta despesa va pujant pels increments salarials, però també perquè les plantilles van creixent. Els pressupostos del 2026 preveuen la creació de 5.911 places de metge, infermers i d’altre personal a la sanitat, la contractació de 4.162 mestres i la convocatòria de 1.587 noves places de Mosso d’Esquadra, 300 de bombers i 100 d’agents rurals.

Les grans partides que destaquen en els pressupostos del 2026

Tornant a les despeses del Govern, la sanitat i l’educació, malgrat endur-se una part molt important del pastís, no tenen grans novetats ni incorporen les grans apostes de l’exercici ni de l’acord amb ERC i Comuns. En Salut, la novetat és una dotació de 251 milions per reduir el dèficit històric de finançament del sistema, mentre que en educació, hi ha 253 milions a ajuts al menjador i el transport, 38 a monitors i 6 per a noves places d’educació especial. Drets Socials i Inclusió és el tercer departament amb més pressupost, 4.250 milions d’euros, però una part important anirà a apujar salaris i reduir llistes d'espera.

Territori, Habitatge i Transició Ecològica és la quarta conselleria en despesa, amb 3.453 milions, malgrat que té les competències de mobilitat i infraestructures –trens inclosos–, energia i habitatge, tres temes en els quals les urgències són màximes. Més de 600 milions van a ampliar serveis de transport públic i 355 a Rodalies; es crearà un fons de recuperació urbana de 400 milions, i es destinaran 895 milions a la gestió del cicle de l’aigua. També s’iniciarà el programa regenera per a la rehabilitació del parc d’habitatge. En total, les polítiques d’habitatge rebran 1.900 milions d'euros.

La resta de conselleries reben xifres més baixes, però hi ha altres prioritats en els pressupostos del 2026. Una d’aquestes és el Pacte Nacional per a la Indústria, amb 5.000 milions previstos fins al 2030. Les universitats públiques rebran 1.195 milions. El sector primari, 120 milions, entre els fons per a la modernització i millora dels regadius, la sanitat animal i la gestió de la superfície forestal.

Els ingressos creixen, amb l'IRPF al capdavant

Pel que fa als ingressos, la principal font són els impostos, que superen els 40.000 milions d’euros. El que més aporta, amb 17.500 milions, és l’IRPF, una part del qual està transferit i que el Govern es nega a deflactar malgrat les demandes de Junts i dels empresaris. La negativa té una qüestió econòmica: deflactar-lo reduiria aquests ingressos, tot i que no seria un impacte significatiu i comportaria unaa millora del poder adquisitiu dels assalariats. El segon és l’IVA, amb més de 10.200 milions.

A més, Catalunya recaptarà enguany 6.481 milions amb els impostos propis i cedits totalment. El que més aporta és l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP), que es paga quan es compra un pis que no és de nova construcció, amb 3.396 milions. Per successions i donacions ingressarà 1.059 milions i, per patrimoni, 848 milions. L’impost a les entitats financeres recaptarà 366 milions; els mediambientals, 242 milions, i els tributs al joc, 240 milions.