L’Ajuntament de Moià, governat per l’alcalde republicà Dionís Guiteras (imatge superior), vicepresident segon de la Diputació de Barcelona, promou una planta de biogàs pública que ha topat amb l’oposició veïnal, però també amb resolucions de la Generalitat i del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Aquesta planta s’ha projectat en les proximitats del castell de Castellnou de la Plana, catalogat com a bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric. Precisament per aquesta catalogació, el Departament de Cultura de la Generalitat va delimitar, l’any 2023, un entorn de protecció al voltant d’aquest castell, contra el qual va recórrer l’Ajuntament de Moià.

En una resolució del contenciós administratiu del TSJC d’aquesta mateixa setmana, a la qual ha tingut accés ON ECONOMIA, aquesta instància desestima el recurs de l’Ajuntament i confirma la resolució del Departament de Cultura, que estableix una protecció sobre aquest entorn, especialment per preservar el paisatge i les visuals del monument.

Com s’indica en la resolució, l’Ajuntament de Moià i el Consell Comarcal del Moianès van demanar a la Generalitat que deixés sense efecte la delimitació de l’entorn de protecció del castell, per considerar que els “objectius de protecció” ja s’assolien amb la normativa urbanística del municipi. Però Cultura va exposar que té la “competència” per ordenar aquesta delimitació i fixar “el control de les visuals” en les proximitats del castell. Finalment, la secció cinquena de la sala del contenciós administratiu del TSJC ha donat la raó a la Generalitat. La sentència no és ferma i admet recurs de cassació.

Encara hi ha un altre assumpte en un contenciós administratiu diferent, relatiu a una possible ampliació de l’àrea de protecció, pendent de resolució judicial.

Luis Rodríguez de Llauder –arquitecte, urbanista i propietari del castell–  apunta que, a banda de les possibles afectacions paisatgístiques, un dels punts més controvertits del projecte de la planta municipal de biogàs és la seva ubicació i les distàncies: a uns 200 metres de la primera casa i a menys de 500 del nucli, en un lloc en el qual predominen els vents –la marinada– en direcció al poble. Tot i que ni la normativa catalana ni l’estatal estableixen distàncies mínimes obligatòries, la proximitat genera preocupació entre part del veïnat.

El gener passat, la plataforma opositora Per un Moià viu va organitzar una consulta ciutadana no vinculant, amb un 30% de participació i amb prop d’un 90% dels vots contraris al projecte. Rodríguez de Llauder precisa que no estan en contra del biogàs, sinó de la ubicació escollida, i defensa que caldria estudiar alternatives.

En aquest sentit, recorda que Acció Climàtica de la Generalitat va plantejar l’avaluació d’ubicacions alternatives, en resposta a una modificació puntual del planejament urbanístic impulsada per reordenar el polígon del Prat, legalitzar l’escorxador i construir la planta de biogàs.

El projecte de la planta de biogàs forma part d’una “operació més àmplia” que inclou una requalificació de 10,8 hectàrees de sòl rústic per regularitzar el polígon industrial del Prat. L’Ajuntament manté que aquestes últimes actuacions són en compliment d’una sentència del TSJC de 2023.

Des de l’associació local AVEMODES defensen el creixement del polígon del Prat cap al nord, en terrenys amb menys sensibilitat patrimonial i paisatgística i en connexió amb el polígon del Pla Romaní, seguint criteris de compactació dels polígons industrials existents.

Per a la planta de biogàs, l’Ajuntament ha tramitat una subvenció de 3,7 milions d’euros dels fons Next Generation, que cobririen la major part del pressupost d’execució, estimat en uns 5 milions d’euros. Des de la plataforma opositora s’adverteix del risc que eventuals incidències urbanístiques, paisatgístiques o ambientals poguessin afectar la justificació dels ajuts europeus.

Aquest projecte és una iniciativa de l’Ajuntament de Moià. En declaracions públiques, l’alcalde ha afirmat que la planta seria 100% pública i que permetria abastir energèticament els serveis municipals.