Estalviar a Espanya surt més car que a la majoria dels països de l'entorn. No perquè els bancs cobrin més, sinó perquè Hisenda es queda amb una part més gran del que aquests diners rendeixen: a Espanya, un euro invertit en un dipòsit, un fons o una cartera d'accions paga de mitjana més impostos que el mateix euro invertit a la resta de la Unió Europea. Aquest sobrecost explica, en part, per què tantes famílies espanyoles prefereixen deixar els seus estalvis aturats en un compte corrent abans que posar-los a produir.
Així ho confirma l'informe La tributació de l'estalvi financer a Espanya. Situació actual i propostes de millora i reforma, elaborat conjuntament per l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE) i EFPA Espanya amb la participació d'entitats com Banco Santander, Cuatrecasas i KPMG. L'estudi situa la tributació efectiva sobre els productes financers a Espanya al 22%, davant del 14% de mitjana a la Unió Europea i al 16% de l'OCDE: vuit i sis punts per sobre, respectivament.
L'advocat Abel Marín Riaguas, soci fundador de Marín & Mateo Advocats i autor de «Protegeix la teva Herència» (Roca Editorial), coincideix amb el diagnòstic, però matisa el seu abast després de dues dècades en processos successoris: "Es veu millor en l'inventari d'una herència que en qualsevol estadística: un matrimoni que ha estalviat durant dècades i el patrimoni del qual ha estalviat durant dècades perdut poder adquisitiu en silenci, sense fons ni accions ni cap planificació".
Un bilió d'euros immobilitzats
El tipus marginal màxim de l'IRPF sobre les rendes de l'estalvi arriba a Espanya al 30%, dotze punts per sobre de la mitjana comunitària (18%). En plans de pensions, el país manté una neutralitat fiscal del 0% en l'aportació, davant del tipus efectiu mitjà negatiu de la UE (-23%) i l'OCDE (-26%), amb un rescat que tributa com a renda del treball i pot assolir tipus marginals del 47%. Per Marín Riaguas, aquest marc castiga de forma desproporcionada qui menys marge té per esquivar-lo: mentre els grans patrimonis accedeixen a estructura i assessorament especialitzat, és l'estalviador de renda mitjana, amb nòmina, habitatge i dipòsit, que suporta en termes relatius el tipus efectiu més alt.
L'advocat situa el fons del problema fora del terreny estrictament fiscal: "Qui no entén el patrimoni propi depèn d'algú. I a un dependent se'l maneja: en una herència, en una oficina bancària i en una urna. Un país on la majoria no comprèn allò que guanya, allò que paga i allò que perd no és un país prudent. És un país fàcil".
La bretxa es confirma per nivell de renda: els comptes i dipòsits representen el 48% de la cartera financera a les llars amb menors ingressos, davant només el 19% a les de rendes més altes, que sí que incorporen accions no cotitzades i participacions. La limitació de les aportacions deduïbles a plans de pensions, fixada en 1.500 euros des del gener del 2026, agreuja aquesta equació, i una enquesta d'EFPA Espanya entre més de 260 assessors certificats situa l'ampliació d'aquests límits com a primera prioritat de reforma. Marín Riaguas defensa aquesta revisió fiscal, tot i que recorda que la planificació patrimonial i successòria és una palanca que les famílies poden accionar avui, sense esperar a un canvi normatiu.