Els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) s'han convertit, en els darrers anys, en un instrument de protecció social davant situacions catastròfiques. Segons les dades del Ministeri de Treball, en el balanç realitzat al cap d’un any de la devastadora DANA que va assolar el País Valencià a finals d’octubre del 2024, aquest mecanisme va servir d’escut per a 33.642 treballadors i 2.877 empreses afectades per la catàstrofe. La xifra reflecteix no només l’impacte econòmic immediat del fenomen climàtic, sinó també la capacitat de resposta coordinada entre administracions i agents socials.

El departament que dirigeix Yolanda Díaz descriu com un “èxit del diàleg social” es concreta en una dada: el 98% dels treballadors que es van acollir a aquests expedients han pogut reincorporar-se ja als seus llocs de treball. Aquesta altíssima taxa de retorn indica una recuperació sostinguda de l’activitat productiva en els sectors més castigats, principalment el comerç, l'hostaleria i la indústria local, que van veure les seves instal·lacions i equipaments greument danyats per les aigües.

Més enllà de l’eficàcia dels ERTO com a xarxa de seguretat immediata, les dades macroeconòmiques subratllen una tendència positiva i robusta en el mercat laboral de la província de València. L’afiliació a la Seguretat Social ha experimentat un increment net de 44.838 persones respecte als registres de setembre de 2024, el mes previ a la catàstrofe. Aquest creixement, que supera les previsions inicials, suggereix no només una tornada a la normalitat, sinó un impuls en la creació de nou llocs de treball.

En paral·lel, l'atur registrat a la província ha patit una disminució significativa de 9.881 persones. Aquesta davallada de la desocupació és especialment rellevant en un context posterior a la catàstrofe, on el risc d’un augment sobtat de l’atur era una amenaça latent. La combinació d’ambdues xifres pinta un escenari esperançador d’un any després, marcat per la resiliència de l’economia valenciana.

L'impuls per a la reconstrucció

Si els ERTO van ser la resposta defensiva, els plans d’ocupació de la DANA han constituït l’ofensiva per a la recuperació. El Ministeri de Treball va desplegar dues fases d’actuació, amb una dotació global de 130,6 milions d’euros.

  • Primera fase (50 milions d’euros): Aquest paquet inicial de mesures va ser dirigit a l’activació d’ocupació d’urgència en àrees crítiques. Els resultats, ja materials, mostren que es van contractar 3.122 persones a través de 70 ajuntaments. Aquests llocs de treball es van destinar a tasques tan diverses com la rehabilitació d’infraestructures públiques i privades, la reconstrucció d’espais d’ús comú, l’atenció sociosanitària a persones afectades, el reforç dels serveis municipals bàsics i la promoció d’activitats socioculturals per a la recuperació del teixit social.
     
  • Segona fase (80,6 milions d’euros): Amb una perspectiva de mitjà termini, aquest segon pla està dissenyat per consolidar la recuperació i aprofundir en la dinamització econòmica. Segons les previsions del Ministeri, aquesta injecció financera permetrà que 7.750 persones treballadores, actualment en situació de desocupació, puguin accedir a un nou lloc de treball. L’objectiu explícit és “dinamitzar i recuperar l’activitat econòmica dels municipis afectats”, assegurant que l’impuls inicial es tradueixi en ocupació estable i en la revitalització dels comerços i les pimes locals.

El balanç del Ministeri de Treball a un any de la DANA configura un model d’actuació integral davant emergències. La combinació d’aquestes polítiques no només ha contingut l’impacte laboral d’una catàstrofe natural, sinó que ha posat les bases per a una recuperació econòmica que, segons indiquen les xifres, camina cap al sanejament i la creació neta d’ocupació.