L’esport no és un dels sectors que se solen citar entre els més importants, però el seu pes es va incrementant i ja suposa una facturació de més de 1.200 milions d’euros, segons les últimes dades recopilades per Pimec, corresponents al 2023, en el seu primer Informe Econòmic de la Indústria de l’Esport a Catalunya, presentat aquest dimecres.

L’estudi, que agafa dades de diverses fonts, pretén ser una radiografia del negoci de l’esport, posar-hi “una mirada econòmica, d’activitat i de creació de llocs de treball”, ha explicat Antoni Cañete. El president de Pimec ha destacat que en l’últim any amb dades, la facturació de les empreses esportives va incrementar-se un 16,6%, cosa que, “en un sector que ha viscut una situació molt complexa, vol dir que té una demanda important i ha fet els deures, i les institucions l’han d’escoltar”.

L’informe ha identificat 7.749 empreses el 2024, després de dos anys de creixement, ja que el 2023 eren 7.390 empreses i, el 2022, 6.944 empreses. La meitat d’aquestes, el 50,8%, tenen entre 1 i 9 treballadors, i el 39,5%, no en tenen cap, cosa que mostra que la gran majoria són autònoms i microempreses, com ha destacat Cañete.

En total, aquestes empreses donaven feina de forma directa a 37.868 persones el 2023, 3.000 més que l’any anterior. La majoria de les empreses, més de 6.300 el 2024, són d’activitats esportives, com gimnasos; 776 empreses són de comerç al detall d’articles esportius; 589, d’educació esportiva i recreativa, i 45 de fabricació d’articles de l’esport.

Pel que fa a les xifres econòmiques, la facturació del sector el 2023 va ser de 1.225,2 milions d’euros, molt per sobre dels 1.050,5 milions d’euros del 2022. L’esport suposa el 0,42% del PIB de Catalunya. Les empreses d’activitats esportives són les que més factures, 690 milions en conjunts el 2023, per 459 del comerç al detall, 45 milions de la fabricació d’articles i 31 milions de l’educació.

Cañete i Álvarez reivindiquen el sector

“El fet que Barcelona s’hagi convertit en referent en fires i congressos té una importància cabdal per a la nostra economia. El mateix passa amb els esports. Que tinguem líders fa que hi hagi molta activitat directa i indirecta. És ascensor social i genera salut, perquè la inversió que es fa en l’esport és estalvi en sanitat i necessitats hospitalàries”, ha assegurat Antoni Cañete, que ha destacat la Fórmula 1 o la sortida del pròxim Tour de França, aquest estiu, com a exemples d’esdeveniments esportius que creen negoci.

El conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, ha reivindicat l’esport com a motor integrador de la societat: “Nosaltres ja formem part de la vida de les persones”. L’exjugador professional de bàsquet, que aquest dimecres presenta els pressupostos de la conselleria al Parlament, ha defensat algunes mesures a favor de l’esport, com que una part de la taxa turística vagi a l’esport –ho ha xifrat entre 6 i 8 milions d’euros–, que s’inclogui l’esport en la llei de mecenatge i una línia de l’ICF per a clubs esportius.