El comissari europeu d'Energia i Habitatge, Dan Jorgensen, ha alertat aquest dimecres que en "massa casos" s'estan comprant edificis sencers amb l'únic objectiu de destinar-los a lloguers de curta durada, una pràctica que, al seu parer, està creant "hotels a l'ombra" en immobles que podrien utilitzar-se per donar resposta a la falta d'habitatge.
"En massa casos veiem que es compren edificis sencers amb l'únic propòsit de destinar-los exclusivament a lloguers de curta durada, o que les persones es veuen obligades a abandonar els seus pisos o cases perquè resulta més rendible utilitzar-los únicament per a aquest tipus de lloguer", ha advertit durant un debat sobre la crisi del cost de la vida en el ple del Parlament Europeu a Estrasburg (França).
El polític danès ha reconegut que aquests arrendaments poden resultar positius quan, per exemple, un propietari lloga durant unes setmanes una habitació o el seu habitatge per obtenir uns ingressos addicionals, però ha diferenciat aquestes situacions d'aquelles en què immobles complets es dediquen únicament a aquesta activitat.
"Hem creat un sistema en el qual, en la pràctica, tenim hotels a l'ombra on podria viure gent", ha lamentat el comissari, que ha defensat donar als Estats membres, ciutats i regions "eines" per regular millor aquestes situacions.
En aquest sentit, ha recordat que la Comissió ha presentat una proposta sobre habitatge assequible que aborda aquest "problema" i ofereix un marc jurídic perquè els Estats membre, ciutats i regions puguin "regular millor" aquestes situacions, encara que ha recalcat que Brussel·les "no està obligant cap Estat membre" a fer-ho.
"No és en absolut un atac al dret a la propietat privada, sinó un intent d'analitzar què funciona en alguns països i no s'està aplicant en altres, i d'oferir aquestes eines. Això pot funcionar a curt termini", ha assenyalat.
Entre altres coses, la proposta presentada per l'Executiu comunitari al setembre —la forma definitiva de la qual encara han de negociar entre el Consell (governs) i Eurocambra— condiciona aquest tipus de restriccions al fet que les autoritats demostrin amb dades que existeix una pressió significativa sobre la disponibilitat o assequibilitat de l'habitatge durant almenys tres anys i que la mesura plantejada és proporcionada i no pot substituir-se per alternatives menys restrictives.
Les actuacions hauran a més a més de limitar-se a les zones identificades com a "tensionades" i tindran una durada màxima de cinc anys, tot i que podran revisar-se. A més, Brussel·les adverteix que aquestes mesures no poden substituir solucions estructurals davant l'escassetat d'habitatge, com augmentar l'oferta o la renovació del parc existent.
Construir i rehabilitar "molt més"
Precisament, Jorgensen ha insistit que afrontar la crisi exigirà canvis a llarg termini i ha reclamat construir i rehabilitar "molt més", a més d'aprofitar edificis destinats actualment a altres usos per convertir-los en habitatges. "Hem de construir molt més. Hem de rehabilitar molt més. Hem d'utilitzar edificis que avui es destinen a altres coses com a habitatges per a les persones en el futur", ha defensat el responsable europeu d'habitatge, que també ha apuntat a possibles canvis estructurals en la regulació del mercat immobiliari.
El comissari ha reconegut que bona part d'aquestes solucions correspondran als Estats membres, però ha rebutjat que això impedeixi actuar també des de Brussel·les i ha assenyalat, entre altres mesures, els canvis introduïts en les regles d'ajudes d'Estat per facilitar la construcció d'habitatge assequible.
En aquest context, ha alertat que el preu de l'habitatge ha augmentat al voltant d'un 60% de mitjana a Europa durant l'última dècada, fins al punt que per a moltes persones "resulta impossible" comprar una casa o trobar un lloguer que puguin permetre's.
"Veiem joves que sovint continuen vivint amb els seus pares fins als trenta anys. Si és una elecció i és una cosa que volen, està bé, per descomptat, però si és una cosa que han de fer perquè no poden permetre's trobar un lloc per a ells mateixos, no només és un problema per a la persona, que no pot formar una família, estudiar el que vol perquè ha de mudar-se per fer-ho o acceptar la feina que li ofereixen, sinó que també és un problema per a les nostres societats", ha advertit.
El polític danès ha reivindicat finalment que la crisi de l'habitatge tingui també una resposta europea malgrat tractar-se d'un àmbit en el qual bona part de les competències continuen en mans nacionals, regionals i locals, en defensar que quan els ciutadans tenen problemes "esperen que els qui prenen les decisions actuïn" i que les persones a qui voten "els ajudin a resoldre els seus problemes".