El Govern ha aprovat aquest dimarts l’Estratègia catalana de terminals ferroviàries (ECTF) que ha de servir per impulsar el transport de mercaderies per tren. Han programat inversions d’aquí al 2031 per un import de 127 milions d’euros. L’objectiu és que les empreses guanyin competitivitat amb un sistema ferroviari que redueix costos i millora l’eficiència operativa, a més de minimitzar l’impacte ambiental.

L’ECTF planteja situar les terminals ferroviàries catalanes en quatre zones estratègiques del país: Empordà, Penedès, Terres de l’Ebre i Lleida. Aquestes terminals es coordinaran amb infraestructures estatals com la Llagosta, les terminals dels ports de Barcelona i Tarragona i la de Portbou, aquesta última considerada com una “terminal de suport”. A més, preveu potenciar un “eix transversal” ferroviari des de Lleida que, a l’alçada d’Igualada, es bifurcaria cap a Barcelona i Girona.

Aquesta “estratègia” pretén incrementar el volum de mercaderies que es mouen per ferrocarril a Catalunya –actualment, al voltant del 4%, molt lluny del 17% de mitjana de la UE– fins arribar a una quota del 10% l’any 2030, que és l’objectiu del govern espanyol, si bé també queda lluny del 30%, que és l’objectiu de la UE per aquell mateix any.

Per impulsar el transport ferroviari de mercaderies, el Govern considera que cal el corredor mediterrani, el mencionat “eix transversal” ferroviari i una xarxa de terminals que connecti el territori. Els promotors d’aquesta estratègia mantenen que aquestes terminals són “viables perquè tenen demanda contrastada” que prové de sectors diferents: en el cas d’Empordà-Vilamalla, de producte fresc, carni i cotxes; del Penedès, vitivinícola i cotxes; de l’Ebre, mobles i agroalimentari; i de Lleida, pinsos, cereal i agroalimentari.

L’Estratègia catalana de terminals ferroviàries té un abast de deu anys (2026-2036). La primera fase, planificada entre l’any 2026 i el 2031, preveu una inversió de prop de 127 milions d’euros. El pressupost és progressiu, des dels 325.000 euros d’aquest 2026 als 38,5 milions del 2030.

Calculen que aquestes inversions suposaran un estalvi de més de 1.100 milions d’euros en les “externalitats generades” a causa de la reducció del transport de mercaderies per carretera amb la consegüent reducció d’impactes ambientals.

Des del Govern s’apunta que, a partir d’una distància de 100 kilòmetres, resulta més econòmic per a les empreses el transport de mercaderies per ferrocarril que per carretera. I posen com a exemple Freixenet, que des de fa cinc anys utilitza el ferrocarril per exportar les seves ampolles de cava a Europa.

Pel que fa a la governança, subratllen la coordinació entre administracions i entitats del sector, amb lideratge públic però apostant per la col·laboració publicoprivada en la gestió.

El juny passat, el Govern ja va presentar el Pla de serveis ferroviaris 2030–2040 (PDSF), que defineix la nova xarxa de Rodalies i Regionals de Catalunya. No és un pla tancat perquè en la presentació ja es va indicar que es poden incorporar millores fruit del procés de diàleg amb els actors involucrats. Estableix com s’han d’organitzar els serveis, quins recursos cal mobilitzar i quina xarxa es vol construir fins al 2040. La planificació inclou tant Rodalies a Catalunya com Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i busca generar nova demanda, reforçar l’equilibri territorial i competir amb el vehicle privat.