El Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya va registrar un increment interanual del 2,7% durant el segon trimestre de l'any, segons les dades definitives publicades aquest dilluns per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra, encara robusta, suposa un refinament a la baixa respecte a l'avanç del 2,8% que l'organisme estadístic havia projectat a finals de juliol, i situa el creixement econòmic català una dècima per sota de la mitjana de l'Espanya (2,8%), tot mantenint-se clarament per davant del ritme de la zona euro, que es va quedar en un 1,6%.

L'anàlisi de l'evolució trimestral, considerat un millor termòmetre de la salut econòmica immediata, revela un cert alentiment en el dinamisme. L'economia catalana va avançar un 0,6% entre abril i juny respecte als tres mesos previs (gener-març). Aquest ritme representa una desacceleració d'una dècima respecte al creixement trimestral experimentat al conjunt de l'Estat, que va ser del 0,7%. Els detalls de l'informe de l'Idescat desglossen les forces que impulsen l'economia. El creixement troba el seu principal punt de suport en la solidesa de la demanda interna, que és el conjunt de despeses realitzades per residents (tant famílies com empreses). Aquest agregat va experimentar un sòlid increment del 3,7% en termes interanuals, convertint-se així en el pilar fonamental del PIB.

Dins d'aquesta demanda interna, dos components destaquen per la seva especial vitalitat:

-La formació bruta de capital. Va presentar un comportament excepcional, amb un vigorós creixement del 5,9%. Aquesta xifra reflecteix un increment en les inversions en actius materials, com maquinària, equipaments i construcció, indicant un cert optimisme del teixit empresarial català pel que fa a les perspectives futures.

-El consum de les llars: Les famílies catalanes van mantenir un nivell de despesa sostingut, amb un augment del 3,5% respecte al segon trimestre de l'any anterior. Aquestes dades suggereixen una certa confiança del consumidor i resiliència davant l'escenari econòmic global.

Aquestes dades situen Catalunya en una posició de creixement sòlid, encara que amb signes d'una possible moderació en el ritme d'expansió en els propers mesos. La lleugera revisió a la baixa de les previsions i el menor creixement intertrimestral respecte a l'Espanya indiquen que l'economia catalana podria estar entrant en una fase de normalització després de períodes de recuperació més intensa. No obstant això, la fortalesa de la demanda interna, especialment de la inversió, actua com un potent contrapès que ofereix raons per al caut optimisme en l'evolució econòmica a curt i mitjà termini.

Per la seva part, el panell de Funcas ha revisat dues dècimes a l'alça la previsió de creixement per a l'economia espanyola aquest any, fins al 2,6%, després que l'augment del PIB se situés en el 0,7% en el segon trimestre, dues més de l'esperat, d'acord amb les dades publicades per l'INE fa uns dies. Les previsions de creixement intertrimestral se situen en el 0,5% per a la resta de l'any. Pel que fa a la composició del creixement, la demanda interna aportarà 2,9 punts -quatre dècimes més que en l'anterior previsió- mentre que el sector exterior restarà tres dècimes davant a -0,1 punts percentuals del panell del juliol. De cara al 2026, Funcas espera un creixement del PIB del 2%.