Les condicions laborals de les dones migrades a Catalunya mostren una important bretxa amb les assalariades de nacionalitat espanyola i també amb els homes estrangers assalariats. En detall, respecte del salari, la retribució anual de les dones de nacionalitat estrangera és un 19,4% inferior al de les dones de nacionalitat espanyola i un 10,9% més baix que la dels homes estrangers. Aquesta diferència representa que les dones migrades reben 5.405 euros anuals menys que les dones espanyoles i 2.745 euros menys anuals que els homes estrangers.
Actualment, a Catalunya resideixen 698.246 dones de nacionalitat estrangera, que representen el 8,7% de la població catalana. D'aquestes, el 78% té nacionalitat extracomunitària. Destaca el paper essencial que desenvolupen les dones migrades en determinats sectors per a la societat catalana: el 87,4% de les dones estrangeres ocupades treballa al sector serveis, un percentatge sensiblement superior al dels homes estrangers, que se situa en el 62,2%. Aquestes diferències entre homes i dones són més intenses entre les extracomunitàries, segons l'últim informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).
Dins del sector serveis, les dones tenen una ocupació important en l’àmbit de les cures i l’atenció de les persones, una realitat especialment significativa en un context marcat per l'envelliment demogràfic i per l'augment de les necessitats socials i assistencials.
En la seva anàlisi, el CTESC observa que una de cada quatre (26,5%) dones migrades amb feina a Catalunya desenvolupament tasques de qualificació baixa, davant del 17,7% dels homes estrangers i del 9,1% de les dones espanyoles. Això es tradueix també en una elevada taxa de sobrequalificació. De fet, gairebé la meitat (45,5%) de les dones estrangeres ocupades treballa en llocs de treball per sota del seu nivell formatiu,
El CTESC demana un pla específic de reconeixement de competències
És per això que l'organisme identifica les dificultats d’homologació de títols i acreditació de competències professionals com una de les principals barreres per accedir a ocupacions més qualificades i estables. En aquest sentit, demana que les dones estrangeres rebin una atenció diferenciada i recomana impulsar mesures específiques amb perspectiva de gènere en matèria d'integració laboral, tant en sectors més masculinitzats com en sectors i ocupacions més feminitzats. D’entre les mesures concretes proposades, destaca la necessitat d’impulsar un pla específic de reconeixement de competències i homologació entre les dones migrades i en les ocupacions més feminitzades.
Les desigualtats també es reflecteixen en l’atur. El 15,1% de les dones estrangeres es troba sense feina, davant del 12,8% dels homes estrangers. Entre les dones extracomunitàries la taxa d'atur s’eleva fins al 17,2%. En canvi, entre la població de nacionalitat espanyola, la diferència entre homes i dones en situació d’atur és de només 0,7 punts. La precarietat laboral també és més elevada. Les dones estrangeres assalariades presenten una taxa de temporalitat del 18,5%, superior tant a la de les dones espanyoles (13%) com a la dels homes estrangers (13,5%).