La immigració està al centre del debat. Alguns partits l’hi ha situat i el govern espanyol no n’ha estat aliè i ha actuat amb l’anunci de regularització massiva de mig milió de persones immigrades en situació irregular. Les patronals van aplaudir la mesura perquè la immigració ha estat clau en el creixement econòmic d’Espanya i Catalunya en els últims anys, però alguns economistes estan advertint que cal anar amb compte amb el model econòmic i les conseqüències d’aquests fluxos migratoris. El Cercle d’Economia hi entra ara i va en aquesta línia: la immigració és necessària, però cal controlar-la.

Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d’Economia, ha presentat aquest dijous l’última nota d’opinió de la institució, titulada La necessitat d'una política migratòria: model productiu, integració i benestar social. El títol ja és una declaració d’intencions: el Cercle advoca per una política activa, no reactiva, que aturi els fluxos massius i promogui l’arribada de menys persones i més qualificades. Només així Catalunya podrà avançar cap a un model productiu de més valor, amb creixement del PIB per càpita i no només del PIB, i evitar les tensions creixents que el fenomen provoca en els serveis socials i l’habitatge.

“No es tracta només d’un fenomen demogràfic, sinó d’un factor estructural que incideix de manera directa en el model econòmic, la cohesió social, la sostenibilitat de l’estat del benestar i la qualitat del debat democràtic”, adverteix el Cercle, que en reconeix les coses bones: “Catalunya ha estat històricament un país d’immigrants, i aquesta realitat ha estat un element clau del seu creixement econòmic i progrés social. També les onades migratòries dels darrers vint-i-cinc anys han tingut efectes positius indiscutibles”.

No obstant això, adverteix també de la part negativa: “Aquesta onada no ha estat exempta de problemes i ha posat de manifest les limitacions del model vigent. En bona part, l’augment molt intens de la immigració ha estat alhora conseqüència i motor d’un model de creixement extensiu, basat en l’increment de la població i de l’ocupació, però amb baixa productivitat. Aquest model ha permès sostenir el creixement del PIB i l’ocupació, però ha generat guanys molt limitats de renda per càpita i una pèrdua de posicions relatives en el context europeu”.

Les onades també han tingut conseqüències socials: “Difícilment es pot garantir, a mitjà i llarg termini, la sostenibilitat del sistema de benestar. (...). La rapidesa del procés migratori també ha tensat el mercat de l’habitatge, en què l’oferta ha crescut molt per sota de la demanda, així com els serveis públics essencials —educació, sanitat i serveis socials—, cosa que ha dificultat la gestió de la cohesió social. Aquestes tensions no afecten tothom igual: impacten amb més força en els col·lectius amb menys recursos, i alimenten una percepció social de competència pels mateixos béns escassos”.

Immigració més moderada i ordenada

Malgrat aquests problemes, el Cercle constata que “les projeccions demogràfiques indiquen que la immigració continuarà sent necessària a mitjà termini per compensar la caiguda de la població en edat de treballar”, però advoca per canviar el model migratori, fins ara reactiu, amb l’objectiu que contribueixi a canviar el model productiu.

“Des d’una perspectiva de benestar col·lectiu, l’aposta hauria de ser clara per un model més intensiu en productivitat, compatible amb una immigració més moderada en volum, més ordenada i alineada amb les necessitats i les capacitats reals del país”, explica la nota. A més, defensa que “cal modular els fluxos segons les capacitats reals per garantir una acollida i integració efectiva”.

“El sistema actual condemna els immigrants a un mínim de dos anys de precarietat i genera entre 500.000 i 700.000 persones en situació irregular. El Cercle demana introduir canvis en la gestió del flux migratori, revisar el mecanisme d’arrelament i reforçar l'atracció de talent qualificat. I per millorar la integració i la cohesió social, proposa establir un marc clar de drets i deures”, conclou.

Un pacte PSOE-PP

La nota d’opinió pica el crostó dels partits polítics que, sigui des de l'extrema dreta o l’esquerra, simplifiquen el problema: “La immigració no pot ser abordada ni des del populisme, que simplifica i instrumentalitza el malestar, ni des del bonisme, que tendeix a negar tensions reals i a ajornar els debats incòmodes. És hora d’afrontar el debat amb valentia, d’entendre el fenomen migratori en totes les seves dimensions i d’articular una política rigorosa i amb visió de mitjà termini que sigui coherent amb les necessitats i les capacitats del país”.

A més, interpel·la, sense mencionar-los, a PSOE i PP, els dos grans partits en l'àmbit estatal, als quals demana un pacte en la matèria: "El repte és de tal magnitud que només serà possible abordar-lo amb possibilitats d’èxit si la immigració es tracta com una veritable política d’Estat, buscant el màxim consens possible. Això interpel·la el conjunt de partits polítics, i molt directament els dos partits majoritaris".

La nota d’opinió ha estat elaborada per un grup d’experts format per Carles Campuzano, diputat d’ERC al Parlament de Catalunya i exconseller de Drets Socials entre el 2022 i el 2024; Josep Mestres, economista en cap de la unitat d’economia espanyola de CaixaBank Research, i Joan Monras, professor d’Economia de la UPF.