Catalunya necessita una inversió de 53.800 milions d’euros fins a l'any 2043 per actualitzar les seves infraestructures i evitar una situació de col·lapse, segons el criteri de la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquesta xifra s’emmarca en l’estudi Projectes estratègics per Catalunya, que analitza l’estat actual de la xarxa i planteja actuacions en àmbits clau com els aeroports, el ferrocarril, les carreteres, els ports, la logística i la transició hídrica.
L'informe atribueix la situació actual a un model de planificació qualificat d'“inadequat”, que ha tingut conseqüències visibles en diversos serveis. Entre aquestes, la Cambra assenyala episodis recents com la crisi de Rodalies, que s’ha convertit en un dels exemples més evidents de les disfuncions del sistema.
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha remarcat la magnitud del repte i ha afirmat que “és evident que Catalunya necessita un esforç sostingut en matèria d’infraestructures”. En aquest mateix sentit, ha afegit que “la situació és molt complexa”, situant el debat en un context de necessitat d’actuacions continuades en el temps.
Prioritats d'inversió fins al 2030
Davant aquest escenari, la Cambra planteja una primera fase d’actuació amb l'horitzó 2030, que concentra les inversions més immediates i prioritàries. En aquest període, es calcula que caldrà destinar 14.500 milions d’euros a projectes considerats estratègics. Entre les actuacions previstes destaquen l’ampliació de l’aeroport del Prat, la millora de l’AP-7 i la finalització del pla de Rodalies 2020-2030.
També s’inclou la implementació de l’ample internacional al corredor ferroviari, així com els nous accessos al Port de Barcelona i al Port de Tarragona, amb l’objectiu de reforçar la connectivitat i la competitivitat logística. Aquest conjunt de mesures respon a la necessitat de modernitzar infraestructures considerades clau per al funcionament econòmic i la mobilitat del territori, en un context de creixement de la demanda i de pressió sobre els sistemes existents.
Governança i manteniment de la xarxa
La directora d’Estudis d’Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Alicia Casart, ha posat l’accent en la necessitat de millorar els mecanismes de gestió. Segons ha explicat, “és fonamental treballar amb una governança de proximitat i excel·lència perquè la xarxa de transport funcioni”.
Casart també ha abordat la situació de la xarxa viària després de l’aixecament dels peatges, assenyalant que “amb l’aixecament dels peatges, moltes carreteres es troben en una situació de degradació i no hi ha diners per mantenir-les. Una manera de gestionar-ho seria la tarifació per ús”. Aquesta proposta s’inscriu en el debat sobre els models de finançament de les infraestructures i la seva sostenibilitat a llarg termini.
A més, ha advertit sobre mancances en l’àmbit logístic, indicant que “hi ha una gran manca de terminals a tota Catalunya”, un fet que pot limitar la capacitat operativa del sistema de transport de mercaderies. Tot i aquest diagnòstic, Casart ha apuntat que la resolució dels problemes és abordable si es defineixen correctament les prioritats: “Molts deures a fer, però més fàcil del que sembla, només cal tenir les idees clares”.
Una visió territorial en xarxa
Des de l’àmbit territorial, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbregas, ha defensat una planificació que superi una visió centralitzada de les infraestructures. En aquest sentit, ha afirmat que “l'aposta ha de ser en xarxa i no només per un aeroport i aquí és on s’han de desenvolupar els aeroports de Girona i Reus”.
Aquesta perspectiva planteja la necessitat d’articular els diferents equipaments del territori de manera coordinada, amb l’objectiu d’optimitzar recursos i millorar la distribució de fluxos. Fàbregas també ha incidit en la dimensió competitiva de les infraestructures, assegurant que “necessitem eines que ens permetin jugar a la primera divisió”, en referència a la capacitat del sistema per situar-se en estàndards internacionals.
Seguiment i control dels projectes
Per tal de garantir el seguiment de les actuacions plantejades, la Cambra de Comerç de Barcelona ha impulsat la creació de l’Observatori de les Infraestructures. Aquest organisme neix amb la voluntat de monitorar l’execució dels projectes i fer-ne un control continuat. Segons Santacreu, aquesta iniciativa respon a la voluntat de la institució de participar en el debat amb una mirada constructiva.
En aquest sentit, ha subratllat que “volem actuar amb una perspectiva crítica, però a la vegada constructiva sobre les infraestructures”. L’Observatori es configura així com una eina destinada a aportar informació sistemàtica sobre l’estat de les inversions i a contribuir a la presa de decisions en un àmbit considerat estratègic per al desenvolupament econòmic i territorial de Catalunya.