El Cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, confia que el Consell Europeu haurà aprovat l'Acord d'Associació amb la Unió Europea abans de la primavera del 2027, abans que finalitzi el seu actual mandat legislatiu.
Espot ha defensat que es tracta d’un acord “molt detallat”, fins al punt que “pot servir de model per a aquells països que encara no estan a la UE, perquè és fins i tot un acord més ampli que el que la UE ha tancat amb espais europeus com Noruega”.
Xavier Espot ha participat en la primera sessió de la Trobada Empresarial al Pirineu, que se celebra aquest dijous i divendres a la Seu d’Urgell, sota el lema El nou mapa econòmic mundial Quin camí emprenem?, amb l’assistència d’uns 800 empresaris, directius i emprenedors de les terres de Lleida.
Davant d’aquest auditori, el màxim dirigent andorrà creu que en les setmanes vinents s’aconseguirà el consens per unanimitat en el marc del Comitè de Representants Permanents de la UE (COREPER), per donar llum verda a l’acord i elevar-lo al Parlament Europeu per a la seva aprovació. Serà llavors quan “Andorra realitzarà un referèndum vinculant, com ens vam comprometre”, ha assegurat.
Xavier Espot ha insistit que l'Acord d'Associació amb la Unió Europea és una peça clau per garantir el creixement a futur d’Andorra. Ha valorat positivament la decisió que l’estat andorrà va prendre fa 15 anys per a la seva obertura econòmica. “La decisió ha permès que Andorra, en lloc de conèixer una dècada de recessió, ha conegut una dècada d’expansió”, ha manifestat.
“Aquests 15 anys des de l’obertura s’han creat nous sectors econòmics i també ha redundat en els més madurs (comerç, turisme, construcció, finances) que són moltes demandants de mà d’obra”, ha dit, tot i que ha admès que “encara no s’ha acabat el diversificació econòmica”.
“Està pendent encara donar més la volta a aquesta dependència dels sectors més madurs i fer-los compatibles amb la preservació dels recursos naturals, del creixement de la població, entre altres”, ha dit.
La crisi de l’habitatge, un problema col·lateral del creixement
En aquest sentit, Espot ha admès que “l’obertura econòmica ha impactat i ha tingut conseqüències desfavorables des del punt de vista, per exemple, de l’habitatge, però aquesta no és una problemàtica exclusiva d’Andorra”. Creu que hi ha altres elements que han determinat el problema de l’habitatge. Queda clar que l’obertura econòmica ha estat bàsica per atraure la instal·lació de noves empreses que han demandat treballadors i que han optat per residir a Andorra. En segon lloc, els canvis de model de les llars, que ara són de menys persones; i tercer, el mercat del lloguer.
Per això, Espot ha remarcat el més important és que s’ha pres consciència que és un impacte col·lateral de l’obertura i el creixement econòmic i s’ha actuat en conseqüència: en una dècada s’ha invertit 140 milions en polítiques d’habitatge.
Partidari de posar límits al creixement que siguin “quirúrgics, ponderats i no dogmàtics”, Espot ha esmentat les actuacions que han dut a terme en matèria d’habitatge. Entre aquestes que els inversors estrangers no poden fer inversions immobiliàries; que els estrangers no poden tenir més de dos pisos en propietat; que s’ha aplicat una moratòria als pisos turístics i que, per tant, en un breu període de temps un 30% dels apartaments passaran a ser habitatges en règim de lloguer residencial.
Un pol d’atracció d’innovació
En matèria econòmica, el Cap de Govern d’Andorra s’ha referit als 5 milions d’euros que han invertit en foment de la innovació el 2025, perquè “creiem en la capacitat d’Andorra per impulsar nous sectors de valor afegit”. El govern andorrà s’ha compromès a què la inversió en foment de la innovació acapari el 7% del PIB del país.
En aquest sentit, Espot ha fet una crida al capital privat i ha dit que cal fomentar la col·laboració publicoprivada. També ha valorat les relacions amb Catalunya i Espanya, i per extensió amb Europa. Per tant, creu que l’acord amb la UE permetrà desenvolupar projectes amb extensió als Pirineus amb cooperació transfronterera i d’interès comú, com per exemple el pla Gran Valira, per al desenvolupament del tramvia, o crear una zona amb fiscalitat competitivitat i interessant.
Les paraules d’Espot han estat precedides per la sessió inaugural de la Trobada, a càrrec de la seva actual presidenta, Montse Pujol. L’empresària ha fet referència a la temàtica que enguany presenten les jornades i ha plantejat que responen a la incertesa del teixit empresarial davant del nou ordre mundial. Què farem nosaltres davant dels canvis, com incorporarem les tecnologies, com continuarem fent indústria i creixent cada vegada en un entorn més complex?, s’ha preguntat.
Pujol ha recordat als assistents que aquest és un debat que no s'ha de donar només a les grans capitals econòmiques, perquè afecta totes les empreses, “a les nostres empreses, les que creixen i creuen en Lleida, en Andorra...”.
La dimensió d’un territori no determina la seva indústria
“Tenim empreses que han demostrat una gran capacitat d’adaptació i tenim talent, tenim gent que està iniciant projectes, tenim un territori que ha desenvolupat projectes extraordinaris”, ha insistit. Ha admès que “no sempre estem al centre però no ens treu de tenir grans projectes”. “La dimensió d’un territori no determina la seva capacitat de crear empreses i teixit empresarial”.
Com a novetat de la present edició, la Trobada s’ha obert a altres associacions empresarials com Ap! Lleida i a la participació d’empresaris i directius de les comarques del Berguedà i l’Anoia. “Les oportunitats apareixen allà on menys te les esperes”, ha reblat Pujol.