L'any 2023 porta alguns canvis legals que tindran un impacte en l'economia de molts espanyols. Són modificacions en els salaris i en les cotitzacions a la Seguretat Social o en alguns impostos, en especial rebaixes en l'IVA d'alguns productes bàsics. ON ECONOMIA fa un repàs per les mesures que més afecten, de manera positiva o negativa, les butxaques de molts ciutadans.

Pujades salarials

Uns 19 milions de persones tenen assegurat per a l'any que ve un increment dels seus ingressos, des d'un mínim del 3% per als funcionaris fins a un 15% per als perceptors de pensions no contributives i ingrés mínim vital (IMV). Entre mitges, pensionistes, treballadors amb clàusula de revisió salarial o amb salari mínim interprofessional (SMI) i preceptors de l'atur poden veure incrementats els seus ingressos entre el 6% i el 9%.

Als pensionistes els augmentarà el 8,5%. A Espanya hi ha 9.728.388 persones que viuen d'una pensió contributiva, 9.036.457 van treballar en el sector privat i 691.931 en l'administració pública. A tots ells els pujarà sense distinció de renda el 8,5% d'acord amb la nova llei que estableix la revalorització de les pensions segons l'IPC mitjà de l'any passat mesurat de novembre a novembre.

Als preceptors de pensions no contributives i IMV se'ls incrementa el 15%. Al juliol hi havia 447.000 persones que cobraven una pensió no contributiva (no han cotitzat prou) i al desembre unes altres 549.670, l'ingrés mínim vital (IMV), que donaven suport a 1.542.675 beneficiaris a càrrec seu. A tots ells se'ls incrementaran els ingressos un 15% per escurçar la seva bretxa d'ingressos amb la mitjana nacional.

El personal de l'administració pública disposarà d'un 2,5%-3,5% més de diners. El gener del 2022 constaven 2.717.570 persones empleades a l'administració pública: 513.721 a l'Estat, 1.611.697 a les comunitats autònomes i 592.152 a les entitats locals. Les seves nòmines han augmentat aquest 2022 un 3,5% després d'aplicar una pujada el novembre de l'1,5%. El 2023 gaudiran d'un increment mínim del 2,5% més un punt addicional si al setembre el PIB és igual o superior al 2,1% (0,5% d'increment), i un altre 0,5% si la inflació harmonitzada del 2022 més la de setembre del 2023 supera el 6%, cosa que és bastant probable.

Els treballadors amb clàusula de revisió salarial tindran un augment del 5,8%. Poc més d'1,9 milions d'empleats tenen firmada una clàusula de revisió salarial als seus convenis col·lectius que garanteix l'any que ve la pujada del 5,8% equivalent al tancament de l'IPC interanual a desembre. Això suposa el 22,5% dels 8,4 milions d'assalariats actualment amb conveni.

Els assalariats amb SMI tindran una alça entre el 7% i el 9%. Poc més de dos milions de treballadors estan coberts pel salari mínim interprofessional (SMI) i, per tant, la pujada d'aquest va lligada a la decisió que finalment adopti el govern espanyol. Una pujada que podria vorejar el 7% i el 9% (passar de 1.000 euros al mes per 14 pagues a 1.070-1.090 euros).

Els perceptors d'atur cobraran un 8,5% més. Encara que la xifra depèn de com es comporti el mercat laboral, aquest any han cobrat l'atur 1,76 milions de treballadors. Aquells que es beneficiïn d'aquesta prestació veuran incrementar la seva paga un 8,5%, fins a un màxim de 1.224 euros per a un aturat sense fills, 1.399 euros per a un aturat amb un fill i 1.557 en el cas de tenir dos o més fills a càrrec seu. També es recuperarà el 60% de la base reguladora (actualment el 50%) de la prestació d'atur des dels sis mesos.

Seguretat Social

L'altra cara és que tots els treballadors hauran de pagar en les seves futures nòmines més a la Seguretat Social, el 0,1% d'augment, encara que el cost per a les empreses s'eleva al mig punt. És l'efecte del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI) aprovat per generar un matalàs per a les pensions del baby-boom. Actualment, a un treballador se li descompta un 4,7%, que s'augmenta al 4,8%, és a dir, de 47 euros de cotització per cada 1.000 euros a 48. L'empresa, tanmateix, passarà de pagar del 23,6% al 24,1%.

Però determinats col·lectius patiran un increment més important. Així, als treballadors que cotitzin per la base màxima, 4.139,4 euros bruts al mes, se'ls augmentarà la cotització el 8,6%, en igual proporció que la pujada de les pensions. Elevaran la seva base màxima a 4.495 euros al mes, la qual cosa suposarà 21,26 euros més de cotització al mes.

Igualment, augmentarà la cotització dels treballadors amb SMI, ja que la base mínima s'augmentarà en la mateixa proporció que el salari mínim. Actualment, aquest col·lectiu abona 47 euros al mes a la Seguretat Social i si finalment la pujada de l'SMI és d'un 8,5%, cada mes hauran de pagar cinc euros més a la Seguretat Social.

Canvis per als autònoms

Tanmateix, el canvi més profund el patiran els autònoms, ja que el 2023 entra en vigor un nou sistema del Règim Especial del Treball Autònom (RETA) que pretén anar apropant la cotització d'aquest col·lectiu als seus ingressos reals. Ara com ara, poden triar la quota que volen pagar al mes. S'estableix una taula de cotització, i en funció dels trams d'ingressos, n'hi haurà alguns a qui se'ls reduirà la quota, i altres, els de més ingressos, a qui se'ls hi augmentarà respecte al que abonen actualment.

El 2022, la quota mínima ha estat de 294 euros (el 85% dels autònoms cotitzaven per aquest mínim). A aquells que calculin uns ingressos inferiors als 1.300 euros al mes se'ls reduirà la quota sobre l'actual, amb un mínim de 200 euros al mes el 2025 per als autònoms que menys guanyen. Els qui ingressin entre 1.300 i 1.700 euros pagaran el mateix que el 2022, i als que superin aquesta xifra, se'ls augmentarà la quota a partir de 2023. La Seguretat Social ha habilitat una web perquè cada autònom simuli les seves noves quotes per a 2023.

Baixades de l'IVA

Una de les novetats que més afectarà la butxaca dels ciutadans aquest any són les rebaixes que el govern espanyol ha aprovat aquesta última setmana per a l'IVA de determinats productes bàsics, dins del tercer paquet de mesures per la guerra d'Ucraïna. Així, no es pagarà l'impost, suprimint el tipus superreduït (4%), pel pa, les farines panificables, la llet, els formatges, els ous, les fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals. S'han quedat fora la carn i el peix.

Igualment, s'ha reduït l'impost del 10% (tipus reduït) al 5% a l'oli d'oliva i de llavors (gira-sol i d'altres) i a la pasta alimentària. Fora de les mesures de xoc, que es revisaran el 31 de març, el govern espanyol ja havia aprovat passar-lo del tipus reduït (10%) al superreduït (4%) en productes d'higiene íntima femenina, així com als preservatius i anticonceptius no medicinals.

Fi als 20 cèntims

A canvi, el govern espanyol ha restringit la rebaixa de 20 cèntims per litre de gasoil i gasolina a col·lectius professionals, per la qual cosa a partir de l'1 de gener els carburants seran 20 cèntims més cars per al conjunt de la ciutadania. Per compensar aquest efecte sobre certes classes socials, s'ha modificat el xec d'ajuda de 200 euros que l'any vinent cobraran les famílies amb rendes anuals inferiors a 27.000 euros i un patrimoni que no superi els 75.000 euros, descomptant l'habitatge. Igualment, es mantindrà la subvenció al transport públic, tant l'urbà com l'interurbà, com ara als trens i autobusos de llarga distància.

Variacions en l'IRPF

Respecte a l'IRPF, s'eleva de 14.000 a 15.000 euros l'exempció de l'obligació de declarar per a contribuents que percebin rendes del treball de més d'un pagador. Es vol compensar la pujada de l'SMI a fi de deixar aquest col·lectiu fora de l'obligació de declarar. Igualment, s'amplia la reducció per a rendiments de treball fins a 21.000 euros anuals.

Igualment, s'estén un any més l'ajuda de 100 euros al mes per a mares amb fills de fins a tres anys que hagin cotitzat un mes o rebut una prestació contributiva o assistencial. I, finalment, s'incrementa l'aportació en un punt, del 27% al 28%, per a les rendes de capital (derivades d'inversions i no del treball) per al tram entre 200.000 i 300.000 euros.

Al marge de l'impost de la Renda, uns 23.000 contribuents, els megarrics que resideixen a Espanya, l'any que ve estaran obligats a tributar per un nou impost, el de solidaritat de les grans fortunes que, aprovat pel govern espanyol, pretén complementar l'actual impost de patrimoni. L'objectiu és que cap gran fortuna no eviti el pagament de l'impost de patrimoni gràcies al fet que certs governs autonòmics han bonificat les quotes.